Castellà de Bolívia

Ubicació de Bolívia.
Lingüística castellana
Dialectes

Divisió dialectal del castellà-espanyol

EUROPEU

a) Castellà septentrional

   1. Castellà aragonès

   2. Castellà català

   3. Castellà valencià

   4. Castellà burgalès (Desaparegut)

b) Castellà meridional

   1. Castellà andalús

        1. Andalús cecejat

        2. Andalús sesejat

   2. Castellà murcià

AFRICÀ

a) Castellà canari

b) Castellà sahrauí

c) Castellà equatoguineà

ASIÀTIC

a) Castellà filipí

NORD-AMERICÀ

a) Castellà mexicà

b) Castellà estatunidenc

   1. Castellà noumexicà

c) Castellà caribeny

d) Castellà centreamericà

SUD-AMERICÀ

a) Castellà de terres altes

   1. Castellà colombià

   2. Castellà veneçolà

   3. Castellà equatorià

   4. Castellà peruà

   5. Castellà bolivià

b) Castellà riuplatenc

   1. Castellà paraguaià

   2. Castellà argentí

   3. Castellà uruguaià

c) Castellà xilè

Varietats del Castellà

DIALECTES NO CLASSIFICATS

a) Lunfardo

b) Llanito

c) Spanglish

d) Catanyol

e) Portunyol

LLENGÜES DERIVADES

a) Judeocastellà

a) Chavacano

b) Papiament
  • Vegeu aquesta plantilla

El castellà de Bolívia és una varietat de dialectes de la llengua castellana parlada a Bolívia amb diferents accents regionals, sobretot per la presència de trets fonètics, fonològics i lèxics propis de les llengües ameríndies[1] amb les quals es troba en contacte habitual.[2]

A la zona alta del país la llengua s'assembla més al peruà dels Andes i al castellà equatorià com a resultat de la descendència comuna dels pobles de l'Imperi Inca. D'altra banda, els departaments orientals de Santa Cruz, Beni, Pando i Tarija parlen un dialecte que s'acosta més al riuplatenc.[3]

Referències

  1. ↑ Palacios Alcaine, Azucena; Calvo-Pérez, Julio. El español en América: contactos lingüísticos en Hispanoamérica (en castellà). Editorial Ariel, 2008, p.241-232. ISBN 8434482754. 
  2. ↑ Llengües de Bolívia a ethnologue.com (castellà)
  3. ↑ El Castellano de Santa Cruz, per Germán Coimbra Sanz, 1992