Ateisme i religió
| Ateisme |
|---|
![The Greek word "atheoi" ("[those who are] without God") as it appears on the early 3rd-century Papyrus 46](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Ephesians_2%2C12_-_Greek_atheos.jpg/200px-Ephesians_2%2C12_-_Greek_atheos.jpg) |
| Conceptes |
| Antiteisme · Ateisme i religió · Crítica a l'ateisme · Ateisme implícit i explícit · Ateisme fort · Ateisme dèbil · Ateisme cristià · Ateisme jueu · Ateisme hindú |
| Història |
| Història de l'ateisme · Nou ateisme · Ateisme d'Estat |
| Arguments de l'ateisme |
| Arguments en contra de l'existència de Déu · Argument del lliure albir · Argument de les revelacions inconsistents · Argument de la no creença · Navalla de Hitchens · Argument del mal disseny · Aposta atea · La destinació dels ignorants · Déu dels forats · Paradoxa de l'omnipotència · Problema del mal · Problema de l'infern · Tetera de Russell · No-cognitivisme teològic · Gambit del Boeing 747 definitiu |
| Població |
| Demografia de l'ateisme · Discriminació contra els ateus · Llista d'ateus |
| Conceptes relacionats |
| Teisme agnòstic · Ateisme agnòstic · Ignosticisme · Agnosticisme apàtic · Agnosticisme fort · Agnosticisme dèbil · Llista d'agnòstics Crítica a la religió · Lliurepensament · Freedom From Religion Foundation · Anticlericalisme · Antireligió · Religió paròdica · Posteísme Naturalisme Humanístic · Metafísic · Religiós |
L'ateisme és, en un sentit ampli, la no creença en deïtats o altres éssers sobrenaturals. El grau en què una persona pot ser considerada atea i al mateix temps seguidora d'una secta religiosa monoteista, politeista, o no teista és objecte de debat teològic.[1] Algunes persones espiritualistes se solen considerar atees, mentre que altres consideren aquesta posició una contradicció en els termes.
Ateisme jueu
L'ateisme jueu es refereix a les persones que sent ètnicament i culturalment jueves, han abandonat la seva creença en Déu sense abandonar la seva identitat jueva ni desvincular-se del poble judeu.[2]
El terme no és contradictori, ja que la judeitat té components ètnics i culturals a més de religiosos. Les autoritats rabíniques (ortodoxos jueus) defineixen tradicionalment la pertinença al poble jueu biològicament a través de la descendència matrilinear, sense tenir en compte els actes ni les creences; fins i tot les institucions reformistes, reconstruccionistas i laiques consideren jueu a qualsevol la mare sigui jueva.
Ateisme cristià
L'ateisme cristià és la creença que rebutja al déu del cristianisme però segueix els ensenyaments de Jesús. Thomas Jefferson, per exemple, va publicar un llibre titulat Vida i moral de Jesús de Natzaret, on elimina qualsevol referència a la divinitat.
Ateisme musulmà
Els ateus musulmans són grups de persones a títol individual agnòstiques, atees o que no segueixen les observacions religioses però s'identifiquen amb la cultura musulmana causa de l'entorn familiar, experiències personals o por a càstig per apostasia.
Bibliografia
- Altizer, Thomas J.J.. The Gospel of Christian Atheism. London: Collins, 1967 [Consulta: 27 octubre 2006]. [Enllaç no actiu]
- Amoss, George. «The Making of a Quaker Atheist», 1999. Arxivat de l'original el 2006-10-21. [Consulta: 27 octubre 2006].
- Rachmani, Rav Hillel. «Introduction to the Thought of Rav Kook, Lecture #16: "Kefira" in our Day», 2002a. Arxivat de l'original el 2006-02-09. [Consulta: 5 març 2006].
- Rachmani, Rav Hillel. «Introduction to the Thought of Rav Kook, Lecture #17: Heresy V», 2002b. Arxivat de l'original el 2006-02-19. [Consulta: 5 març 2006].
- Horgan, Lara. «The Religious Atheist – Why Atheism is on its way to becoming like any other religion.», 2009. Arxivat de l'original el 2010-07-17. [Consulta: 12 desembre 2009].
