ASTRO-E

Infotaula vehicle espacialASTRO-E
Imatge
Informació general
Tipusobservatori espacial Modifica el valor a Wikidata
FabricantToshiba Modifica el valor a Wikidata
Operador
ISAS
   NASA Modifica el valor a Wikidata
NSSDC ID2005-025A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT28773 Modifica el valor a Wikidata
DestíRetirat el 2 de setembre de 2015 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data10 juliol 2005 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentM-V Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaCentre Espacial d'Uchinoura Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Autonomia1 any, 329 dies, 4 hores, 50 minuts i 48 segons Modifica el valor a Wikidata
Massa
1.680 kg Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitaòrbita terrestre baixa Modifica el valor a Wikidata
L'ASTRO-E2.

L'ASTRO-E i ASTRO-MII (també ASTRO-E2) són satèl·lits japonesos construïts principalment per la JAXA amb l'objectiu d'estudiar el cel en el rang dels raigs X. El 2000 el llançament de l'ASTRO-E va fallar i el satèl·lit es va perdre a l'oceà, de manera que el 10 de juliol del 2005 es va llançar un reemplaçament conegut com a ASTRO-MII. Aquest satèl·lit té una alta resolució espectroscòpica i també la capacitat d'estudiar una banda d'energia prou ampla, des dels raigs X suaus fins als raigs gamma (0,3-600 keV). Aquestes característiques són essencials a l'hora d'estudiar fenòmens astronòmics que involucren grans energies, com forats negres i supernoves. Després de l'èxit en el llançament, l'ASTRO-MII va ser rebatejat com Suzaku una divinitat japonesa similar al fènix el nom significa "ocell vermell del sud".[1][2]

El satèl·lit va funcionar correctament fins al 29 de juliol del 2005, quan va tenir la primera d'una sèrie de complicacions amb el sistema de buit. El 8 d'agost del 2005 aquest error va causar el vessament de l'heli líquid usat com refrigerant a l'espai, quedant a partir d'aleshores l'instrument principal del satèl·lit, el XRS, inutilitzat tot i que els altres instruments no es van veure afectats.[3]

El ASTRO-MII porta a bord dels següents instruments científics:

  • X-ray Spectrometer (XRS)
  • X-ray Imaging Spectrometer (XIS)
  • Hard X-ray Detector (HXD)

No es preveu el seu retorn fins al 2020.[4]

Referències

  1. ↑ Kunieda, H.; Mitsuda, K.; Takahashi, T. «New Views of the X-ray Universe with Suzaku» (en anglès). Space Research Today, 169, 01-08-2007, pàg. 20–31. DOI: 10.1016/S1752-9298(07)80036-3. ISSN: 1752-9298.
  2. ↑ Bane, Theresa. Encyclopedia of Beasts and Monsters in Myth, Legend and Folklore (en anglès). McFarland, 2016-04-25, p. 304. ISBN 978-0-7864-9505-4. 
  3. ↑ «JAXA | X-ray Astronomy Satellite “Suzaku” Completes Scientific Mission» (en anglès). National Research and Development Agency (JAXA), 2015. [Consulta: 28 maig 2022].
  4. ↑ Clark, Stephen. «Japanese X-ray observatory completes decade-long mission» (en anglès americà). spaceflightnow.com, 2015. [Consulta: 28 maig 2022].

Enllaços externs

  • Descripció de la missió Suzaku (Astro-EII) per la JAXA Arxivat 2006-08-25 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
← 1999  ·  Llançaments orbitals el 2000  ·  2001 →
USA-148 | Galaxy 10R | Feng Huo 1 | JAWSAT · FalconSAT-1 · ASUSat-1 · OCSE · OPAL (STENSAT · MEMS 1A · MEMS 1B · MASAT · Thelma · Louise) | Progress M1-1 | Kosmos 2369 | Hispasat 1C | Globalstar 60 · Globalstar 62 · Globlastar 63 · Globalstar 64 | Gruzovoy Maket · IRDT-1 | ASTRO-E | STS-99 | Garuda 1 | Superbird-B2 | Ekspress A2 | MTI | ICO F1 | Dumsat | INSAT-3B · AsiaStar | IMAGE | Soiuz TM-30 | SESAT 1 | Galaxy 4R | Progress M1-2 | GOES 11 | Kosmos 2370 | USA-149 | USA-150 | SimSat 1 · SimSat 2 | STS-101 | Eutelsat W4 | Gorizont #45L | TSX-5 | Ekspress A3 | Feng Yun 2B · Nadezhda 6 · Tsinghua 1 · SNAP-1 | TDRS-8 | Sirius FM-1 | Kosmos 2371 | Zvezdà | EchoStar VI | CHAMP · MITA · Rubin-1 | USA-151 | Samba · Salsa | Sindri (MEMS 2A · MEMS 2B) | PAS-9 | Progress M1-3 | Rumba · Tango | Brazilsat B4 · Nilesat 102 | USA-152 | DM-F3 | Globus #16L | Zi Yuan 2 | Sirius FM-2 | Eutelsat W1 | STS-106 | Astra 2B | GE-7 | NOAA-16 | Kosmos 2372 | Megsat 1 · Unisat 1 · Saudisat 1A · Saudisat 1B · Tiungsat 1 | Kosmos 2373 | GE-1A | N-Sat 110 | HETE-2 | STS-92 (ITS Z1 · PMA-3) | Kosmos 2374 · Kosmos 2375 · Kosmos 2376 | Progress M-43 | USA-153 | Thuraya 1 | GE-6 | Europe*Star 1 | Beidou 1A | Soiuz TM-31 | USA-154 | PAS-1R · AMSAT-P3D · STRV 1C · STRV 1D | Progress M1-4 | QuickBird-1 | EO-1 · SAC-C · Munin | Anik F1 | Sirius FM-3 | STS-97 (ITS P6) | Eros 1A | USA-155 | Astra 2D · GE-8 · LDREX | Beidou 1B | Gonets-D1 #7 · Gonets-D1 #8 · Gonets-D1 #9 · Strela-3 #125 · Strela-3 #126 · Strela-3 #127
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.