CCR7
 Receptor de quimiocines C-C (CCR7) humà unit al lligand Cmp2105. Estructura basada en les coordenades de l'arxiu PDB 6qzh. | |
| Substància | gen  |
|---|---|
| Locus | Cr. 17 q21.2 |
| Identificadors | |
| Símbol | CCR7; BLR2; EBI1; CCR-7; CD197; CDw197; CMKBR7; CC-CKR-7 |
| HUGO | 1608 |
| Entrez | 1236 |
| OMIM | 600242 |
| RefSeq | NM_001838.4; NM_001301714.2 NM_001301717.2 |
| P32248 | |
| PDB | 6QZH |
El receptor de quimiocines CC de tipus 7 és una proteïna codificada pel gen CCR7 en humans. És coneixen dues quimiocines CC lligands d'aquest receptor: CCL19 i CCL21.[1]
Recentment, s'ha classificat aquest receptor amb el nom de CD197 (clúster de diferenciació 197).
Funció
El paper més important del receptor CCR7 és guiar la migració cel·lular. Les cèl·lules que expressen CCR7 són atretes per les quimiocines CCL19 i CCL21, secretades pels òrgans linfàtics secundaris (ganglis limfàtics, melsa i MALT). Quan s'uneixen a CCR7, aquest promou la quimiotaxi a favor de gradient de la cèl·lula on es troba cap a les zones de major concentració.
Un exemple de cèl·lules que expressen CCR7 són els limfòcits T verges. Després de superar el procés de maduració al tim, aquestes cèl·lules immunitàries sobreexpressen el CCR7 per tal de migrar fins als ganglis limfàtics,[2] on residiran a l'espera de trobar un antigen que les activi.
De forma similar, les cèl·lules dendrítiques activades sobreregulen el CCR7[2] per viatjar a través del flux sanguini fins a la melsa o pel sistema limfàtic fins a un gangli limfàtic per tal de presentar els antigens que han trobat i activar la resposta immunitària adaptativa.
Al contrari, s'ha demostrat que alguns limfòcits CD8+ efectors amb resposta anti-viral disminueixen la síntesi de CCR7 i perden l'afinitat per residir a les regions limfàtiques de la melsa, participant en la redirecció de les cèl·lules durant la resposta inmunitària.[3][4]
Importància clínica
S'ha documentat que el gen CCR7 està sobreexpressat en certs tipus de cèl·lules canceroses, com el càncer pulmonar de cèl·lules no petites,[5] el càncer d'esòfag[6] i el càncer d'estómac.[7] En aquestes cèl·lules tumorals, l'expressió de CCR7 està associada amb la metàstasi als ganglis limfàtics.[8]
Referències
- ↑ Förster, R; Davalos-Misslitz, AC; Rot, A «CCR7 and its ligands: balancing immunity and tolerance.». Nature reviews. Immunology, 8, 5, maig 2008, pàg. 362-71. PMID: 18379575.
- ↑ 2,0 2,1 Worbs, T; Förster, R «A key role for CCR7 in establishing central and peripheral tolerance.». Trends in immunology, 28, 6, juny 2007, pàg. 274-80. PMID: 17462953.
- ↑ Potsch, C; Vöhringer, D; Pircher, H «Distinct migration patterns of naive and effector CD8 T cells in the spleen: correlation with CCR7 receptor expression and chemokine reactivity.». European journal of immunology, 29, 11, novembre 1999, pàg. 3562-70. PMID: 10556810.
- ↑ Cyster, JG «Leukocyte migration: scent of the T zone.». Current biology : CB, 10, 1, 13-01-2000, pàg. R30-3. PMID: 10660291.
- ↑ Takanami, I «Overexpression of CCR7 mRNA in nonsmall cell lung cancer: correlation with lymph node metastasis.». International journal of cancer, 105, 2, 10-06-2003, pàg. 186-9. PMID: 12673677.
- ↑ Ding, Y; Shimada, Y; Maeda, M; Kawabe, A; Kaganoi, J; Komoto, I; Hashimoto, Y; Miyake, M; Hashida, H; Imamura, M «Association of CC chemokine receptor 7 with lymph node metastasis of esophageal squamous cell carcinoma.». Clinical cancer research : an official journal of the American Association for Cancer Research, 9, 9, 15-08-2003, pàg. 3406-12. PMID: 12960129.
- ↑ Mashino, K; Sadanaga, N; Yamaguchi, H; Tanaka, F; Ohta, M; Shibuta, K; Inoue, H; Mori, M «Expression of chemokine receptor CCR7 is associated with lymph node metastasis of gastric carcinoma.». Cancer research, 62, 10, 15-05-2002, pàg. 2937-41. PMID: 12019175.
- ↑ Shields, JD; Fleury, ME; Yong, C; Tomei, AA; Randolph, GJ; Swartz, MA «Autologous chemotaxis as a mechanism of tumor cell homing to lymphatics via interstitial flow and autocrine CCR7 signaling.». Cancer cell, 11, 6, juny 2007, pàg. 526-38. PMID: 17560334.
