Baixa freqüència (radiofreqüència)

La baixa freqüència o BF, també anomenat LF (de l'anglès low frequency) és la banda de l'espectre de radiofreqüència[1] compresa entre 30 i 300 kHz (longitud d'ona de 10 a 1 km).[2]

A vegades també anomenada ona llarga, a Europa una part d'aquesta banda s'utilitza per a radiodifusió AM (l'intèrval 148–283 kHz), mentre que al continent americà s'utilitza per a navegació, i sistemes d'informació i meteorològics.

Referències

  1. ↑ «Baixa freqüència (radiofreqüència)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Revert Abril, Belén (coord.). «1.6 Estructura de l'espectre de radionfreqüència». Infraestructures comunes de telecomunicacions en habitatges i edificis. Institut Obert de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-05-28. [Consulta: 8 maig 2020].
Bases d'informació
  • GEC (1)
  • Vegeu aquesta plantilla
ELF (3Hz - 30Hz)  · SLF (30Hz - 300 Hz)  · ULF (300Hz - 3 kHz)  · VLF (3 kHz - 30 kHz)  · LF (30 kHz - 300 kHz)  · MF (300 kHz - 3 MHz)  · HF (3 MHz - 30 MHz)  · VHF (30 MHz - 300 MHz)  · UHF (300 MHz - 3 GHz)  · SHF (3 GHz - 30 GHz)  · EHF (30 GHz - 300 GHz)