Bany maria
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| Epònim | Maria la Jueva  |
| Inventor | Maria la Jueva |
| Detalls | |
| Tipus | bany termostàtic |
El bany maria és una tècnica utilitzada a la indústria (farmacèutica, cosmètica, d'aliments i conserves), en laboratoris de química i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una substància líquida o sòlida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la conté en un altre més gran amb aigua que es porta a, o està en ebullició.
La invenció del bany maria s'atribueix a l'alquimista egípcia Maria d'Alexandria (s. III), la primera alquimista coneguda. Però fins a començaments del segle xiv no apareix esmentada per escrit en llatí amb el nom Balneum Mariae, dins l'obra Rosarium (sovint erròniament atribuïda al metge catalanopalant Arnau de Vilanova).[1][2] Tanmateix, la tècnica ja era coneguda d'uns segles abans (Hipòcrates i Teofrast).[3]
S'acostuma a utilitzar com a mètode de conservant en fer conserves, melmelades i altres preparats de cuina.
Referències
- ↑ Hermann Kopp. Beiträge zur Geschichte der Chemie. Vieweg, 1869, p. 405–.
- ↑ Renata Baruffi. Cucina mediterranea. la storia nel piatto. Renata Baruffi, 11 març 2013, p. 369–. ISBN 978-88-6755-676-2. [Enllaç no actiu]
- ↑ von Lippmann, Edmund Oscar. Entstehung und Ausbreitung der Alchemie (en alemany). Springer, 1919, p. 50 [Consulta: 23 maig 2023]. «Unter den von Maria erfundenen oder benützten Vorrichtungen führen ihre Schriften gerade eine nicht auf, die viele Forscher als ganz sicher von ihr herrührend ansahen, weil sie u. a. auch die Bezeichnung "Balneum Mariao" (bain Marie, Marienbad) trägt; hierbei hat jedoch eine zwar naheliegende, aber unzutreffende Etymologie irregeleitet, denn das Wasser bad war bereits viele Jahrhunderte vor Mabia wohlbekannt (so schon Hippokrates und Theophrastos), und verdankt seinen Namen anscheinend der Verkettung einer Reihe ganz femliegender Umstände, die mit der Tätigkeit der Chemikerin Maria erst nachträglich in angeblichen Zusammenhang gebracht wurden»
