Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 L'arxiduc Carles Lluís d'Àustria victoriós durant la batalla d'Aspern-Essling el 1809 | |
| Nom original | (de) Carl von Teschen  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Carl Ludwig Johann Joseph Laurentius von Österreich pp 5 setembre 1771 Florència (Itàlia) |
| Mort | 30 abril 1847 (75 anys) Viena |
| Sepultura | Cripta Imperial de Viena |
 Gran Mestre de l'Orde Teutònic | |
| 1804 – 1835 ← Maximilià Francesc d'Àustria – Antoni Víctor d'Àustria → | |
President Court Council of War (en)  | |
| 1801 – 1809 ← Ferdinand von Tige – Charles Philippe de Schwarzenberg → | |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial, militar |
| Activitat | 1792 – |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Sacre Imperi Romanogermànic |
| Branca militar | Exèrcit Austríac |
| Rang militar | general Generalíssim |
| Conflicte | Guerres Napoleòniques i Guerres de la Revolució Francesa |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Habsburg-Lorena |
| Cònjuge | Enriqueta de Nassau-Weilburg (1815–) |
| Fills | Maria Teresa d'Àustria, Frederic Ferran d'Àustria, Maria Carolina d'Àustria, Guillem Francesc d'Àustria, Albert d'Àustria, Carles Ferran d'Àustria, Rudolf Franz Erzherzog von Österreich (en) |
| Pares | Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic i Albert de Saxònia-Teschen i Maria Lluïsa de Borbó i Maria Cristina d'Àustria |
| Germans | Maria Clementina d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria, Maria Anna d'Àustria, Lluís d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Ferran III de Toscana, Josep Antoni d'Àustria, Rainier d'Àustria, Antoni Víctor d'Àustria, Alexandre Leopold d'Àustria, Rodolf d'Àustria, Joan d'Àustria, Maria Amàlia d'Àustria i Princess Maria Christina Theresia (en) |
Premis
| |
Signatura  | |
 | |
 | |
Carles Lluís d'Àustria (Florència, 1771 - Viena, 1847) fou Arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el tractament d'altesa reial i imperial.[1] Fundà la branca cadet de la casa dels Habsburg que encapçalà el ducat de Teschen.
Nascut a la ciutat de Florència, capital del gran ducat de Toscana, el dia 5 de setembre de 1771, sent fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya.[1] Carles Lluís era net per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i per via materna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia.
Educat a la cort florentina fins a l'any 1790, es casà a Weilburg el dia 17 de setembre de 1815, a l'edat de 44 anys, amb la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg, filla del príncep Frederic Guillem de Nassau-Weilburg i de la burggravina Lluïsa Isabel de Kirchberg i de tan sols 18 anys.
Carles Lluís i Enriqueta tingueren set fills:
- SAIR l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria, nascuda a Viena el 1816 i morta a Albano el 1867. Es casà amb el rei Ferran II de les Dues Sicílies.
- SAIR l'arxiduc Albert d'Àustria, nat a Viena el 1817 i mort a Arco el 1895. Es casà amb la princesa Hildegard de Baviera.
- SAIR l'arxiduc Carles Ferran d'Àustria, nat a Viena el 1818 i mort a la localitat de Groß-Seelowitz a Moràvia el 1874. Es casà amb l'arxiduquessa Elisabet d'Àustria.
- SAIR l'arxiduc Frederic Ferran d'Àustria, nat a Viena el 1821 i mort el 1847.
- SAIR l'arxiduc Rodolf d'Àustria, nat a Viena el 1822 i mort un mes després.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, nada a Viena el 1825 i morta a Baden, a les proximitat de Viena, el 1915. Es casà amb l'arxiduc Rainier d'Àustria el 1852.
- SAIR l'axiduc Guillem Francesc d'Àustria, nat a Viena el 1827 i mort a Weikersdorf el 1894.
Carles Lluís fou adoptat a Viena per la seva tia, l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria i el seu marit, el príncep Albert de Saxònia-Teschen.
Al costat del príncep Albert de Saxònia-Teschen i de la seva muller, Carles Lluís es traslladà a Flandes, territori austríac en aquell moment i que es trobava en problemes a conseqüència de les pressions revolucionàries provinents de França. Com a comandant d'una brigada aviat entrà en acció a la Batalla de Jemappes (1792), i fou distingit l'any 1793 durant la Batalla de Neerwinden, totes dues són territori flamenc. L'any 1793 fou nomenat lloctinent i general de l'exèrcit austríac.
Aviat substituí al príncep Albert de Saxònia-Teschen en la direcció general de l'exèrcit austríac a Flandes[2] tal com s'observà a la Batalla de Fleurus. L'any 1795 fou traslladat al Rin on esdevingué cap de les forces austríaques destinades a mantenir el control sobre l'esmentat riu. L'època en què dirigí les tropes austríaques estacionades al Rin foren de grans pèrdues per part de l'exèrcit de l'emperador, així quedà palès a les Batalla d'Amberg i Batalla de Würzburg. L'any 1806 fou nomenat pel seu germà, l'emperador Francesc I d'Àustria, arxiduc-general en cap de l'exèrcit austríac.
Victoriós a la Batalla d'Aspern-Essling, l'any 1809, fou ràpidament traslladat al nord d'Itàlia a on hagué de fer front a l'imparable avenç de les tropes napoleòniques. Res pogué fer per evitar-ho i les tropes austríaques foren derrotades a les Batalla d'Osterach i Batalla de Stokasch.
