Batalla de Kirk Kilisse
| Part de la Primera Guerra Balcànica | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 22-24 d'octubre de 1912[1] | ||
| Coordenades | Kırkkilise, Vilayat d'Edirne, Imperi otomà 41° 44′ 05″ N, 27° 13′ 31″ E / 41.734722°N,27.225278°E / 41.734722; 27.225278 | ||
| Resultat | Victoria búlgara | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La batalla de Kirk Kilisse, o batalla de Kirkkilise[3] o batalla de Lozengrad forma part de la primera guerra dels Balcans. Enfrontà Bulgària i l'Imperi otomà. L'exèrcit búlgar va derrotar l'otomà a la Tràcia oriental.
Disposició de forces
L'enfrontament es va lliurar entre el 22 i el 24 d'octubre de 1912, entre Adrianópolis a l'oest i Kirkkilise (Lozengrad), a l'est.[1] La línia otomana la formaven: la guarnició de Adrianópolis, en l'extrem esquerre, una divisió de cavalleria, i després els cossos d'exèrcit IV, I, II i III.[1] En l'extrem dret de la línia es trobava la fortalesa de Lozengrad.[1]
La batalla
El dia 22, el 2n Exèrcit búlgar va avançar cap a Adrianópolis, per a evitar que la guarnició pogués auxiliar la resta de forces que formaven la línia defensiva enemiga.[4] Aquesta mateixa nit, el 3r Exèrcit búlgar va assaltar les antiquades defenses de Lozengrad.[4] A la tarda, el 1r Exèrcit búlgar va entrar en contacte amb el gruix de les forces enemigues al sud-oest de Lozengrad, on també es va trobar amb unitats de la guarnició de Adrianòpolis, que avançaven en direcció a Lozengrad.[4]
Els búlgars van rebutjar un feble atac al seu flanc esquerra, realitzat per la guarnició de Adrianópolis, i un intent de flanquejar l'ala esquerra del 3r Exèrcit.[4] La nit del 23 d'octubre, els otomans van abandonar en desordre els dos forts de Lozengrad, que els búlgars van prendre sense trobar resistència l'endemà al matí.[4]
En els combats pel control de la plaça, els assalts d'infanteria búlgars, secundats per l'artilleria, van resultar molt eficaços.[4] Les forces otomanes van patir la ineficàcia dels comandaments i la desmoralització i manca de disciplina de les tropes.[5] A partir del 24, tota la línia otomana es va enfonsar i es va produir una caòtica retirada en meitat d'una intensa pluja.[5]
Després de la victòria, el ministre de Guerra francès, Alexandre Millerand, va declarar que l'Exèrcit búlgar era el millor d'Europa, i que preferiria tenir cent mil búlgars junt als Aliats que a qualsevol altre exèrcit europeu.[6]
Conseqüències
Els búlgars van sofrir 887 morts i 4.034 ferits en la batalla, i els otomans, uns 1.500 morts i ferits i entre 2.000 i 3.000 presoners.[5] La pèrdua de Lozengrad va ser un greu revés per als otomans i la derrota va desmoralitzar el comandament i les tropes.[7] El nord de Tràcia va quedar en mans búlgares.[7] Abdullah Pasha, afectat per la derrota, va sol·licitar que el Consell de Ministres demanés la pau.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hall, 2002, p. 25.
- ↑ 2,0 2,1 Министерство на войната (1928), p. 204
- ↑ Erickson, 2003, p. 86, 181.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Hall, 2002, p. 26.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Hall, 2002, p. 27.
- ↑ В. Мир, № 3684, 15. X. 1912.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Hall, 2002, p. 28.
