Batalla de Djenné
 Conquestes de la dinastia sadita | |||
| Tipus | batalla  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 26 d'abril de 1599 | ||
| Coordenades | 13° 54′ N, 4° 33′ O / 13.9°N,4.55°O / 13.9; -4.55 | ||
| Lloc | Djenné | ||
| Resultat | Victòria marroquina Col·lapse de l'Imperi de Mali | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Batalles dels sadites | |
|---|---|
Agadir - Fez - Tadla - Wadi al-Laban - Kasr al-Kabir - Tondibi - Djenné |
La batalla de Djenné fou un combat entre les forces de l'imperi de Mali i el Paixalik marroquí de Timbuctu. La batalla va significar el final de l'imperi de Mali i l'aparició de diversos petits estats a l'oest d'Àfrica.
Antecedents
Durant els segles XV i xvi l'imperi de Mali va entrar en un progressiu estat de declivi, i tots els estats vassalls perifèrics es van independitzar i fins i tot l'imperi Songhai va afrontar la supremacia, però en 1591 l'imperi Songhai va ser derrotat a la batalla de Tondibi per una força expedicionària marroquina gràcies a l'ús d'armes de foc com l'arcabús i el canó, i foren empesos cap a l'est a través del riu Níger on van poder establir el regne Dendi.[1] Amb els Songhai desterrats, el rei Mansa Mahmud IV de Mali va intentar reconstruir el seu regne, i el primer pas seria la conquesta de Djenné, que controla l'interior de la vall del Níger, governada per Sayyid Mansur, qui un cop alertat va demanar reforços a Timbuctu, i rebé una força dirigida pels alcaids al-Mustafa al-Fil i Ali bin Abd Allah al-Tilimsani, que incloïa arcabussers i que van arribar amb embarcacions fluvials.[2]
Batalla
Els marroquins van arribar el 26 de maig trobant Mansa Mahmud IV acampat a la duna de Sanuna,[2] des d'on haurien d'embarcar per entrar a la ciutat, i van haver de lluitar per fer-se camí cap a la ciutat amb les armes de foc. Les forces paixalik van entrar a la ciutat, però l'exèrcit de Mali encara estava acampat i lluny de ser derrotat.[3] Sayyid Mansur i el rei de Djenné Muhammad Kinba bin Isma’il van sortir i contraatacar l'exèrcit de Mali, que es va trencar i patir moltes baixes, i es vegué obligat a fugir.
Conseqüències
La derrota de l'imperi de Mali a Djenné va destruir l'aliança temporal que Mahmud IV va poder reunir, i l'Imperi de Mali va deixar de ser un factor polític a la regió,[3] es va retirar a Niani i va morir el 1610. Els seus tres fills van separar els vestigis del país, i Mali es va convertir en un conjunt d'aliats relativament lligats que foren ser engolits per l'Imperi Bambara,[4] a qui tot el pashalik de Timbuktu va haver de retre homenatge. Així i tot, cap dels poders emergents s'acostaria a l'hegemonia de Mali o Songhai. L'Àfrica occidental va passar a una regió governada per estats més petits i menys centralitzats fins al segle xix.
Referències
- ↑ Idrissa, Abdourahmane; Decalo, Samuel. Historical Dictionary of Niger (en anglès). Scarecrow Press, 2012, p. 174. ISBN 0810860945.
- ↑ 2,0 2,1 Hunwick, 1988, p. 234.
- ↑ 3,0 3,1 Shillington, Kevin. Encyclopedia of African History, Vol. 1. Londres: Routledge, 2004, p. 922. ISBN 1-57958-245-1.
- ↑ Ki-Zerbo, J; Niane, D.T.. UNESCO General History of Africa, Vol. IV: Africa from the Twelfth to the Sixteenth Century (Abridged Edition). Berkeley: University of California Press, 1998, p. 75. ISBN 0-520-06699-5.
Bibliografia
- Hunwick, John. Timbuktu & the Songhay Empire: Al-Sa'dis Ta`rikh al-sudan down to 1613 and other Contemporary Documents. Leiden: BRILL, 1988, p. 480 pages. ISBN 90-04-12822-0.
