Abella italiana
Apis mellifera ligustica | |
---|---|
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Hymenoptera |
Família | Apidae |
Gènere | Apis |
Espècie | Apis mellifera |
Subespècie | Apis mellifera ligustica Spinola, 1806 |
La abella italiana (Apis mellifera ligustica) és una subespècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids (Apidae), originària de la península itàlica.
Origen
Es creu que és originària d'Itàlia continental al sud dels Alps, i al nord de Sicília. Aquesta subespècie podria haver sobreviscut la darrera glaciació a Itàlia.[1] És genèticament diferent de la subespècie de la península Ibèrica Apis mellifera iberiensis i de la de Sicília (Apis mellifera siciliana). És la que té una distribució més àmplia entre les abelles de la mel i s'adapta a climes des subtropicals a temperats-freds però no tant en regions tropicals humides.
No resisteixen tant les hiverns freds de les latituds altes, ja que no formen un grup compacte a l'hivern i necessiten consumir molta mel per hivernar a més de tenir la tendència a fer cria encara a finals de tardor.
Anatomia
Entre les diferents soques d'aquestes abelles hi a diferències en la coloració. L'abdomen té bandes marrons i grogues. Tenen el cos més petit que l'abella negra europea (Apis mellifera mellifera). La llengua fa de 6,3 a 6,6 mm. L'índex cubital mitjà és de 2,2 a 2,5 mm.
Resistència a les malalties
No està clar que Apis mellifera ligustica sigui més resistent als àcars que Apis mellifera mellifera. Semblen menys tolerants a Nosema que aquestes. No són capaces de retenir les femtes durant llarg períodes i necessiten fer freqüents vols de neteja.
Característiques
Encara que la seva reputació és de ser dòcils els híbrids poden ser agressius.
Punts forts
- Són molt prolífiques[2]
- Guarden molt bé el rusc
- Fan servir poc pròpolis
- excel·lents recol·lectores
- Construeixen molt bé la bresca.
- cobreixen la mel amb opercles brillants blancs
- mostren baixa tendència a eixamenar
- tendència a recollir més mel de flors que no pas mel de melada.[3]
Febleses
- Manca de vitalitat
- susceptibilitat a les malalties
- Gran consum de les reserves[3]
- més propensió a la deriva i el robatori de mel. THE LIGURIAN OR ITALIAN ALP-BE
- l'època de cria comença tard i acaba tard sense connexió amb el flux de nèctar
- tendeixen a recollir en distàncies més curtes que altres abelles com carnica o mellifera, i per tant poden ser menys efectives en fluxs de nèctar pobres.
Distribució mundial
- 1853? introduïda a Alemanya
- 1854 introduïda a Polònia per Dr. Jan Dzierżon
- 1854 introduïda al Regne Unit
- 1859 introduïda als Estats Units
- 1862 introduïda a Austràlia
- 1866 introduïda a Finlàndia
- 1880 introduïda a Nova Zelanda
- 1884 introduïda a l'illa Kangaroo del sud d'Austràlia.
Referències
- ↑ Franck, P; Garnery, L.; Celebrano G.; Solignac M.; Cornuet J. Hybrid origins of honeybees from Italy (Apis mellifera ligustica) and Sicily (A. m. sicula) Article first published online: 25 DEC 2001; Molecular Ecology Volume 9, Issue 7, pages 907–921, July 2000
- ↑ Tarpy, David R.; Lee, JeffreyA comparison of Russian and Italian Honey bees [North Carolina State University] Extension Service
- ↑ 3,0 3,1 Brother Adam, "Breeding the Honeybee" (Northern Bee Books: Mytholmroyd, 1987), pp. 96-98.
Enllaços externs
- THE LIGURIAN OR ITALIAN ALP-BEE The Sydney Morning Herald 30th Oct 1862
- BEE CULTURE The Sydney Morning Herald 14 Aug 1914