Argandita
 Argandita | |
|---|---|
| Fórmula química | Mn₇(VO₄)₂(OH)₈ |
| Epònim | Émile Argand  |
| Localitat tipus | Pipjitälli, vall de Turtmann, Valais, Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BE.30 |
| Dana | 41.2.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,498(2) Å; b = 12,265(3) Å; c = 10,092(2) Å; β = 95,594(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2010-021 |
| Símbol | Agd |
| Referències | [1] |
L'argandita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'al·lactita.[2] Rep el seu nom en honor d'Emile Argand (1879-1940), geòleg i mineralogista suís, qui estudià la tectònica dels Alps i d'Àsia, sent un dels primers a donar suport a la teoria de Wegener sobre la deriva continental.
Característiques
L'argandita és un fosfat de fórmula química Mn₇(VO₄)₂(OH)₈, que cristal·litza en el sistema monoclínic. Pertany al grup de l'al·lactita, i es tracta de l'anàleg amb vanadi de l'espècie que dona nom al grup.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'argandita pertany a «08.BE: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ > 2:1» juntament amb els següents minerals: augelita, grattarolaita, cornetita, clinoclasa, arhbarita, gilmarita, allactita, flinkita, raadeita, clorofoenicita, magnesioclorofoenicita, gerdtremmelita, dixenita, hematolita, kraisslita, mcgovernita, arakiita, turtmannita, carlfrancisita, synadelfita, holdenita, kolicita, sabelliita, jarosewichita, theisita, coparsita i waterhouseïta.
Formació i jaciments
Va ser trobada per primera vegada a Pipjitälli, una abrupta ruptura al costat oriental de la part superior de la vall de Turtmann (Valais, Suïssa).[3] A banda de la seva localitat tipus, també se n'ha trobat argandita a Reppia (Ligúria, Itàlia).
