Al·la Pugatxova
  | |
| Nom original | (ru) Алла Борисовна Пугачёва |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 abril 1949 (75 anys) Moscou (Rússia) |
 Ambaixadora de bona voluntat d'UNICEF | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Борис Горбонос |
| Religió | Església ortodoxa |
| Formació | Institut Rus d'Art Teatral Ippolitov-Ivanov State Musical Pedagogical Institute (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música, pop, música popular, indústria musical i pel·lícula |
| Ocupació | actriu, emprenedora, presentadora, cantant, artista d'estudi, directora principal, lletrista, realitzadora, compositora, cantautora, pianista, presentadora de televisió, productora discogràfica, pedagoga |
| Activitat | 1965 – |
| Partit | Plataforma Cívica (2012–2015) Partit del Creixement (2011–2011) |
| Membre de | primera Cambra Cívica de la Federació Russa segona Cambra Cívica de la Federació Russa |
| Gènere | Pop, música pop russa, música pop tradicional, rock progressiu, música disco, Funk rock, new wave, pop-rock, funk, soft rock, chanson i estrada |
| Veu | Mezzosoprano |
| Instrument | Piano i veu |
| Segell discogràfic | Melódia Sintez Records (en) Supraphon United Music Group Russian Disc Kansankulttuuri (en) Moroz Records Victor Pervoye muzykalnoye (en) Balkanton Amiga Soiuz Monolith Records Extraphone (en) Vigma |
| Participà en | |
| 1997 | Festival de la Cançó d'Eurovisió 1997 |
| Família | |
| Cònjuge | Mykolas Orbakas (1969–1973) Alexander Stefanovich (en) (1976–1980)Filipp Kirkórov (1994–2005) Maxim Galkin (en) (2011–) |
| Fills | Kristina Orbakaitė (en) (  Mykolas Orbakas) |
| Cronologia | |
| 1965 | Golden Orpheus (en) (República Popular de Bulgària) |
Premis
| |
Signatura  | |
                | |
Al·la Pugatxova (rus: Алла Борисовна Пугачёва) (Moscou, 15 d'abril de 1949), nom complet amb patronímic Al·la Boríssovna Pugatxova, és una cantant i actriu russa extremadament popular a Rússia i als països de l'antic bloc soviètic,[1] com ho testimonien les vendes dels seus discos i el nombre d'emissions que li són consagrades a la televisió russa. Va començar la seva carrera el 1965 i és apreciada per les diferents generacions. És regularment objecte d'articles en la premsa popular i les rúbriques People sobre la seva carrera i la seva vida privada. Per a alguns, és l'encarnació de la cultura popular recolzada per l'Estat i per campanyes mediàtiques regulars i repetitives. Ha ajudat al llarg de la seva carrera altres cantants totalment desconeguts a fer-se cèlebres.
Biografia
De petita, Al·la Pugatxova ja s'apassionava per la música. Encara anava a l'escola quan va començar la seva carrera de cantant.
Abans de llançar-se a una carrera professional en solitari, col·labora amb nombrosos conjunts musicals soviètics. La cantant realitza innombrables concerts, entre els quals: «La dona que canta» (1979), «Els monòlegs d'una cantant» (1981), i, la representació teatralitzada «Jo he vingut i parlo» (1984).
Al·la Pugatxova participa en desenes de festivals i de concursos de la cançó i fa concerts a Rússia i a l'estranger. Les seves gires tindran lloc als Estats Units, a Alemanya, a Suïssa, a l'Índia, a França, a Itàlia, a Hongria, a Suècia, a Iugoslàvia, a Romania, a Israel, a Polònia, a Finlàndia, al Japó, a Corea del Nord, a Austràlia, entre altres, i tindran sempre un èxit impressionant.
El setembre de 1988, Al·la acaba la seva primera gira als Estats Units amb un concert al reputat Carnegie Hall de Nova York.
La cantant col·labora amb nombrosos cantants i compositors russos i estrangers, entre els quals: Aleksandr Zatsepin, Raimonds Pauls, Ígor Nikolàiev, Iuri Txernavski, Joe Dassin (els dos artistes fan un concert a la inauguració de l'hotel Cosmos, a Moscou, el juliol de 1979), o Udo Lindenberg.
A Rússia, Al·la Pugatxova és considerada com la cantant més important dels últims decennis, com ho testimonia el seu sobrenom de Prima donna.[2]
Família
Al·la Pugatxova té una filla de la seva unió amb l'artista de circ lituà Mykolas Orbakas, Kristina, nascuda el 25 de maig de 1971, i és àvia de tres petits nens. Es casà en segones núpcies amb el cineasta Aleksandr Stefanóvitx el 1976 i apareix en algunes de les seves pel·lícules. Se'n divorcià el 1980 després d'un llarg procés relatiu al repartiment dels béns dels esposos, entre els quals es trobava, com a centre de les disputes, la luxosa casa d'Al·la Pugatxova. Després de diversos anys de vida en comú, es casa el 1985 amb l'actor Ievgueni Boldin amb qui col·labora. Es divorcien el 1993, ja que segons les seves afirmacions les seves activitats professionals interfereixen massa amb la seva vida privada. Es casa el 1994 amb un cantant popular cèlebre, Filipp Kirkórov, molt més jove que ella (té la meitat de la seva edat) i anuncien públicament el seu divorci el 2005. Es lliga el desembre de 2011 amb el parodista i presentador Maksim Galkin que té vint-i-set anys menys que ella, el que provoca la riota de certs periodistes de premsa a escàndol. L'ajuda a consolidar la seva carrera a l'espectacle.
Premis i condecoracions
- Orde del mèrit a la pàtria 2a classe (15 d'abril del 1999) i 3a classe (15 d'abril del 2009)
- Orde de l'amistat (Azerbaidjan)
- Artista del Poble de l'URSS (arts escèniques)
- Artista del Poble de la RSFSR
- Artista d'Honor de la RSFSR
- Premi Estatal de la Federació de Rússia
- Orde de Sant Maixtots
- 100 Dones de la BBC[3]
Enllaços externs
- (francès) Biografia de la cantant russa Al·la Pugatxova, cançons cultes, vídeos... Arxivat 2011-07-17 a Wayback Machine.
- (rus) Web oficial Arxivat 2012-04-21 a Wayback Machine.
Referències
- ↑ «Alla Pugacheva | Russian singer | Britannica» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ Smale, Alison «A Superstar Evokes a Superpower; In Diva's Voice, Adoring Fans Hear Echoes of Soviet Days» (en anglès). The New York Times, 28-02-2000. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «BBC included Alla Pugacheva in the list of 100 most influential women in the world» (en anglès americà). [Consulta: 11 gener 2023].
