Bidai

Infotaula de grup humàBidai
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata

Els bidai eren una banda d'amerindis atakapes de l'est de Texas.[1]

Història

La seva història oral diu que el bidai eren el poble originari de la seva regió.[2] Els seus assentaments centrals eren al llarg de Bedias Creek, però el seu territori oscil·lava entre el riu Brazos i el riu Neches.[1] El primer registre escrit sobre la tribu procedeix de 1691 per exploradors espanyols que van dir que vivien a la vora dels hasinai. L'explorador francès François Simars de Bellisle els va descriure com a agricultors en 1718 i 1720.[3]

Tenien tres viles o bandes distintes en el segle xviii. Els deadose eren la banda més septentrional dels bidai, dels que se'n van separar a començament del segle xviii.[1] La població bidai en el segle xviii s'estimava en 600 individus, amb uns 200 deadoses addicionals.[4]

En 1770 la banda va actuar en connivència amb els colons francesos per vendre armes als lipans, ja que tots eren enemics dels espanyols.[3]

Els bidai van patir diverses epidèmies durant 1776-1777, que van reduir la seva població com a mínim a la meitat. Els supervivents es van unir a les tribus veïnes, com els akokisa i koasati. Alguns es van establir a la reserva índia Brazosa en l'actual comtat de Young (Texas) i es van retirar amb el caddos a Territori Indi.[3] Els que es van quedar formaren un poble a dotze milles de Montgomery (Texas), on es dedicaren al cultiu de blat de moro i a treballar en la collita de cotó en la meitat del segle xix.[2]

André Sjöberg publicà una etnohistòria dels bidai en 1951.[5]

Estil de vida

Els bidai caçaven, recollien, pescaven, conreaven blat de moro, i barataven el seu excedent de blat de moro. També caçaven i pescaven amb gàbies de canya. Als estius vivien al llarg de la costa, però a l'hivern es traslladaven cap a l'interior,[6] on vivien en tendes de pell d'os.[4]

Abans del contacte, els bidai feien la seva pròpia ceràmica, però ràpidament va adoptar estris de metall de comerç europeu. Encara feien atuells de ceràmica al segle xix, i també teixien una varietat de cistelles.[4] En 1803, Henry Hopkins Sibley va escriure que els bidai tenien "un caràcter excel·lent d'honestedat i puntualitat."[2]

L'estructura dels seus bressols alterava la forma dels seus cranis. També milloraven la seva aparença a través del tatuatge corporal i facial.[4]

Els homes medicina bidai eren herbalistes i feien banys de suor. Els pacients podien ser tractats posant-los en bastides sobre fogueres d'herbes. Mentre que altres bandes atakapes són conegudes pel seu canibalisme ritual, aquesta pràctica mai es va registrar entre els bidai.[4]

Llengua

Hom creu que el bidai era una llengua atakapa, actualment extingida. Només se'n conserven algunes paraules.

  • Namah: un
  • Nahone: dos
  • Naheestah: tres
  • Nashirimah: quatre
  • Nahot nahonde: cinc
  • Nashees nahonde: sis
  • Púskus: noi
  • Tándshai: blat de moro[7]

Nom

Els bidai també han estat anomenats Biday, Bedies, Bidaises, Beadweyes, Bedies, Bedees, Bidias, Bedais, Midays, Vidais, Vidaes, Vidays. El seu nom podria ser d'origen caddo, i voldria dir "bosc de brossa." El seu autònim era Quasmigdo.[5]

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Sturtevant, 659
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 "Bidai Indian History." Access Genealogy. (retrieved 14 March 2010)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 "Bidai Indians." Texas State Historical Association. (retrieved 14 March 2010)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Sturtevant, 662
  5. ↑ 5,0 5,1 Sturtevant, 663
  6. ↑ Sturtevant, 661
  7. ↑ "Bidai Word Set." native Languages. (retrieved 14 March 2010)

Referències

  • Sturtevant, William C., general editor and Raymond D. Fogelson, volume editor. Handbook of North American Indians: Southeast. Volume 14. Washington DC: Smithsonian Institution, 2004. ISBN 0-16-072300-0.

Enllaços externs

  • Bidai Indians, Texas State Historical Association
  • Bidai Indian History, Access Genealogy