Càntera

Per a altres significats, vegeu «Càntera (recipient)».
Infotaula d'ésser viuCàntera
Spondyliosoma cantharus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN170258 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereSpondyliosoma
EspècieSpondyliosoma cantharus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Cantharus cantharus (Linnaeus, 1758)
  • Cantharus lineatus (Montagu, 1818)
  • Cantharus senegalensis (Valenciennes, 1830)
  • Cantharus vulgaris (Valenciennes, 1830)
  • Sparus cantharus (Linnaeus, 1758)
  • Sparus lineatus (Montagu, 1818)
  • Cantharus tanuda
  • Cantharus vulgaris
  • Cantharus griseus
  • Cantharus orbiularis[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La càntera, càntara o xopa (Spondyliosoma cantharus) és un peix marí, teleosti, de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

  • La talla màxima és de 50 cm i arriba a pesar 3 kg.
  • El cos presenta un perfil dorsal el·líptic i és llarg i comprimit.
  • Els mascles presenten el dors més alt.
  • El cap, de perfil convex, i la boca són petits.
  • Rostre punxegut.
  • Els ulls són grossos.
  • Dents curtes i fines.
  • Manca de molars.
  • La dorsal és llarga.
  • Les pectorals arriben fins a l'inici de l'anal.
  • Les pèlviques són curtes.
  • La caudal és escotada.
  • El dors és gris i els costats són d'un gris plomís.
  • Té unes 15-20 línies longitudinals grogues.
  • L'opercle és de color marró.
  • Les òrbites oculars són de color blau.[2]

Reproducció

És un peix hermafrodita proterogínic. Durant els mesos d'abril i maig dipositen els ous dins forats excavats amb la caudal a la sorra. Els mascles, que prenen un color molt més fosc, protegeixen els ous i que es desclouran al cap de nou dies.[3]

Alimentació

És carnívor d'invertebrats bentònics, però pot alimentar-se d'algues.

Hàbitat

És semipelàgic costaner. Viu sobre fons rocallosos i a praderies entre els 20 i 150 m. Els mascles viuen a major fondària que les femelles i a fons sorrencs.

Distribució geogràfica

Apareix al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental (des d'Escandinàvia fins a Namíbia).

Costums

Els joves poden formar bancs molt nombrosos i els adults són més solitaris.[4]

Pesca

La seua carn és apreciada i la pesca es realitza amb nanses, tremalls, palangres i volantí. Els adults es poden pescar amb fusell, però no és una presa molt comuna als Països Catalans.

Referències

  1. Buceo Deportivo (castellà)
  2. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 191-192.
  3. Larompiente.com Arxivat 2008-09-19 a Wayback Machine. (castellà)
  4. El Maestro Pescador Arxivat 2005-09-06 a Wayback Machine. (castellà)

Bibliografia

  • Andreas Vilcinskas: Fische - Mitteleuropäische Süßwasserarten und Meeresfische der Nord- und Ostsee. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic, 2000, ISBN 3-405-15848-6.

Enllaços externs

  • Informació taxonòmica d'aquesta espècie (anglès)
  • Enciclopèdia Catalana[Enllaç no actiu] (català)
  • Fotografies a Biopix (castellà)
  • Reproducció (anglès)
Bases de dades taxonòmiques
BOLD COL Dyntaxa EOL Fishbase GBIF IN ITIS NCBI OBIS OTL WoRMS