Arquebisbat de Nova York

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Nova York
Archidioecesis Neo-Eboracensis
Imatge
La Catedral de Nova York

Localització
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatNova York Modifica el valor a Wikidata
Parròquies393
Conté la subdivisió
Albany, Brooklyn, Buffalo, Ogdensburg, Rochester, Rockville Centre, Syracuse
Població humana
Població6.238.441 (2019) Modifica el valor a Wikidata (510,85 hab./km²)
Llengua utilitzadaanglès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Província de Nova York - II (NY)
Superfície12.212 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
arquebisbat de Newark, oest
arquebisbat de Hartford, nord-est
bisbat de Bridgeport, est
bisbat de Rockville Centre, sud-est
bisbat d'Albany, nord
bisbat de Paterson, oest
bisbat de Scranton, oest
bisbat de Brooklyn, sud-est Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació8 d'abril de 1808 (com a bisbat de Nova York)
19 de juliol de 1850(com arquebisbat de Nova York)
Esdeveniment clau
Apostolic Prefecture of the United States (en) Tradueix
Sisters of Life (en) Tradueix
Alfred E. Smith Memorial Foundation Dinner (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PatrociniSant Patrici
CatedralCatedral de Sant Patrici
Organització política
• Arquebisbe metropolitàTimothy Dolan

Lloc webny-archdiocese.org
Facebook: archnewyork Twitter (X): ny_arch Instagram: archnewyork Modifica el valor a Wikidata


L'arquebisbat de Nova York (llatí: Archidioecesis Neo-Eboracensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la Regió eclesiàstica II (NY). El 2010 tenia 2.605.000 sobre una població de 5.789.000 d'habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità cardenal Timothy Michael Dolan.

Publica un diari quinzenal, el Catholic New York.

Territori

L'axidiòcesi comprèn el següent territori dins de l'estat de Nova York:

  • la ciutat de Nova York (districtes del Bronx, Manhattan i Staten Island),
  • el comtat de Dutchess,
  • el comtat d'Orange,
  • el comtat de Putnam,
  • el comtat de Rockland,
  • el comtat de Sullivan,
  • el comtat d'Ulster i
  • el comtat de Westchester

El territori s'estén sobre 12.212 km² i està dividit en 370 parròquies.

La seu arquebisbal es troba al districte de Manhattan, a la ciutat de Nova York, on s'aixeca la catedral de Sant Patrici.

Història

Inicialment, el territori que avui constitueix l'arquebisbat de Nova York formava part de la Prefectura Apostòlica dels Estats Units d'Amèrica, establerta el 26 de novembre de 1784. El 6 de novembre de 1789, la Prefectura va ser elevada a diòcesi, i l'actual territori de l'arxidiòcesi de Nova York va quedar inclosa sota la jurisdicció de la diòcesi de Baltimore, encapçalada pel bisbe John Carroll.

En aquella època hi havia una gran mancança de preveres per administrar aquell immens territori. La primera església catòlica de la ciutat de Nova York va ser Sant Pere, a Barclay Street. El terreny va ser comprat a la Trinity Church, amb ajut financer del cònsol espanyol. Entre els seus feligresos estan Santa Elizabeth Ann Seton i el venerable Pierre Toussaint.

El 8 d'abril de 1808, mitjançant el breu apostòlic Ex debito el Papa Pius VII elevà Baltimore a l'estatus d'arquebisbat; del qual Nova York passava a ser diòcesi sufragània. Al mateix temps es crearen les diòcesis de Filadèlfia, Boston, Bardstown i Nova York. En el moment de la seva creació, la diòcesi de Nova York cobria tot l'estat de Nova York, així com els comtats de Sussex, Bergen, Morris, Essex, Somerset, Middlesex i Monmouth, a Nova Jersey.

Com que el primer bisbe nomenat no va poder salpar d'Itàlia a causa del bloqueig napoleònic, Fr. Kohlman va ser nomenat administrador. Va ser instrumental en organitzar la diòcesi i preparar les coses perquè es construís l'catedral de San Patrici a Mulberry Street. Entre les dificultats que els catòlics van haver de fer front en aquella etapa va ser l'onada anti-catòlica regnant i el sistema escolar novaiorquès. Va sorgir un profund moviment nativista per mantenir els catòlics fora del país i per evitar que els que ja hi eren augmentessin.

El 23 d'abril de 1847 es va substraure territori de la diòcesi per formar les d'Albany i la de Buffalo. El 19 de juny de 1850 la seu va ser elevada a arquebisbat. El 29 de juliol de 1853 de nou es va substraure terreny de la diòcesi, aquesta vegada per formar les de Newark i Brooklyn. Finalment, es va prendre territori per formar la Prefectura Apostòlica de les Bahames (actualment l'arquebisbat de Nassau el 21 de març de 1929.[1]

Cronologia episcopal

Bisbes de Nova York

  • Richard Luke Concanen, O.P. † (8 d'abril de 1808 - 19 de juny de 1810 mort)
  • John Connolly, O.P. † (4 d'octubre de 1814 - 6 de febrer de 1825 mort)
  • John Dubois, P.S.S. † (23 de maig de 1826 - 20 de desembre de 1842 mort)

Arquebisbes de Nova York

  • John Joseph Hughes (20 de desembre de 1842 - 3 de gener de 1864 mort)
  • John McCloskey † (6 de maig de 1864 - 10 d'octubre de 1885 mort)
  • Michael Augustine Corrigan † (10 d'octubre de 1885 - 5 de maig de 1902 mort)
  • John Murphy Farley † (15 de setembre de 1902 - 17 de setembre de 1918 mort)
  • Patrick Joseph Hayes † (10 de març de 1919 - 4 de setembre de 1938 mort)
  • Francis Joseph Spellman † (15 d'abril de 1939 - 2 de desembre de 1967 mort)
  • Terence James Cooke † (2 de març de 1968 - 6 d'octubre de 1983 mort)
  • John Joseph O'Connor † (26 de gener de 1984 - 3 de maig de 2000 mort)
  • Edward Michael Egan (11 de maig de 2000 - 23 de febrer de 2009 retirat)
  • Timothy Michael Dolan, des del 23 de febrer de 2009

Demografia de l'arquebisbat

El 2010 la població catòlica de l'arquebisbat era de poc menys de 2 milions i mig de persones. Eren servits per 932 preveres arxidiocesans i 913 preveres d'ordes regulars. A l'arxidiòcesi, a més, treballaven 359 diaques permanents, 1.493 religiosos i 3.153 monges.[2]

En comparació, el 1929 la població catòlica a l'arxidiòcesi era d'1.273.291 persones. Hi havia 1.314 clergues exercint el seu ministeri a l'arquebisbat i 444 esglésies. També hi havia 170.348 infants en institucions educatives catòliques o de benestar.[3]

Al 959 hi havia 7.913 monges i religioses servint a l'arxidiocesi de 103 ordes diferents.

any
Població
Sacerdots
Diaques
Religiosos
Parròquies
batejats
total
%
nombre
regulars
seculars
batejats per
sacerdot
homes
dones
1900 1.000.000 ? ? 449 227 676 1.479 259
1910 1.219.920 ? ? 605 324 929 1.313 331
1950 1.260.328 4.900.000 25,7 2.100 1.114 986 600 2.264 7.246 395
1962 1.651.400 4.950.000 33,4 2.533 1.260 1.273 651 1.256 8.562 403
1970 1.850.000 5.500.000 33,6 2.678 1.210 1.468 690 3.158 7.444 407
1976 1.880.788 5.147.200 36,5 2.189 1.352 837 859 31 1.832 6.044 407
1980 1.851.000 5.077.000 36,5 2.529 1.146 1.383 731 116 2.021 5.700 410
1990 2.223.290 5.115.000 43,5 2.444 1.006 1.438 909 286 1.942 4.533 412
1999 2.371.355 5.254.300 45,1 1.892 882 1.010 1.253 320 419 3.707 413
2000 2.407.393 5.276.400 45,6 1.998 1.006 992 1.204 277 1.560 3.375 412
2001 2.388.047 5.276.900 45,3 2.008 1.023 985 1.189 343 1.458 3.376 412
2002 2.471.742 5.492.762 45,0 1.944 1.017 927 1.271 354 1.438 3.267 411
2003 2.488.146 5.529.214 45,0 1.811 935 876 1.373 354 1.442 3.269 411
2004 2.521.087 5.602.418 45,0 1.835 922 913 1.373 359 1.493 3.153 409
2009 2.605.000 5.789.000 45,0 1.783 932 851 1.461 290 1.340 2.840 370

Dates senyalades a l'arxidiocesi

Sants, beats i venerables novaiorquesos

  • Santa Elizabeth Ann Seton, també coneguda com la "Mare Seton" (Mother Seton), fundadora de les Germanes de la Caritat de Sant Josep; va ser la primera ciutadana nativa dels Estats Units en ser canonitzada.
  • Santa Francesca Saverio Cabrini, també coneguda com la "Mare Cabrini" (Mother Cabrini), fundà les Germanes Missioneres del Sagrat Cor, va ser la primera ciutadana dels Estats Units en ser canonitzada.
  • Sant Isaac Jogues, missioner i màrtir jesuïta, actiu al nord de l'estat de Nova York abans de la creació de la diòcesi de Nova York.
  • Sant John Nepomucene Neumann, ordenat prevere a Nova York, després ingressà als Redemptoristes, bisbe de Filadèlfia (1852-60), va ser el primer bisbe estatunidenc en ser canonitzat.
  • Santa Kateri Tekakwitha, que va néixer a Albany, llavors part de la diòcesi de Nova York; és la primera indígena nord-americana que puja als altars
  • Venerable Fulton Sheen, bisbe de Rochester
  • Venerable Pierre Toussaint
  • Venerable Terence Cooke, cardenal arquebisbe de Nova York
  • Servent de Déu Isaac Thomas Hecker, fundador dels Pares Paulistes
  • Servent de Déu Vincent Robert Capodanno, capellà de la US Navy durant la guerra de Vietnam, receptor de la Medalla d'Honor
  • Serventa de Déu Dorothy Day, actualment la seva causa de santedat està sent investigada a Roma.
  • Serventa de Déu Rose Hawthorne Lathrop, fundadora de les Germanes Dominiques de Hawthorne.

Referències

  1. «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: New York».
  2. «New York (Archdiocese) [Catholic-Hierarchy]».
  3. New York Times article

Vegeu també

  • Francis Patrick Duffy – Ordenat prevere a Nova York el 1896, serví com a capellà durant la I Guerra Mundial amb el 69è Regiment, una unitat formada a partir de la Guàrdia Nacional de Nova York.
  • Sisters of Life – Fundades el 1991 per John Joseph O'Connor, Cardenal Arquebisbe de Nova York.

Enllaços externs

  • Pàgina official de l'arquebisbat de Nova York (anglès)
  • Anuari pontifici del 2010 i precedents, a la pàgina Catholic New York de www.catholic-hierarchy.org (anglès)
  • article a Catholic Encyclopedia (anglès)
  • Breve Ex debito, a Bullarium pontificium Sacrae congregationis de propaganda fide, tomo IV, Romae 1841, p. 339 (llatí)
  • Pàgina sobre l'arquebisbat a www.gcatholic.org (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Arxidiòcesis metropolitanes als Estats Units
Logo of the United States Conference of Catholic Bishops
Anchorage–Juneau  • Atlanta  • Baltimore  • Boston  • Chicago  • Cincinnati  • Denver  • Detroit  • Dubuque  • Filadèlfia  • Galveston–Houston  • Hartford  • Indianapolis  • Kansas City  • Los Angeles  • Louisville  • Miami  • Milwaukee  • Mobile  • Newark  • Nova Orleans  • Nova York  • Oklahoma City  • Omaha  • Portland  • Saint Louis  • Saint Paul and Minneapolis  • San Antonio  • San Francisco  • Santa Fe  • Seattle  • Washington
Diòcesis estatunidenques
  • Vegeu aquesta plantilla
Diòcesis a Estats Units
Logo of the United States Conference of Catholic Bishops
Agaña  • Albany  • Alexandria in Louisiana  • Allentown  • Altoona–Johnstown  • Amarillo  • Anchorage-Juneau  • Arecibo  • Arlington  • Atlanta  • Austin  • Baker  • Baltimore  • Baton Rouge  • Beaumont  • Belleville  • Biloxi  • Birmingham in Alabama  • Bismarck  • Boise  • Boston  • Bridgeport  • Brooklyn  • Brownsville  • Buffalo  • Burlington  • Caguas  • Camden  • Càtedra de Sant Pere  • Chalan Kanoa  • Charleston  • Charlotte  • Cheyenne  • Chicago  • Cincinnati  • Cleveland  • Colorado Springs  • Columbus  • Corpus Christi  • Covington  • Crookston  • Dallas  • Davenport  • Denver  • Des Moines  • Detroit  • Dodge City  • Dubuque  • Duluth  • El Paso  • Erie  • Evansville  • Fairbanks  • Fajardo–Humacao  • Fall River  • Fargo  • Fort Wayne-South Bend  • Fort Worth  • Fresno  • Gallup  • Galveston–Houston  • Gary  • Gaylord  • Grand Island  • Grand Rapids  • Great Falls–Billings  • Green Bay  • Greensburg  • Harrisburg  • Hartford  • Helena  • Honolulu  • Houma–Thibodaux  • Indianapolis  • Jackson  • Jefferson City  • Joliet in Illinois  • Juneau  • Kalamazoo  • Kansas City  • Kansas City–Saint Joseph  • Knoxville  • La Crosse  • Lafayette in Indiana  • Lafayette in Louisiana  • Lake Charles  • Lansing  • Laredo  • Las Cruces  • Las Vegas  • Lexington  • Lincoln  • Little Rock  • Los Angeles  • Louisville  • Louisville  • Madison  • Manchester  • Marquette  • Mayagüez  • Memphis  • Metuchen  • Miami  • Milwaukee  • Mobile  • Monterey in California  • Nashville  • Newark  • Norwich  • Nova Orleans  • Nova Ulm  • Nova York  • Oakland  • Ogdensburg  • Oklahoma City  • Omaha  • Orange  • Ordinariat militar  • Orlando  • Owensboro  • Palm Beach  • Paterson  • Pensacola–Tallahassee  • Peoria  • Philadelphia  • Phoenix  • Pittsburgh  • Ponce  • Portland  • Portland in Oregon  • Providence  • Pueblo  • Raleigh  • Rapid City  • Reno  • Richmond  • Rockford  • Rockville Centre  • Sacramento  • Saginaw  • Saint Augustine  • Saint Cloud  • Saint Louis  • Saint Paul and Minneapolis  • Saint Petersburg  • Saint Thomas  • Salina  • Salt Lake City  • Samoa–Pago Pago  • San Angelo  • San Antonio  • San Bernardino  • San Diego  • San Francisco  • San Jose in California  • San Juan de Puerto Rico  • Santa Fe  • Santa Rosa in California  • Savannah  • Scranton  • Seattle  • Serveis Militars  • Shreveport  • Sioux City  • Sioux Falls  • Spokane  • Springfield in Illinois  • Springfield in Massachusetts  • Springfield–Cape Girardeau  • Steubenville  • Stockton  • Superior  • Syracuse  • Toledo  • Trenton  • Tucson  • Tulsa  • Tyler  • Venice in Florida  • Victoria in Texas  • Washington  • Wheeling–Charleston  • Wichita  • Wilmington  • Winona  • Worcester  • Yakima  • Youngstown
Església catòlica a Estats Units  • Conferència episcopal estatunidenca  • Diòcesis a Estats Units