Calendari maia
La base del calendari maia, segons alguns especialistes, es troba en cultures més antigues com l'olmeca; per a altres seria propi de la civilització maia; atès que és similar al calendari mexica, es considera una evidència que a tota Mesoamèrica utilitzaven el mateix sistema de calendari. El calendari maia consisteix en dues diferents classes conegudes com a comptes de temps que transcorren simultàniament: el sagrat, tzolkin o bucxok, de 260 dies, el civil, haab, de 365 dies, i el compte llarg.
El calendari maia és cíclic, ja que es repeteix cada 52 anys maies. En el compte llarg, el temps de còmput va començar el dia 0.0.0.0.0 4 ahau 8 cumkú (en notació maia), que equival al 13 d'agost del 3114 aC en el calendari gregorià i va acabar el 21 de desembre de 2012.[1][2]
La casta sacerdotal maia, anomenada Ah Kin, era posseïdora de coneixements matemàtics i astronòmics que interpretava d'acord amb la seva visió del món religiosa, els anys que iniciaven, els que havien de venir i el destí de la humanitat.
Descripció
El sistema de calendari tzolkin consta de 260 dies i té 20 mesos (kins) combinats amb tretze numerals. El tzolkin combinava amb el calendari haab de 365 dies (kins) de 18 mesos (uinals), de 20 dies (kins) cadascú, i cinc dies addicionals anomenats uayeb, per a formar un cicle sincronitzat que dura 52 tuns o haabs, o 18.980 kins (dies).
El compte llarg es feia servir per distingir quan havia ocorregut un esdeveniment respecte a un altre del tzolkin i haab. El sistema és bàsicament vigesimal (base 20), i cada unitat representa un múltiple de 20, depenent de la seva posició de dreta a esquerra en el nombre, amb la important excepció de la segona posició, que representa 18 x 20, o 360 dies.
Algunes inscripcions maies del compte llarg estan suplementades pel que s'anomena sèrie lunar, una altra forma de calendari que proporciona informació de la fase lunar.
Una altra forma de mesurar el temps era mesurar els cicles solars com equinoccis i solsticis, cicles venusians que donen seguiment a les aparicions i conjuncions de Venus a l'inici dels matins i la nit. Molts esdeveniments en aquest cicle eren considerats adversos i malignes, i ocasionalment es coordinaven les guerres perquè coincidissin amb fases d'aquest cicle.
Els cicles es relacionaven amb diferents déus i esdeveniments còsmics. És així com el cinquè Sol representa el final del cicle estel·lar associat a la lluna i l'inici del període conegut com el sisè sol associat a la tornada de Kukulkan com a nou "messies".
El sistema tzolkin
El tzolkin ('el compte dels dies'), de 260 dies, és únic al món. Podria estar associat amb el període humà de gestació o amb el planeta Venus, i servia per a cerimònies religioses, per a pronosticar l'arribada de l'estació humida i els períodes de caça i pesca, a banda de pronosticar el destí de la gent.
Compta el temps en cicles de tretze mesos i vint dies cadascú. Els noms dels dies i mesos eren el de diverses divinitats dels maies del Yucatan:
| Nom | Dies solars (Kin) | Mesos (Uinal) |
|---|---|---|
| 1 | Imix | Pop |
| 2 | Ik | Uo |
| 3 | Ak'bal | Zip |
| 4 | K'an | Zotz |
| 5 | Chikchan | Tzecos |
| 6 | Kimi | Xul |
| 7 | Manik | Yax Kin |
| 8 | Lamat | Mol |
| 9 | Muluk | Chen |
| 10 | Ok | Yax |
| 11 | Chuen | Zac |
| 12 | Eb | Ceh |
| 13 | Ben | Mac |
| 14 | Ix | Kan Kin |
| 15 | Men | Moan |
| 16 | Kib | Pax |
| 17 | Kaban | Kayab |
| 18 | Etz'nab | Cumkú |
| 19 | Kawak | Uayeb |
| 20 | Ajau |
Addicionalment, cadascun dels dies s'associa amb un glif de manera única:
Núm. ¹ | Nom del dia ² | Exemple de glif 3 | Nom Yucatec 4 | Nom Maia clàssic reconstruït⁵ | Núm. ¹ | Nom del dia ² | Exemple de glif 3 | Nom Yucatec 4 | Nom maia clàssic reconstruït⁵ |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 01 | Imix' |  | Imix | Imix (¿?) / Ha' (¿?) | 11 | Chuwen |  | Chuen | (desconegut) |
| 02 | Ik' |  | Ik | Ik' | 12 | Eb' |  | Eb | (desconegut) |
| 03 | Ak'b'al |  | Akbal | Ak'b'al (¿?) | 13 | B'en |  | Ben | (desconegut) |
| 04 | K'an |  | Kan | K'an (¿?) | 14 | Ix |  | Ix | Hix (¿?) |
| 05 | Chikchan |  | Chicchan | (desconegut) | 15 | Men |  | Men | (desconegut) |
| 06 | Kimi |  | Cimi | Cham (¿?) | 16 | K'ib' |  | Cib | (desconegut) |
| 07 | Manik' |  | Manik | Manich' (¿?) | 17 | Kab'an |  | Caban | Chab' (¿?) |
| 08 | Lamat |  | Lamat | Ek' (¿?) | 18 | Etz'nab' |  | Etznab | (desconegut) |
| 09 | Muluk |  | Muluc | (desconegut) | 19 | Kawak |  | Cauac | (desconegut) |
| 10 | Ok |  | Oc | (desconegut) | 20 | Ajaw |  | Ahau | Ajaw |
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria)  |
| Commons (Categoria) |
- Explicació, glifs i noms. Arxivat 2010-02-01 a Wayback Machine.
- El calendari maia.
- La teva data de naixement.
- The Mayan Calendar. Arxivat 2007-11-12 a Wayback Machine.
- Calendarios mayas interactivos. Arxivat 2012-01-07 a Wayback Machine.
- NOOSFERA - Sincronia del temps a través del TZOLKIN mesoamericà.
| Història |
|  |
|---|---|---|
| Temes | ||
| Societat |
| |
| Calendari |
| |
| Literatura |
| |
| Deitats |
| |
| Reis |
| |
| Reines |
| |
