Albireo

Infotaula objecte astronòmicAlbireo
Tipusestrella binària Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra390 a. ll. [1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 30m 43.3008s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)27° 57' 34.992''[2] Modifica el valor a Wikidata
Part deCreu del Nord Modifica el valor a Wikidata
Format per
Beta2 Cygni (en) Tradueix
HD 183912
HD 183913 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
CCDM J19307+2758AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
IDS 19267+2745 (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
WDS J19307+2758AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
PMSC 19267+2744 (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
β Cyg (nomenclatura de Bayer)
6 Cyg (nomenclatura de Flamsteed) Modifica el valor a Wikidata

Albireo (Beta del Cigne / β Cygni) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació del Cigne (Cygnus). Encara que té la nomenclatura de Bayer beta —segona lletra de l'alfabet grec—, en realitat és més feble que Gamma del Cigne, Delta del Cigne i Èpsilon del Cigne. Com que Albireo està situada al cap del Cigne, també se li diu de vegades "l'estrella del bec". Forma la "Creu del Nord" junt amb Deneb, Delta del Cigne i Èpsilon del Cigne.

Albireo és a 385 anys llum de la Terra. A simple vista, Albireo sembla una estrella simple, però amb un telescopi o uns prismàtics, s'observa que és doble. De les dues que la componen, l'una és groga (magnitud aparent 3,1) i l'altra blava (magnitud aparent 5,1), ambdues separades per 34 segons d'arc, ofereixen el millor contrast d'estrelles dobles al cel pel seu diferents colors.

Aquestes estrelles han estat considerades dobles només en el pla òptic, ja que les dues estrelles que la formen no semblaven orbitar al voltant d'un punt comú, com en una verdadera estrella binària. Tanmateix, malgrat la gran distància entre les estrelles components, s'ha demostrat que són una verdadera estrella binària.

El component més brillant de la parella, la groga (Beta Cygni A), és per si mateixa una estrella binària.

Nom

El nom de l'estrella Albireo s'ha originat a causa d'errors i males traduccions. El nom de l'estrella era originalment al-Minhar en-Dajajah, 'El bec de la gallina', en els textos àrabs. El nom actual sembla que prové d'Ornis, nom grec que designa a la constel·lació del Cigne, que va passar a ser Urnis en àrab. En traduir-lo al llatí, els erudits van pensar erròniament que aquest nom havia vingut d'una espècie d'herba Erysimum officinale, i va ser traduït amb el nom d'aquesta herba en llatí, Ireo. Posteriorment, es va considerar que ab Ireo ('d'Ireo') era una mala traducció del terme àrab, i se li va posar el nom actual Al-bireo.

Característiques físiques

Albireo vista amb el telescopi

Albireo és a 385 anys llum de la Terra. Encara que a simple vista Albireo apareix com una estrella simple, amb un telescopi o uns prismàtics es resol en una estrella doble. De les dues components, separades 35 segons d'arc, l'una és groga i té magnitud aparent +3,05 —Albireo A—, mentre que l'altra és blava i de magnitud +5,12 —Albireo B—, i ofereixen un immillorable contrast entre les estrelles dobles del cel nocturn. No se sap del cert si Albireo A i Albireo B formen un veritable sistema binari; si realment estan gravitacionalment unides, el seu període orbital és d'almenys 75.000 anys.

Albireo A és, al seu torn, un estel binari; la seva duplicitat va ser descoberta per interferometria de clapejat el 1976. La component principal d'aquest parell és una geganta lluminosa taronja de tipus espectral K3 i 4.400 K de temperatura. 950 vegades més lluminosa que el Sol; té un diàmetre 50 vegades més gran que el diàmetre solar. La seva companya és un estel calent de la seqüència principal de tipus B9V i 11.000 K de temperatura. La lluminositat d'aquesta darrera és 100 vegades superior a la lluminositat solar. La separació mitjana entre les dues estrelles és de 40 ua —l'òrbita és molt excèntrica— i el període orbital és de prop de 100 anys.

Albireo B és similar a la component menys brillant del parell A, una estrella de la seqüència principal de tipus B8 amb una temperatura de 12.100 K. 190 vegades més lluminosa que el Sol, gira ràpidament sobre si mateixa amb una velocitat de rotació d'almenys 250 km/s, i el seu període de rotació és inferior a 14,4 hores. Com passa sovint en estrelles que roten a gran velocitat, Albireo B és una estrella Be, que està envoltada per un disc de gas resultant de la pèrdua de material estel·lar.

Albireo es troba a 385 anys llum de distància del sistema solar.

Referències

  1. URL de la referència: https://encyklopedia.pwn.pl/haslo/Albireo;3867397.html.
  2. 2,0 2,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, desembre 2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • «Albireo» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 11 desembre 2020].
  • Dades astronòmiques d'Albireo.
  • Vegeu aquesta plantilla
Estrelles (llista)
Bayer
  • α (Deneb)
  • β (Albireo)
  • γ (Sadr)
  • δ (Fawaris)
  • ε (Giennah)
  • ζ
  • η
  • θ
  • ι1
  • ι2
  • κ
  • λ
  • μ
  • ν
  • ξ
  • π1 (Azelfafage)
  • π2
  • ρ
  • σ
  • τ
  • υ
  • φ
  • χ
  • ψ
  • ω1
  • ω2
  • P
  • Q
Flamsteed
  • 2
  • 4
  • 8
  • 9
  • 14
  • 15
  • 16 (c)
  • 17
  • 20 (d)
  • 22
  • 23
  • 26 (e)
  • 27 (b1)
  • 28 (b2)
  • 29 (b3)
  • 30
  • 31
  • 32
  • 33
  • 35
  • 39
  • 41
  • 47
  • 52
  • 55
  • 56
  • 57
  • 59 (f1)
  • 61
  • 63 (f2)
  • 68 (A)
  • 71 (g)
  • 72
  • 74
  • 75
Variable
HR
  • 7633
  • 7912
  • 8193
HD
GJ
Kepler
  • 5
  • 6
  • 11
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 22
  • 23
  • 27
  • 28
  • 29
  • 31
  • 32
  • 33
  • 34
  • 35
  • 36
  • 39
  • 40
  • 41
  • 42
  • 43
  • 44
  • 45
  • 47
  • 51
  • 56
  • 61
  • 66
  • 67
  • 68
  • 69
  • 70
  • 78
  • 80
  • 84
  • 86
  • 89
  • 107
  • 182
  • 186
  • 223
  • 352
  • 371
  • 419
  • 432
  • 451
  • 452
  • 462
  • 537
  • 612
  • 1282
  • 1229
  • 1326
  • 1520
  • 1625
  • 1638
Altres estrelles
  • AFGL 2591
  • BD+40° 4210
  • BD+43 3654
  • Cygnus OB2 #8A
  • Cygnus OB2 #12
  • Cygnus X-1
  • Cygnus X-3
  • G 208-44
  • G 208-45
  • GSC 03949-00967
  • HAT-P-7
  • HAT-P-11
  • HAT-P-17
  • KELT-9
  • KIC 8462852
  • KIC 9832227
  • KIC 11026764
  • KOI-74
  • KOI-81
  • KOI-256
  • KPD 1930+2752
  • MWC 349
  • N6946-BH1
  • NML Cygni
  • PH1
  • PSR J2032+4127
  • W75N(B)-VLA2
  • WASP-48
  • WISE J2000+3629
  • WR 134
  • WR 135
  • WR 136
  • WR 137
  • WR 140
  • WR 142
  • WR 147
  • WR 148
Asterismes
Exoplanetes
Estrella
16 Cygni
Gliese 777
HAT-P-11
KELT-9
Kepler-5
Kepler-6
Kepler-11
Kepler-22
Kepler-54
Kepler-69
Kepler-86
    • b
Kepler-186
Kepler-352
Kepler-452
Kepler-537
KOI-89
Kepler-612
Kepler-619
Kepler-650
Kepler-947
Kepler-948
Kepler-797
Kepler-1282
Kepler-1326
Kepler-1638
Kepler-1639
    • b
Cúmuls estel·lars
Associacions estel·lars
Oberts
Núvols moleculars
Nebuloses
Fosca
  • Barnard 146
  • Barnard 147
  • IC 5146
  • L1014
H II
Planetària
  • Abell 78
  • Nebulosa de l'Ou
  • IRAS 19475+3119
  • Kronberger 61
  • M1-92
  • NGC 6826
  • NGC 6881
  • NGC 6884
  • NGC 7008
  • NGC 7026
  • NGC 7027
  • NGC 7048
  • Soap Bubble Nebula
WR
RSN
  • Cygnus Loop (including Veil Nebula)
Galàxies
NGC
Altres galàxies
  • 3C 438
  • Cygnus A
Events astronòmics
Pluja de meteors
Portal Portal d'astronomia