Acassuso (Buenos Aires)
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Argentina | |||
| Província | Província de Buenos Aires | |||
| Partido | partido de San Isidro  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 18 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | UTC−03:00 | |||
Acassuso és una localitat situada al Gran Buenos Aires, província de Buenos Aires, Argentina, al Partit de San Isidro, a 21 km al nord de la Ciutat de Buenos Aires.
Amb 2,5 km², és la localitat més petita de les sis que componen el partit de San Isidro, província de Buenos Aires Argentina. Es remunta originalment a les 'sorts' Núm. 52, 53 i 54 adjudicades per Juan de Garay a Ambrosio Acosta, Rodrigo Gómez de Saravia i Pablo Simbrón, encara que de la llegua originalment atorgada, Acassuso s'estén només fins a la meitat.
Els seus límits són el Riu de la Plata (al nord-est), el carrer Gral. Pueyrredón (al sud-est), Av. Santa Fe (al sud-oest), i el carrer Roque Sáenz Peña (cap al nord-oest).
Limita amb les localitats de Martínez al sud-oest i amb San Isidro al nord-oest.
El punt històric del barri és el 'Ombú de l'Esperança', a l'ombra del qual van conversar el Gral. José de Sant Martín i Juan Martín de Pueyrredón, al voltant de 1816, planejant la independència de l'Argentina.
L'Estació Acassuso del Tren Línia Mitre, ramal elèctric Retiro-Tigre va ser inaugurada el 1933, inicialment era una parada intermèdia entre les estacions de San Isidro i Martínez.
Acassuso també compta amb una estació de la línia Tren de la Costa, Estació Barrancas.
Toponímia
El nom de la localitat es deu al biscaí Domingo de Acassuso, fundador de la capella en honor de sant Isidre el Llaurador a principis del s.XVIII.
La població d'Acassuso és de 12.842 habitants (Indec, 2001).
Història
El 24 d'octubre de 1580, Juan de Garay va lliurar a Juan Ruiz d'Ocaña una gran estancia que s'estenia sobre el marge del riu de les Petxines (actual riu de la Reconquesta) i abastava gran part dels actuals partits de Sant Fernando, Sant Martín i San Isidro. Incloïa també les terres on molt després sorgiria Vila Adelina.
Als segles XVII, XVIII i XIX, les propietats que pertanyien a Ruiz d'Ocaña van passar a les mans de successius descendents, entre ells una rebesneta que es va casar amb Juan Márquez, per la qual cosa les seves terres van passar a constituir la Chacra dels Márquez, lloc on van acampar les tropes de Santiago de Liniers durant la Reconquesta de Buenos Aires, en 1806.
Entre 1826 i 1830, van aparèixer nous noms com a propietaris de les terres de l'actual barri, com Matías López i Agustina Aramburu. Entre 1891 i 1905, Gregorio Rodríguez, P. Pérez, María Reyes i María A. Rodríguez van figurar com a propietaris de les parcel·les que, poc després, van formar part de la chacra del baró Emilio Bieckert, un industrial cervecer nascut a Alsàcia, França. Cap a 1900 l'empresa Ferrocarril Central Còrdova (FF.CC. General Belgrano després de la nacionalització el 1947) va iniciar l'estesa de les seves vies.
Reserva Ecològica Municipal
El Refugi Natural Educatiu de la Ribera Nord és una Reserva Natural Municipal d'aproximadament 10 ha, creada per l'Ordenança Municipal N° 6.541/88 que la protegeix a perpetuïtat. Està situada a Acassuso, partit de San Isidro, al nord-est de la Província de Buenos Aires, en els marges del Riu de la Plata
L'Associació Ribera Nord assessora a la Municipalitat pel que fa a l'ús del Refugi des de principis de l'any 1994, a partir d'un conveni signat amb la Municipalitat de San Isidro.
Es va originar igual que les illes del Delta del Paraná, per deposició de sediments d'al·luvions rics en llim argilenc i sorra.
A l'àrea es distingeixen clarament cinc comunitats vegetals: la jonquera, els matolls de ribera, el salze, el 'pajonal' (que en el seu interior allotja una llacuna de grandària variable, aproximadament 1000 m² de superfície i 50 cm de profunditat) i la vegetació flotant. Existeix a més una sisena comunitat en formació que correspondria a un petit pasturatge i matoll xeròfil. Al Refugi s'han comptabilitzat al voltant de 250 espècies de plantes, en un 85 % autòctones.
Les aus conformen el grup de vertebrats més abundant i atractiu del lloc; s'han observat prop de 200 espècies, 57 de les quals nidifiquen a l'àrea.
La Reserva és banyada constantment per les crescudes del riu que, juntament amb les pluges, alimenten els cossos d'aigua permanents i transitoris. Depenent de la intensitat i permanència de la crescuda del riu i de les condicions meteorològiques, el corriol ha de ser moltes vegades reacondicionat i, durant aquests episodis, no es permet l'entrada dels visitants a la reserva. El camí artificial de 1.200 m de longitud, recorre el seu perímetre travessant tots els ambients naturals del lloc.
Pel fet de ser una reserva urbana, es destaca com a avantatge el lliure i fàcil accés per a les persones de la Ciutat de Buenos Aires i voltants (al voltant de 15 milions de persones que podrien accedir) i com a desavantatge el rebre els impactes d'aquestes àrees (acumulació de residus, deixalles de clavegueres i pluvials, contaminació sonora, invasió de plantes exòtiques).
Parròquies de l'Església catòlica en Acassuso
| Diòcesi | San Isidro |
|---|---|
| Parròquies | Niño Jesús de Praga, Santo Domingo de Guzmán[1] |
Mitjans de comunicació locals
Hi ha molts mitjans d'informació que cobreixen el districte i els seus barris, entre ells, Infobán: www.infoban.com.ar; Para Todos: www.periodicoparatodos.com.ar; i El Comercio: www.elcomercioonline.com.ar.
Referències
- ↑ «Diócesis de San Isidro. Guía Diocesana». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 23 març 2021].
Enllaços externs
- Lloc web de la Municipalitat de San Isidro
- Lloc d'Història
