Carlos Testor Pascual

Carlos Testor Pascual

Nom original	(es) Carlos Testor
Biografia
Naixement	1862 València
Mort	1920 (57/58 anys) València
Congrés dels Diputats
30 d'agost de 1881 – 31 de març de 1884
← Pasqual Dasí i Puigmoltó Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa →
Circumscripció	Énguera
12 d'abril de 1886 – 1 de desembre de 1888
← Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa Máximo Chulvi Ruiz y Belvis →
Circumscripció	Énguera
3 de desembre de 1889 – 30 de gener de 1890
← Julián López Chávarri Vicente Noguera y Aquavera →
Circumscripció	Torrent
12 de març de 1893 – 1 de juliol de 1895
← Vicente Calabuig Carrá Antonio Espinós Julián →
Circumscripció	Énguera
2 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899
← Antonio Espinós Julián Pascual Guzmán Pajarón →
Circumscripció	Énguera
21 d'abril de 1899 – 24 d'abril de 1901
← Francisco Javier Bores y Romero Francisco Javier Bores y Romero →
Circumscripció	Torrent
26 de maig de 1901 – 14 d'abril de 1910
← Pascual Guzmán Pajarón Eduardo Llagaria Ballester →
Circumscripció	Énguera
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat
Partit	Partit Liberal
Premis Orde d'Isabel la Catòlica
Diputat al Congrés dels Diputats Circumscripció electoral: Districte electoral d'Enguera Senador al Senat espanyol Regidor de l'Ajuntament de València

Carlos Testor Pascual (València 1850 - 1926) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Era germà de l'advocat Pasqual Testor i Pascual, estudià amb els escolapis de València es llicencià en dret a la Universitat de València el 1870. Després treballà com a advocat de l'Audipencia i fou secretari de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de València el 1872-1878. El 1872, endemés, es va incorporar a la Tertúlia Progressista, però l'abandonà quan es va proclamar la Primera República Espanyola. Aleshores es va afiliar al Partit Constitucional i va mantenir bones relacions amb Gonzalo Julián Martín, secretari de la Diputació de València, qui el nomenà oficial primer de la secretaria. Quan es produí la Restauració borbònica va afiliar-se al Partit Liberal de la mà de Práxedes Mateo Sagasta i Trinitario Ruiz Capdepón.

Es guanyà un important prestigi com a advocat, cosa que li va permetre ser escolli regidor de l'ajuntament de València el 1876 i membre del Comitè Constitucional fins al 1879. Després fundà les societats literàries El Recreo Literario i La Antorcha, que el 1879 convertirien en l'Ateneu Mercantil de València, del que en serà secretari. Després d'intentar ser elegit diputat infructuosament pel districte d'Enguera a les eleccions de 1876 i 1879, fou elegit diputat pels districtes d'Enguera i Torrent a les eleccions de 1881, 1886, 1893, 1898, 1899, 1901, 1903, 1905 i 1907. També fou escollit senador el 1910, 1914 i 1916.

Entre altres càrrecs, fou director general d'Agricultura, Indústria i Comerç el 1888-1890 i director general de presons, director reial d'assegurances i subsecretari de gràcia i justícia el 1922. Va rebre la Gran Creu d'Isabel la Catòlica.

Referències

• Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.543. ISBN 9788495484802. 
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)