Beudantita

Beudantita
Beudantita provinent del Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia
Fórmula química	PbFe3+₃(OH)₆SO₄AsO₄
Epònim	François Sulpice Beudant
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.BL.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BL.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.35
Dana	43.4.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Hàbit cristal·lí	tabular
Estructura cristal·lina	a = 7.32 Å, c = 17.02 Å; Z = 3
Grup puntual	trigonal 3 2/m
Color	verd fosc, marró, negre
Exfoliació	bona {0001}
Duresa	3,5 a 4,5
Lluïssor	adamantina, vítria, grassa
Color de la ratlla	groc grisenc a verd
Diafanitat	transparent, translúcida
Gravetat específica	4,48
Densitat	4,3
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1.957 nε = 1.943
Birefringència	δ = 0.014
Pleocroisme	visible
Altres característiques	soluble en HCl
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Bdn
Referències	[1]

La beudantita és un mineral de la classe dels arsenats que rep el seu nom del francès François Sulpice Beudant (1787-1850). Forma part i dona nom al grup de la beudantita,^[2] el qual integra el supergrup de l'alunita.^[3] També es coneix amb el nom de bieirosita.

Característiques

Cristal·litza en el sistema trigonal i mostra una gran varietat d'hàbits dels seus cristalls, incloent tabular, romboèdrica aguda, pseudo-cúbica i pseudo-cuboctahedral. És l'arseniat anàleg de la corkita, un fosfat. Forma una solució sòlida amb la segnitita i la plumbojarosita. Alguns exemplars de beudantita (com també de segnitita) poden contenir quantitats menors de Sb reemplaçant el Fe.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beudantita pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: corkita, hidalgoïta, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseïta, gal·lobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, benauita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreïta, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiïta i pattersonita.

La beudantita cúprica és una varietat d'aquesta espècie que ha sigut trobada als Urals (Rússia), a Bou Azzer (Marroc) i a la Xina.^[4]

Formació i jaciments

La beudantita és un mineral secundari que ocorre en les zones oxidades de dipòsits polimetàl·lics. Es presenta en associació amb carminita, escorodita, mimetita, dussertita, arseniosiderita, farmacosiderita, olivenita, bayldonita, duftita, anglesita, cerussita i atzurita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).^[5]

Referències