Atle Selberg
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juny 1917 Langesund (Noruega) |
| Mort | 6 agost 2007 (90 anys) Princeton (Nova Jersey) |
| Causa de mort | Causes naturals (Insuficiència cardíaca ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Oslo (1935–1943) |
| Tesi acadèmica | On the Zeros of Riemann's Zeta-function (1943 ) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Institut d'Estudis Avançats de Princeton, Professor emèrit (1987–2007) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1949–1987) Universitat de Syracuse (1948–1949) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1947–1948) |
| Membre de | |
| Influències | Srinivasa Ramanujan |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Kai Man Tsang |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Hedvig Selberg (1947–) |
| Fills | Ingrid Maria Selberg |
| Pares | Ole Michael Ludvigsen Selberg i Anna Kristina Brigtsdatter Skeie |
| Germans | Henrik Selberg, Arne Selberg i Sigmund Selberg |
| Parents | Mustapha Matura (gendre) |
Premis
| |
 | |
Atle Selberg (Langesund, 14 de juny de 1917 - Princeton, 6 d'agost de 2007) va ser un matemàtic noruec, conegut pels seus treballs en la teoria analítica dels nombres i sobre la hipòtesi de Riemann.[1]
Sent estudiant, Selberg va ser influenciat pels treballs i la personalitat del matemàtic Srinivasa Ramanujan. Va estudiar a la Universitat d'Oslo, on va obtenir el doctorat el 1943. Durant la Segona Guerra Mundial, mentre va estar confinat a casa dels seus pares a Gjøvik per les autoritats d'ocupació nazis, va treballar en solitari sobre la funció zeta de Riemann.[2] El 1948 realitza una demostració elemental del teorema dels nombres primers.[3] Alhora, el matemàtic Paul Erdős va realitzar una altra demostració. motiu pel qual es va iniciar una disputa entre els dos matemàtics, sobre qui havia demostrat primer el teorema.[4][5] Per tots els seus resultats, Selberg rebé la Medalla Fields el 1950.[6] Als anys 50, marxà als Estats Units, a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. En aquests anys aconsegueix importants resultats treballant sobre l'operador laplacià i la superfície de Riemann. Va rebre el Premi Wolf el 1986. L'any 2002, un any abans que el govern noruec atorgués per primera vegada el premi Abel, se li va concedir un premi Abel honorífic.[7]
Obra destacada
- Atle Selberg Collected Papers: 1 (Springer-Verlag, Heidelberg), ISBN 0-387-18389-2
- Collected Papers (Springer-Verlag, Heidelberg Mai 1998), ISBN 3-540-50626-8
Referències
- ↑ «Atle Selberg» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 3 setembre 2014].
- ↑ Aubert, Bombieri i Goldfeld, 1989, p. 157 i ss.
- ↑ Chamizo Lorente, 2008, p. 103.
- ↑ Hoffman, 2000, p. 47.
- ↑ Krantz, 2002, p. 110.
- ↑ Chamizo Lorente, 2008, p. 101.
- ↑ Baas, 2010, p. 9-11.
Bibliografia
- Aubert, Karl Egil; Bombieri, Enrico; Goldfeld, Dorian. Number Theory, Trace Formulas and Discrete Groups: Symposium in Honor of Atle Selberg (en anglès). Academic Press, 1989. ISBN 0-12-067570-6.
- Baas, Nils A. «2002 - An Honorary Abel Prize to Atle Selberg». A: Helge Holden, Ragni Piene (eds.). The Abel Prize: 2003-2007 The First Five Years (en anglès). Springer, 2010, p. 9-11. ISBN 978-3-642-01372-0.
- Baas, Nils A. «Atle Selberg On the zeros of the Zeta-function of Riemann» (en anglès). Skrifter. Det Kongelige Norske Videnskabers Selskabs, Num. 4, 2011, pàg. 139-147. ISSN: 0368-6310.
- Chamizo Lorente, Fernando «Atle Selberg: 1917–2007» (en castellà). Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española, Vol. 11, Num. 1, 2008, pàg. 101-116. ISSN: 1138-8927.
- Faith, Carl. «Hetty and Atle Selberg». A: Rings and Things and a Fine Array of Twentieth Century Associative Algebra (en anglès). American Mathematical Society, 2004, p. 304. ISBN 0-8218-3672-2.
- Hejhal, Dennis (coord.ed.) «Remembering Atle Selberg, 1917–2007» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 56, Num. 6, 2009, pàg. 692-710. ISSN: 0002-9920.
- Hoffman, Paul. El hombre que sólo amaba los números (en castellà). Ediciones Granica, 2000. ISBN 84-7577-831-3.
- Krantz, Steven G. Mathematical Apocrypha (en anglès). Mathematical Association of America, 2002. ISBN 0-88385-539-9.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Atle Selberg» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Atle Selberg al Mathematics Genealogy Project.
- Tikkanen, Amy. «Atle Selberg». Encyclopaedia Britannica, 2007. [Consulta: 15 octubre 2022]. (anglès)
- Aarnes, Johann F. «Atle Selberg». Store norske leksikon, 2022. [Consulta: 15 octubre 2022]. (noruec)
- Ferrara, Christine. «Atle Selberg 1917–2007». Princeton Institute for Advanced Studies, 2007. [Consulta: 15 octubre 2022]. (anglès)
- Varona, Juan Luis. «Atle Selberg (1917-2007) y su toque mágico». Universidad de Sevilla, 2017. [Consulta: 15 octubre 2022]. (castellà)
