Casoli

Plantilla:Infotaula geografia políticaCasoli
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 06′ 54″ N, 14° 17′ 26″ E / 42.115114°N,14.290606°E / 42.115114; 14.290606
EstatItàlia

RegióAbruços

ProvínciaProvíncia de Chieti Modifica el valor a Wikidata
CapitalCasoli Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.154 (2023) Modifica el valor a Wikidata (76,88 hab./km²)
Geografia
Superfície67,04 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud378 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Altino (en) Tradueix
Palombaro
Roccascalegna
Sant'Eusanio del Sangro
Guardiagrele
Civitella Messer Raimondo
Gessopalena
Pennapiedimonte Modifica el valor a Wikidata
PatrociniSanta Raparada Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal66043 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00, hora estàndard
UTC+02:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic0872 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT069017 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaB985 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
City of Canning (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcasoli.gov.it Modifica el valor a Wikidata

Casoli és un municipi (comune) d'Itàlia que el 2014 tenia 5.777 habitants.[1] Es troba a la província de Chieti a Abruzzo.

Geografia

El centre urbà està a la vora del riu Aventino i al peu del Majella.[2]

En aquest lloc es troba la reserva natural Lago di Serranella[3]

Història

Vista de Casoli

Sembla que en època romana portava el nom de Cluviae, era el centre de la tribu dels Carricini).[4]

Alguns topònims mostren que s'hi van assentar els Longobards.[5]

La primera menció escrita és amb el nom de Casule (878), en un manuscrit conservat a l'abadia de Montecassino.[6]

L'any 1799 va ser hostil a adherir-se a la Repubblica Partenopea.[7]

Des de juliol de 1940 al setembre de 1943, Casoli va ser la seu del campo di internamento di Casoli del govern feixista.

Va ser greument danyada durant la Segona Gierra Mundial (la línia Gustav anava pel proper riu Sangro), va tenir un grup de partisans actiu, Brigata Majella.[8]

Monuments i llocs d'interès

Vista des del Castell de Casoli
  • Castell ducal o Castello Masciantonio, del segle IX però acabat el 1455 de la família Orsini, successivament passà als d'Aquino i actualment de propietat municipal.[9]
  • Torretta di Prata.[10]
  • Cinta Muraria.[11]
  • Palazzo Travagliani - De Vincentiis. del segle xviii.[12]
  • Palazzo Tilli. Del segle xviii.[13]
  • Palazzo Ricci.[14]
  • Ex palazzo comunale.[15]
  • Palazzo De Cinque.[16]
  • Casino Ramondo.
  • Casino Rancitti.[17]
  • Borgo in Località Guarenna Vecchia.[18]

Esglésies

Vista del castell i de l'Església de San Maria Maggiore
  • Chiesa di San Rocco.[19]
  • Chiesa di Santa Maria Maggiore o chiesa parrocchiale.[20]
  • Chiesa di Santa Maria Ausiliatrice.[21]
  • Chiesa di San Francesco.[22]
La Chiesa di Santa Reparata
  • Chiesa di Sant'Antonio.[23]
  • Chiesa di Sant'Agostino.[24]
  • Església de Santa Reparata. Aquesta església primer va tenir el nom de Santa Liberata (1447). Hi ha obres de l'artista venecià Vittorio Buzzacarino (Victorius Buzacarinus). Hi va caure una bomba l'any 1943 i es va reconstruir l'església el 1952.[25]

Ciutadans il·lustres

Imatges

  • El palau ducal
    El palau ducal
  • El llac de Casoli i la Torretta di Prata
    El llac de Casoli i la Torretta di Prata
  • Panorama
    Panorama

Notes

  1. ↑ Dades Istat Arxivat 2018-10-01 a Wayback Machine. .
  2. ↑ AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, p. 6.
  3. ↑ AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, pp. 6-7.
  4. ↑ Adriano La Regina, Cluviae e il territorio Carecino, in "Accademia Nazionale dei Lincei - Rendiconti della Classe di scienze morali, storiche e filologiche", serie VIII, vol. XXII, fasc. 5-6 (maggio-giugno 1967).
  5. ↑ Francesco Verlengia, Terre e castelli abruzzesi: cenni sulle origini di Casoli, in «Rivista Abruzzese», anno XII (1959), n. 4, p. 125.
  6. ↑ Enrico Carusi, Il Memoratorium dell'abate Bertario sui possessi Cassinesi nell'Abruzzo teatino, e uno sconosciuto vescovo di Chieti del 938, in "Casinensia", vol. I (1929), pp. 112-113.
  7. ↑ Luigi Coppa Zuccari, L'invasione francese negli Abruzzi, Vecchioni, L'Aquila 1928-1929.
  8. ↑ AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, p. 23.
  9. ↑ AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, p. 10.
  10. ↑ Sangroaventino. «Torretta di Prata», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  11. ↑ Sangroaventino. «Cinta muraria», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  12. ↑ Sangroaventino. «Palazzo Travagliani - De Vincentiis», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  13. ↑ Sangroaventino. «Palazzo Tilli», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  14. ↑ Sangroaventino. «Palazzo Ricci», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  15. ↑ Sangroaventino. «Ex palazzo comunale», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  16. ↑ Sangroaventino. «Palazzo De Cinque», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  17. ↑ Sangroaventino. «Casino Rancitti», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  18. ↑ Sangroaventino. «Borgo in località Guarenna Vecchia», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  19. ↑ Sangroaventino. «Chiesa di San Rocco», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  20. ↑ AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, p. 11.
  21. ↑ Sangroaventino. «Chiesa di Santa Maria Ausiliatrice», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  22. ↑ Sangroaventino. «Chiesa di San Framcesco», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  23. ↑ Sangroaventino. «Chiesa di Sant'Antonio», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  24. ↑ Sangroaventino. «Chiesa di Sant'Agostino», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  25. ↑ AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, pp. 12-13.

Enllaços externs

  • «Storia e cultura della città di Casoli», su casoli.org.
  • Il Castellum de Prata e le reliquie di S. Ilarione
  • Vegeu aquesta plantilla
Altino · Archi · Ari · Arielli · Atessa · Bomba · Borrello · Bucchianico · Canosa Sannita · Carpineto Sinello · Carunchio · Casacanditella · Casalanguida · Casalbordino · Casalincontrada · Casoli · Castel Frentano · Castelguidone · Castiglione Messer Marino · Celenza sul Trigno · Chieti · Civitaluparella · Civitella Messer Raimondo · Colledimacine · Colledimezzo · Crecchio · Cupello · Dogliola · Fallo · Fara Filiorum Petri · Fara San Martino · Filetto · Fossacesia · Fraine · Francavilla al Mare · Fresagrandinaria · Frisa · Furci · Gamberale · Gessopalena · Gissi · Giuliano Teatino · Guardiagrele · Guilmi · Lama dei Peligni · Lanciano · Lentella · Lettopalena · Liscia · Miglianico · Montazzoli · Montebello sul Sangro · Monteferrante · Montelapiano · Montenerodomo · Monteodorisio · Mozzagrogna · Orsogna · Ortona · Paglieta · Palena · Palmoli · Palombaro · Pennadomo · Pennapiedimonte · Perano · Pietraferrazzana · Pizzoferrato · Poggiofiorito · Pollutri · Pretoro · Quadri · Rapino · Ripa Teatina · Rocca San Giovanni · Roccamontepiano · Roccascalegna · Roccaspinalveti · Roio del Sangro · Rosello · San Buono · San Giovanni Lipioni · San Giovanni Teatino · San Martino sulla Marrucina · San Salvo · San Vito Chietino · Sant'Eusanio del Sangro · Santa Maria Imbaro · Scerni · Schiavi di Abruzzo · Taranta Peligna · Tollo · Torino di Sangro · Tornareccio · Torrebruna · Torrevecchia Teatina · Torricella Peligna · Treglio · Tufillo · Vacri · Vasto · Villa Santa Maria · Villalfonsina · Villamagna
Escut d'Abruços
Bases d'informació