Campionat del Món de motocròs 1984
| Tipus | Campionat del Món de motocròs  |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Localització i Dates | |
| Interval de temps | 15 abril 1984 – 26 agost 1984 |
| Número d'edició | 28 (1984) |
| Competició | |
| 125cc | Michele Rinaldi↔Suzuki. |
| 250cc | Heinz Kinigadner↔KTM. |
| 500cc | André Malherbe↔Honda. |
| | |
← 1983 1985 → | |
La temporada de 1984 del Campionat del Món de motocròs fou la 28a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 Grans Premis, celebrats entre el 15 d'abril i el 26 d'agost.
Aquell any, el Circuit del Vallès perdia el Gran Premi d'Espanya de 250 cc, que havia vingut organitzant d'ençà de la temporada de 1968. Com a compensació als organitzadors, aquella temporada la FIM els atorgà el Gran Premi d'Espanya de sidecarcross, puntuable per al Campionat del Món de la disciplina.[1]
Sistema de puntuació
Barem de puntuació del 1984 al 2000:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 20 | 17 | 15 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
500 cc
Classificació final
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  André Malherbe | Honda | 370 |
| 2 | Georges Jobé | Kawasaki | 359 |
| 3 |  David Thorpe | Honda | 349 |
| 4 | André Vromans | Honda | 251 |
| 5 | Eric Geboers | Honda | 245 |
| 6 |  Jukka Sintonen | Honda | 172 |
| 7 |  Lawrence Spence | Kawasaki | 168[a 1] |
| 8 | Kurt Nicoll | KTM | 147 |
| 9 |  Leif Persson | Husqvarna | 127[a 2] |
| 10 | Hakan Carlqvist | Yamaha | 97 |
- Notes
250 cc
Classificació final
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Heinz Kinigadner | KTM | 247 |
| 2 |  Jacky Vimond | Yamaha | 217 |
| 3 | Jeremy Whatley | Suzuki | 195 |
| 4 | Marc Velkeneers | Gilera | 183 |
| 5 | Jacky Martens | KTM | 171 |
| 6 |  Gert Van Doorn | Suzuki | 165 |
| 7 | Jörgen Nilsson | Honda | 160 |
| 8 | Anders Eriksson | Yamaha | 121 |
| 9 |  Arno Drechsel | KTM | 120 |
| 10 |  Maurizio Dolce | Honda | 118 |
125 cc
Classificació final
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Michele Rinaldi | Suzuki | 302 |
| 2 | Corrado Maddii | Cagiva | 299 |
| 3 | Kees Van Der Ven | KTM | 255 |
| 4 | Alain Lejeune | Suzuki | 248 |
| 5 | Giuseppe Andreani | Aprilia | 182 |
| 6 | David Strijbos | Honda | 147 |
| 7 | Jeff Nilsson | Suzuki | 126 |
| 8 | Massimo Contini | Kawasaki | 119 |
| 9 | Paul Hunt | Cagiva | 118 |
| 10 | Michele Fanton | Aprilia | 112 |
Resum: Podi final 1984
| 500 cc | 250 cc | 125 cc | ||||
| Campió | André Malherbe | Honda | Heinz Kinigadner | KTM | Michele Rinaldi | Suzuki |
| Subcampió | Georges Jobé | Kawasaki | Jacky Vimond | Yamaha | Corrado Maddii | Cagiva |
| Tercer | David Thorpe | Honda | Jeremy Whatley | Suzuki | Kees Van Der Ven | KTM |
Referències
- ↑ «Este domingo, en el circuito del Vallès. Llega el Mundial de Sidecross» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 05-09-1984. [Consulta: 13 agost 2010].
- Roig, Santi «Resumen Campeonatos del Mundo de Motocross» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 21, 15-10-1984, p. 39.
- «Palmares du Mondial Mx 3» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
- «Palmares du Mondial Mx 1» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
- «Palmares du Mondial Mx 2» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
- «The 80's bikes, hard rock and Ronald Reagan» (en anglès). mxbikes.com. Arxivat de l'original el 13 de desembre 2010. [Consulta: 20 febrer 2011].
Edicions del Campionat del Món de motocròs | |
|---|---|
| C. d'Europa 500cc | |
| C. del Món 500cc (+C. d'Europa 250cc) | |
| C. del Món 500 i 250cc | |
| C. del Món 500 i 250cc (+C. d'Europa 125cc) | |
| C. del Món 500, 250 i 125cc | |
| C. del Món Motocross GP, 125cc i 650cc | |
| C. del Món MX1/MX2 i MX3 | |
| C. del Món MXGP/MX2 i Women's MX | 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 |
