Card girgoler

Infotaula d'ésser viuCard girgoler
Eryngium campestre Modifica el valor a Wikidata

Aspecte de la inflorescència
Aspecte d'un capítol florit
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
GènereEryngium
EspècieEryngium campestre Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Eryngium alpinum sensu Lapeyr.
  • Eryngium pallescens Mill.
  • Eryngium tournefortii Bubani
Varietats
  • Eryngium campestre var. campestre L.
  • Eryngium campestre var. virens Link

El card girgoler, carcanical, card sant, cardot petit, panical femella, espinacard, herba de la parrella, panical campestre o centcaps[1] (Eryngium campestre) és una espècie de planta amb flors del gènere Eryngium i de la família de la pastanaga (Apiàcia). Es tracta d'una planta herbàcia vivaç on (sobre la soca o les arrels) hi creix la gírgola de panical un bolet molt cercat i apreciat. A les seves fulles s'hi fa una concrescència per l'acció d'un paràsit anomenat Euleia heraclei.

Distribució

Es troba a la conca del Mediterrani fins al Caucas i d'Europa Central fins a Holanda, és rar a les Illes Britàniques. Es fa en camins, camps abandonats, i pastures sobrepasturades (els ramats no se la mengen i aleshores prospera sobre les altres plantes)

Morfologia

Planta espinosa, però no pilosa, amb arrel molt llarga i bastant engruixida. A la primavera apareixen les fulles i a la tardor la part aèria es trenca i pot ser emportada pel vent. La tija és erecta i pot arribar a fer 70 cm d'alt. Les fulles estan cobertes d'espines i dividides en lòbuls. Floreix en un capítol de finals de primavera a l'estiu, quan en els ambients de clima mediterrani hi queden poques flors, la pol·linitzen molts insectes. El seu fruit és un aqueni transportat pel vent (anemocòria).

Usos

Antigament es considerava l'arrel com a planta medicinal a la que se li atribuïen tota mena de propietats des de filtre amorós a remei contra les infeccions urinàries. També s'havien utilitzat les arrels, endolcides, com a llaminadura mentre que bullides i torrades eren una hortalissa. Conté olis essencials, saponines i tanins.

Referències

  1. [enllaç sense format] https://dcvb.iec.cat
  • Plini el Vell, Història natural, (traducció al francès d'Émile Littré, p.77.)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades taxonòmiques
APD BioLib COL Dyntaxa EOL FloraCatalana GBIF GRIN IN InfoFlora IPNI ITIS NCBI OTL Plantlist PWO Tropicos USDA Vascan WFO