Bernardino López de Carvajal
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Bernardino López de Carvajal y Sande 8 setembre 1456 Plasència |
Mort | 16 desembre 1523 (67 anys) Roma |
Sepultura | Basílica de la Santa Creu de Jerusalem |
Administrador apostòlic | |
26 setembre 1522 – 4 febrer 1523 Diòcesi: bisbat de Foligno | |
Cardenal bisbe d'Òstia | |
24 juliol 1521 – 16 desembre 1523 ← Rafaele Galeotto Riario – Francesco Soderini → | |
Degà del Col·legi Cardenalici | |
24 juliol 1521 – 16 desembre 1523 (Gregorià) ← Rafaele Galeotto Riario – Francesco Soderini → | |
Bisbe de Plasència | |
14 gener 1521 – 16 desembre 1523 ← Gómez de Toledo Solís – Gutierre de Vargas Carvajal → Diòcesi: bisbat de Plasència | |
Patriarca llatí de Jerusalem | |
27 juny 1513 – 20 febrer 1523 – Rodrigo Carvajal → Diòcesi: patriarcat llatí de Jerusalem | |
Bisbe de Sigüenza | |
27 juny 1513 – 20 juny 1519 ← Fadrique de Portugal i de Noronha – Fadrique de Portugal i de Noronha → Diòcesi: bisbat de Sigüenza | |
Cardenal bisbe de Sabina (Vescovio) | |
27 juny 1513 – 24 juliol 1521 ← Francesco Soderini – Niccolò Fieschi → Diòcesi: bisbat de Vescovio | |
Cardenal bisbe de Sabina (Vescovio) | |
28 març 1509 – 24 octubre 1511 ← Giovanni Antonio Sangiorgio – Francesco Soderini → Diòcesi: bisbat de Vescovio | |
Cardenal bisbe de Palestrina | |
22 setembre 1508 – 28 març 1509 ← Giovanni Antonio Sangiorgio – Guillaume Briçonnet → Diòcesi: bisbat suburbicari de Palestrina | |
Administrador apostòlic | |
10 gener 1508 – 20 juny 1519 Diòcesi: arquebisbat de Rossano | |
Cardenal bisbe de Frascati | |
17 setembre 1507 – 22 setembre 1508 ← Giovanni Antonio Sangiorgio – Guillaume Briçonnet → Diòcesi: bisbat suburbicari de Frascati | |
Cardenal bisbe d'Albano | |
3 agost 1507 – 17 setembre 1507 ← Rafaele Galeotto Riario – Guillaume Briçonnet → Diòcesi: bisbat suburbicari d'Albano | |
Patriarca llatí de Jerusalem | |
30 desembre 1503 – 24 octubre 1511 ← Giovanni Antonio Sangiorgio Diòcesi: patriarcat llatí de Jerusalem | |
Administrador apostòlic | |
28 juliol 1503 – 1505 Diòcesi: bisbat d'Avellino | |
Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
gener 1498 – 9 gener 1499 – Bartomeu Martí → | |
Bisbe de Sigüenza | |
20 febrer 1495 – 24 octubre 1511 ← Pedro González de Mendoza – Fadrique de Portugal i de Noronha → Diòcesi: bisbat de Sigüenza | |
Cardenal prevere Santa Croce in Gerusalemme | |
2 febrer 1495 – 24 octubre 1511 ← Pedro González de Mendoza – Antonio Maria Ciocchi del Monte → | |
Cardenal prevere Santi Marcellino e Pietro | |
23 setembre 1493 – 2 febrer 1495 ← Jorge da Costa – Felip de Luxemburg → | |
Bisbe de Cartagena | |
27 març 1493 – 20 febrer 1495 ← Giovanni Battista Orsini – Juan Ruiz de Medina → Diòcesi: bisbat de Cartagena | |
Bisbe de Badajoz | |
23 gener 1489 – 27 març 1493 ← Pedro Ximénez de Préxamo – Juan Ruiz de Medina → Diòcesi: bisbat de Badajoz | |
Bisbe d'Astorga | |
27 agost 1488 – 23 gener 1489 ← García Álvarez de Toledo – Juan Ruiz de Medina → Diòcesi: bisbat d'Astorga | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Salamanca |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic, sacerdot catòlic |
Ocupador | Universitat de Salamanca |
Consagració | Jean de la Balue |
Participà en | |
1r octubre 1523 | conclave de 1523 |
28 desembre 1521 | Conclave de 1521-22 |
31 octubre 1503 | conclave d'octubre de 1503 |
21 setembre 1503 | conclave de setembre de 1503 |
Bernardino López de Carvajal (Plasència, 8 de setembre de 1456 - Roma, 16 de desembre de 1523) fou un cardenal i bisbe castellà. Era fill de Francisco López de Carvajal y Trejo i d'Aldonza de Sande.
Biografia
Va realitzar els seus estudis a la Universitat de Salamanca on es va llicenciar en teologia el 1478 i va arribar a ser rector d'aquesta universitat el 1481.
L'agost de 1488 fou nomenat bisbe d'Astorga però ja el gener de l'any següent fou traslladat a Badajoz, dirigint la diòcesi fins al 1493, quan fou nomenat bisbe de Cartagena in commendam. Mentrestant, el 1492, havia esdevingut ambaixador de Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella a la Santa Seu.
En el consistori del 20 de setembre de 1493 el papa Alexandre VI el va nomenar cardenal i li va assignar el títol cardenalici de Santi Marcellino e Pietro. El 1495 va deixar el càrrec de bisbe de Cartagena i va ser nomenat bisbe de Sigüenza. El mateix any va optar pel títol de Santa Croce in Gerusalemme, que va mantenir directament fins al 1507 i in commendam fins al 1511. El 1496 va ser llegat papal al rei dels romans Maximilià I, futur emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Posteriorment va tenir l'encàrrec de portar a Carles VIII de França l'avís del papa, sota pena d'excomunió, de continuar la seva intervenció militar a Itàlia. L'any 1498 va ser nomenat camarlenc del Sagrat Col·legi, càrrec que va ocupar durant aproximadament un any. El juliol de 1503 va ser nomenat administrador apostòlic del bisbat d'Avellino, durant uns dos anys. El 30 de desembre de 1503 va ser nomenat patriarca titular de Jerusalem. El 3 d'agost de 1507 va ser nomenat cardenal bisbe d'Albano però ja el 17 de setembre d'aquell any va optar per la seu suburbicària de Frascati, i l'any següent per la de Sabina, repetint aquesta el març de 1509.
Bernardino es va enfrontar amb el papa Juli II i va ser el cap dels cardenals rebels que el 16 de maig de 1511 van signar un document que va convocar un concili a Pisa per a l'1 de setembre d'aquell any. El papa Juli II va respondre a l'octubre excomunicant-lo i deposant-lo de tots els càrrecs, inclòs el títol de cardenal. Juntament amb ell van ser excomunicats els cardenals Federico Sanseverino, Francesc de Borja, Guillaume Briçonnet i René de Prie. Aquell mateix mes es va reunir el concili convocat per Bernardino a Pisa i, amb el suport de Lluís XII de França i de l'emperador Maximilià I, va destituir Juli II i, es rumorejava, que havia escollit un nou papa, el mateix Carvajal, que hauria pres el nom de Martí VI o potser d'Urbà VII.
Després de la derrota dels enemics de Juli II per la Lliga Santa, establerta contra els francesos, i el resultat del Concili del Laterà V, convocat per Juli II, que va condemnar el concili de Pisa com a cismàtic, l'emperador Maximilià va reconèixer la legitimitat de Juli II i també Lluís XII va abandonar els cardenals rebels. Quan va morir Juli II, el 21 de febrer de 1513, el conclave de 1513 va elegir el papa Lleó X (nascut Giovanni de 'Medici), a qui Bernardino, que mentrestant havia estat empresonat a Florència, va demanar el perdó papal juntament amb Sanseverino.
Mentre el concili del Laterà encara estava obert (va acabar el 16 de març de 1517), el papa va acceptar la petició de perdó a canvi de l'abjuració del Concili de Pisa, que va tenir lloc públicament en el consistori del 27 de juny de 1513, i a Bernardino se li van retornar els seus títols. El 14 de gener de 1521 va ser nomenat bisbe de Plasència. En vista del seu nomenament com a Degà del Sagrat Col·legi, el 5 d'agost de 1521, el juliol del mateix any optà per les seus suburbicàries d'Ostia i Velletri. Nomenat administrador apostòlic de Foligno el 26 de setembre de 1522, va deixar el seient al seu nebot Rodrigo el febrer de 1523. A la seva mort va ser enterrat a la basílica de la Santa Creu de Jerusalem a Roma.
Bibliografia
- John N.D. Kelly, Gran Dizionario Illustrato dei Papi, Edizioni Piemme S.p.A., 1989, Casale Monferrato.
- Claudio Rendina, I papi, Ed. Newton Compton, Roma, 1990
- Gigliola Fragnito, CARVAJAL, Bernardino Lopez de, a Dizionario biografico degli italiani, vol. 21
- Salvador Miranda, LÓPEZ DE CARVAJAL, Bernardino, The Cardinals of the Holy Roman Church, Florida International University