Catherine Spaak

Infotaula de personaCatherine Spaak

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 abril 1945 Modifica el valor a Wikidata
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 2022 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Roma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació i cant Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant, presentadora de televisió, actriu de teatre, actriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata –  2019 Modifica el valor a Wikidata
Interessada enEspiritualitat Modifica el valor a Wikidata
GènerePop Modifica el valor a Wikidata
Influències
Eckhart Tolle i Ruben Edgardo Caime Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu i guitarra Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaJohnny Dorelli
Pasquale Festa Campanile Modifica el valor a Wikidata
ParesCharles Spaak Modifica el valor a Wikidata  i Claudie Clèves Modifica el valor a Wikidata
GermansAgnès Spaak Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcatherinespaak.eu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0816457 Allocine: 3289 Allmovie: p67040 TMDB.org: 70119
Facebook: catherinespaak Twitter (X): spaakcatherine Youtube: UC20Ux7g0MFftEMRRHGXGzbw Spotify: 0GBQEo1KqJaRlPqO1UMLh2 Musicbrainz: fceee0cd-e50d-4f40-81b3-1d2e2a78fc43 Discogs: 319969 Modifica el valor a Wikidata

Catherine Spaak (Boulogne-Billancourt, 3 d'abril de 1945 - Roma, 17 d'abril de 2022) va ser una actriu, cantant, ballarina i presentadora televisiva francesa naturalitzada italiana.

Biografia

Catherine Spaak provenia d'una família belga que compta entre els seus membres també artistes i homes polítics: la mare és l'actriu Claudie Clèves, el pare Charles és un guionista cinematogràfic, la germana Agnes ha estat també actriu i després fotògrafa, mentre l'oncle Paul-Henri ha exercit el càrrec de primer ministre de Bèlgica.[1][2] Després haver recitat un petit paper amb tan sols 14 anys en la pel·lícula Le trou de Jacques Becker, debuta a Itàlia el 1960 amb I dolci inganni d'Alberto Lattuada que condicionarà els seus rols successius, centrats sobre l'estereotip d'una adolescent sense prejudicis. El mateix personatge, amb oportunes variacions, es troba en moltes pel·lícules que interpreta en la primera meitat dels '60, com Diciottenni al sole, Il sorpasso, La noia, La calda vita, La Parmigiana, La ronde i L'amore difficile, durant el rodatge de les quals coneix a Fabrizio Capucci, amb el qual es casarà el 1963 i amb qui tindrà Sabrina, actriu de teatre.

Al mateix temps la Dischi Ricordi li ofereix un contracte i són gravats els seus primers discos de 45 rp m, entre els quals Mi fai paura (1964) (Alberto Testa-Iller Pattacini); alguns (Quelli della mia età, versió de Tous els garçons et els filles de Françoise Hardy i L'esercito del surf notable igual que Noi siamo i giovani...) es tornen èxits en els Hit parade, gràcies també a la publicitat en les varietats televisives del dissabte nit de les quals sovint és hoste. El 1964 obté la Targa d'Or en els David de Donatello i continua treballant a Itàlia amb els més cèlebres autors i directors, convertint-se en una presència reiterada en la comèdia a la italiana (L'armata Brancaleone, Adulteri a la italiana, La matriarca, Certo, certissimo, anzi... probabile).

El 1968 sota la direcció d'Antonello Falqui interpreta La vídua alegre, musical televisiu extret de l'opereta homònima encara que en les parts cantades està doblada per Lucía Mannucci del Quartetto Cetra, el seu protagonista masculí és Johnny Dorelli, i entre els dos neix un vincle sentimental. Des de 1970 comença a escriure per a algunes publicacions periodístiques, col·laborant amb el Corriere della Sera, Amiga, Marie Claire, Il Mattino, mentre a poc a poc dilata l'activitat cinematogràfica. En la temporada 1978-1979 recita el rol de Rosana en la comèdia musical Cyrano (de Riccardo Pazzaglia i Domenico Modugno), per a la direcció de Daniele D'Anza; en la temporada següent és substituïda per Alida Chelli.

Des del 28 de setembre de 1985 fins a 1988 presenta les primeres tres edicions de Forum amb el jutge Santo Licheri, a l'interior de Buen Domingo. Autora i presentadora del talk-xou d'èxit, el més famós dels quals queda Harem (més de 15 edicions per a Rai 3), és encara avui apreciada pel públic per la seva elegància i refinament. Des del 26 de gener de 2015 és un dels participants de la desena edició del reality xou L'illa dels famosos, emesa per Canal 5 i amb la conducció d'Alessia Marcuzzi; aquest treball es va interrompre el 2 de febrer a continuació d'una decisió de la mateixa Spaak.[3] Junt amb Brigitte Bardot, ha participat en l'apel·lació a José Barroso per a una Jornada Vegetariana Europea.[4]

Premis

  • David de Donatello 1964: Targa d'or

Discografia

Àlbums

  • 1963 - Catherine Spaak (Dischi Ricordi, MRL 6034)
  • 1965 - Noi siamo i giovani... (Dischi Ricordi, MRL 6043)
  • 1970 - Promesse promesse (CGD, FGS 5063) con Johnny Dorelli
  • 1974 - Toi et moi (CGD, 69060) con Johnny Dorelli
  • 1976 - Catherine Spaak (CGD, 81314)
  • 1978 - Cyrano (Carosello, CLN 25081) con Domenico Modugno
  • 2011 - U Spaak (L'obbiettivo, CLN 255451) con Egidio Antonio Longo "Niko delle Aquile"

EP

  • 1962 - Prima di te dopo di te / Penso a te / Mes amis, mes copains / Tu ridi di me (Dischi Ricordi, ERL 210, EP 7")

Senzills

  • 1962 - Perdono/Tu ed io (Dischi Ricordi, SRL 10-280)
  • 1963 - Quelli della mia età/Ho scherzato con il cuore (Dischi Ricordi, SRL 10-323)
  • 1963 - Prima di te dopo di te/Noi due (Dischi Ricordi, SRL 10-328)
  • 1963 - Tu ridi di me/Mes amis, mes copains (Dischi Ricordi, SRL 10-335)
  • 1964 - Questi vent'anni miei / Penso a te (Dischi Ricordi, SRL 10-340)
  • 1964 - Non è niente/Giorni azzurri (Dischi Ricordi, SRL 10-343)
  • 1964 - L'esercito del surf/Mi fai paura (Dischi Ricordi, SRL 10-346)
  • 1965 - Se mi vuoi mi vuoi/La nostra primavera (Dischi Ricordi, SRL 10-381)
  • 1966 - Ieri/Vent'anni o poco più (Dischi Ricordi, SRL 10-407)
  • 1967 - La notte è fatta per rubare/Sogni e niente più (Dischi Ricordi, SRL 10-472)
  • 1968 - Vilja/Tace il labbro (Det, DTP 24)
  • 1968 - Igor e Natacha/Un giorno (Det, DTP 41)
  • 1969 - Oh!/Qualcosa sta cambiando (Det, DTP 51)
  • 1970 - Con quale amore, con quanto amore/I regali del passato (Det, DTP 58)
  • 1970 - Non mi innamoro più/Promesse promesse (CGD, N 9772) con Johnny Dorelli
  • 1972 - Il Padrino/Song Sung Blue (CGD, 8279) con Johnny Dorelli
  • 1973 - Una serata insieme a te/Non so più come amarlo (CGD, 1117) con Johnny Dorelli
  • 1973 - Così un uomo e una donna/Proviamo a innamorarci (CGD, 1951) con Johnny Dorelli
  • 1975 - Un'estate/Ciao (CGD, 3461)
  • 1975 - Confessione/Mea culpa (CGD, PRG 33) con Johnny Dorelli
  • 1975 - Post scriptum/Meditazione 2 (CGD, PRG 34)
  • 1976 - Dieci anni in più/Mi sono innamorata di mio marito (CGD, 4209)
  • 1977 - Vivere con te/Lei (CGD, 5316)
  • 1979 - Pasticcio/Canterai se canterò (Warner Bros Records, T 17498)

Filmografia

  • L'Hiver, dirigida per Jacques Gautier (1959)
  • Il carro armato dell'8 settembre, dirigida per Gianni Puccini (1960)
  • Le Trou, dirigida per Jacques Becker (1960)
  • I dolci inganni, dirigida per Alberto Lattuada (1960)
  • Le puits aux trois vérités dirigida per François Villiers (1961)
  • Diciottenni al sole, dirigida per Camillo Mastrocinque (1962)
  • La voglia matta, dirigida per Luciano Salce (1962)
  • Il sorpasso, dirigida per Dino Risi (1962)
  • La calda vita, dirigida per Florestano Vancini (1963)
  • Le monachine, dirigida per Luciano Salce (1963)
  • La noia, dirigida per Damiano Damiani (1963)
  • La parmigiana, dirigida per Antonio Pietrangeli (1963)
  • Le donne, episodi de L'amore difficile, dirigida per Sergio Sollima (1963)
  • Tre notti d'amore, dirigida per Renato Castellani, Luigi Comencini e Franco Rossi (1964)
  • La ronde dirigida per Roger Vadim (1964)
  • Weekend a Zuydcoote - Spiaggia infuocata, dirigida per Henri Verneuil (1964)
  • L'uomo dei 5 palloni, episodi de Oggi, domani, dopodomani, dirigida per Marco Ferreri (1965)
  • La bugiarda, dirigida per Luigi Comencini (1965)
  • Made in Italy, dirigida per Nanni Loy (1965)
  • Il marito è mio e l'ammazzo quando mi pare, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1966)
  • Madamigella di Maupin, dirigida per Mauro Bolognini (1966)
  • Non faccio la guerra, faccio l'amore, dirigida per Franco Rossi (1966)
  • Adulterio all'italiana, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1966)
  • L'armata Brancaleone, dirigida per Mario Monicelli (1966)
  • Intrighi al Grand Hotel, dirigida per Richard Quine (1967)
  • Una ragazza piuttosto complicata, dirigida per Damiano Damiani (1968)
  • La notte è fatta per... rubare, dirigida per Giorgio Capitani (1968)
  • La matriarca, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1968)
  • If It's Tuesday, This Must Be Belgium, dirigida per Mel Stuart (1969)
  • Certo, certissimo... anzi probabile, dirigida per Marcello Fondato (1969)
  • Con quale amore, con quanto amore, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1970)
  • Il gatto a nove code, dirigida per Dario Argento (1971)
  • La schiava io ce l'ho e tu no, dirigida per Giorgio Capitani (1972)
  • Un uomo dalla pelle dura, dirigida per Franco Prosperi (1972)
  • Causa di divorzio, dirigida per Marcello Fondato (1972)
  • Un meurtre est un meurtre, dirigida per Étienne Périer (1972)
  • Cari genitori, dirigida per Enrico Maria Salerno (1973)
  • Storia di una monaca di clausura, dirigida per Domenico Paolella (1973)
  • La via dei babbuini, dirigida per Luigi Magni (1974)
  • Los pájaros de Baden-Baden, dirigida per Mario Camus (1975)
  • La parola di un fuorilegge... è legge!, dirigida per Antonio Margheriti (1975)
  • Febbre da cavallo, dirigida per Steno (1976)
  • Bruciati da cocente passione, dirigida per Giorgio Capitani (1976)
  • Per vivere meglio divertitevi con noi, epis. Il teorema gregoriano, dirigida per Flavio Mogherini (1978)
  • Io e Caterina, dirigida per Alberto Sordi (1980)
  • Rag. Arturo De Fanti, bancario precario, dirigida per Luciano Salce (1980)
  • Il carnet di Armando, episodi de I seduttori della domenica, dirigida per Dino Risi (1980)
  • Miele di donna, dirigida per Gianfranco Angelucci (1981)
  • Claretta, dirigida per Pasquale Squitieri (1984)
  • L'ingranaggio, dirigida per Silverio Blasi (1987)
  • Scandalo segreto, dirigida per Monica Vitti (1989)
  • Tandem, dirigida per Lucio Pellegrini (2000)
  • Joy - Scherzi di gioia, dirigida per Adriano Wajskol (2002)
  • Promessa d'amore, dirigida per Ugo Fabrizio Giordani (2004)
  • Te lo leggo negli occhi, dirigida per Valia Santella (2004)
  • Dalla parte giusta, dirigida per Roberto Leoni (2005)
  • L'uomo privato, dirigida per Emidio Greco (2007)
  • Alice, dirigida per Oreste Crisostomi (2009)
  • I più grandi di tutti, dirigida per Carlo Virzì (2012)
Televisió
  • La vedova allegra, dirigida per Antonello Falqui - telefilm (1968)
  • La gatta - minisèrie (1978)
  • La decima vittima, episodi de "Racconti di fantascienza di Blasetti" (1979)
  • Fosca, dal romanzo omonimo di Igino Ugo Tarchetti, dirigida per Enzo Muzii (1981)
  • Benedetta e company - telefilm (1983)
  • La martingal - telefilm (1983)
  • Un seul être vous manque - sèrie de televisió (1984-1986)
  • Cinéma 16 - sèrie de televisió, 1 episodio (1986)
  • Le rire de Caïn - minisèrie (1986)
  • La voglia di vincere - minisèrie (1987)
  • E non se ne vogliono andare! - telefilm (1988)
  • E se poi se ne vanno? - telefilm (1989)
  • Affari di famiglia - minisèrie (1989)
  • Una famille formidable - sèrie de televisió, 3 episodis (1993)
  • Il ritorno del piccolo Lord - telefilm (2000)
  • Il mistero di Julie - telefilm (2004)
  • Un posto al sole - soap opera (2005)
  • Questa è la mia terra - minisèrie (2006)
  • Le inchieste dell'ispettore Zen - sèrie de televisió, 3 episodi (2011)
  • Un medico in famiglia 8 - sèrie de televisió (2013)

Programes de televisió

  • Video Sera - Catherine Spaak: Io sono curiosa (Rete 1, 1978)
  • Tv7 (Rete 1, 1980)
  • Linea verde (Rete 1, 1981)
  • Forum (Canale 5, 1985-1988)
  • Harem (Rai 3, 1988-2002)
  • Pascià (Rai 3, 1996)
  • Il sogno dell'angelo (LA7, 2003)
  • Destini: quando la vita è romanzo (Rete 4, 2004)
  • Ballando con le stelle 4 (Rai 1, 2007)
  • Si può fare! (Rai 1, 2014)
  • L'isola dei famosi 10 (Canale 5, 2015)

Teatre

  • 1968: Aspettando Jo (d'A. Coppel e C. Magnier)
  • 1971: Promesse, promesse (di N. Simon)
  • 1978: Cyrano (de Riccardo Pazzaglia e Domenico Modugno)
  • 2004: L'uomo del destino (de Y. Reza),
  • 2005: La capra (d'E. Albee)
  • 2006-07: Storie Parallele (de C. Spaak)
  • 2008: Vivien Leigh - L'ultima conferenza stampa (de M. Lafferty)
  • 2013: Racconti dal faro (de C. Spaak)

Referències

  1. ↑ Agnès Spaak - Biografia a IMDB
  2. ↑ «Agnès Spaak Photographer». Arxivat de l'original el 2016-02-06. [Consulta: 23 juliol 2019].
  3. ↑ Catherine Spaak | Isola dei Famosi 2015 | DavideMaggio.it
  4. ↑ Clima: Catherine Spaak al fianco della Bardot, bene giornata vegetariana Ue Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. in IGN News

Enllaços externs

Registres d'autoritat