Àngels en l'islam

Els àngels o malàïka, en singular malak (àrab: الملاك, al-malāk, en plural الملائكة, al-malāʾika), són criatures divines, éssers espirituals creats per Déu, en els quals tot musulmà ha de creure. Són mencionats manta vegades a l'Alcorà i en els hadits.

Al contrari que els humans o els jinns o genis, els àngels no tenen voluntat lliure i per tant només poden seguir les ordres de Déu. Estan implicats en guarir la salut dels humans.^[1] Creure en els àngels és un dels sis articles de Fe en l'islam. Així com els humans estan fets d'argila i els jinns estan fets de foc sense fum, els àngels estan fets de llum.^[2]

A l'Alcorà, els àngels glorifiquen el Creador^[3][4] i duen el seu tro.^[5][4] Executen les seves ordres sense qüestionar-les,^[6][4] llevat d'Iblís, que va rebutjar obeir-lo,^[7] i transmeten la Revelació.^[8][4] Acudeixen en ajut dels creients.^[9][4] Tanmateix, el seu paper principal és enregistrar els actes dels homes en unes llibretes.^[10][4] Els àngels de la mort interroguen el difunt a la tomba sobre si coneix la religió.^[11][4] El Dia del Judici els àngels intercediran pels creients però assenyalaran els que hagin reprovat la fe.^[12][4] Al llarg de la història, Déu hauria enviat àngels a Abraham,^[13] a Maria^[14] i a Zacaries.^[15][4]

La tradició en fa éssers de llum dotats de vida, de paraula i de raó. I els distingeix clarament dels jinns i dels dimonis.^[4]

En l'islam no hi ha una jerarquia dels àngels paral·lela a la jerarquia dels àngels que hi ha en el cristianisme.

Àngels singulars

L'arcàngel Gabriel, que en àrab rep el nom de Jibril, fou l'arcàngel responsable de revelar l'Alcorà a Mahoma vers per vers. A més, Jibril s'ha comunicat amb tots els profetes.^[16]

L'arcàngel de la tradició judeocristiana anomenat Rafael és conegut a l'islam com Israfil. Serà ell qui tocarà la trompeta al final dels temps. Segons un hadit, Israfil serà l'àngel responsable de senyalar l'arribada de la Qiyama o Dia del judici.^[17]

L'arcàngel Miquel s'anomena a l'islam Mikhaïl^[18] i proporciona nodriment als cossos i les ànimes. Mikhaïl sovint es descriu a l'islam com qui proporciona pluja i trons a la Terra.

Azrael és conegut a l'islam com Izraïl o malak al-mawt, literalment ‘àngel de la mort’. És el responsable de separar el cos de la seva ànima.^[19]

En la tradició, el nom dels àngels varia, segons la seva funció.^[4] L'àngel encarregat del dia és anomenat Haramil, mentre que el de la nit és Xarahil.^[4] Els àngels poden interferir en la vida dels éssers humans. En aquest sentit, haurien participat a la batalla de Badr, del 624, a les files dels musulmans, on se'ls distingiria per dur turbants blancs; mentre que a la campanya de Hunayn del 630 hi haurien intervingut cofats amb turbants vermells.^[4] Els divendres es posen a l'entrada de les mesquites i prenen nota dels que hi acudeixen.^[4] Finalment, quan un àngel es rebel·la, Déu el fa baixar a la terra on pren la forma d'un home; aleshores pot casar-se amb una dona i engendrar humans singulars com Bilqís, nom de la reina de Sabà a la tradició islàmica, o Alexandre el Gran, anomenat Dhu-l-Qarnayn en l'islam.^[4]

Notes

Vegeu també

• Aqida