Cavall ibèric

Cavall ibèric

El cavall ibèric és un conjunt de races de cavall originàries de la península Ibèrica, que responen al prototip de cavall barroc, i la domesticació es remunta a la colonització grega. Totes aquestes tenen una sèrie de característiques més o menys comunes com:

• Alçada mitjana. Cap raça ibèrica pura supera els 1,65 m d'alçada a la creu. Les races ibèriques oscil·len des de la mida d'una jaca o poni, com el jaco gallec, al d'un cavall normal, com el lusità.
• Coll ample i lleugerament arquejat. Aquesta característica resulta més marcada en les races de major alçada.
• Perfil convex o subconvex. En alguns tipus, recte, però mai còncau.
• Crineres espesses. Totes les races ibèriques tenen crineres espesses i ocasionalment arrissades.
• Formes arrodonides. Això, juntament amb el coll arquejat, defineix l'aspecte barroc. Totes les races ibèriques solen tenir formes arrodonides i no esveltes, amb la cua inserida baixa.
• Capa fosca, variant entre el negre i el bai. La influència de races foranes com el barbaresc i l'àrab, van canviar aquesta tendència.

La FAO va reconèixer el 2005 l'existència de disset races característiques de la península Ibèrica.^[1]

Les races considerades com pures, són races no resultants del producte de l'encreuament entre altres races ja existents. Les races creuades són el resultat de la selecció d'encreuaments entre dues o més races. A continuació, es mostren les races característiques espanyoles:

• Cavall andalús: raça resultat de l'encreuament de cavalls ibèrics amb barbarescs i àrabs.
• Cavall hispanoàrab: raça resultat de l'encreuament del cavall andalús amb l'àrab.
• Cavall hispanobretó: raça resultat de l'encreuament d'eugues bretones (raça d'origen francès) amb cavalls hispans. Molt utilitzada en l'exèrcit espanyol.
• Cavall losino: raça autòctona pura de Burgos.
• Cavall de pura raça gallega: raça autòctona pura de Galícia.
• Asturcó: raça autòctona pura d'Astúries.
• Cavall monchino: raça autòctona pura de Cantàbria.
• Pottoka: raça autòctona pura del País Basc.
• Cavall mallorquí: raça autòctona pura de Mallorca. Raça reconeguda com a tal recentment.
• Cavall menorquí: raça autòctona pura de Menorca. Aquesta raça va ser reconeguda com a tal recentment.
• Cavall de Merens: igual que el pottoka, comparteix la seva distribució amb França, i per això erròniament a vegades es diu que és una raça únicament francesa.

A continuació, es mostren les races característiques portugueses:

• Cavall lusità: raça resultat de l'encreuament de cavalls ibèrics (possiblement Sorraia) amb berberiscos, genèticament molt proper al cavall andalús.
• Sorraia: raça autòctona, també anomenada Tarpan ibèric.
• Garrana: raça de poni o jaca autòctona pura del nord de Portugal.
• Alter Reial: raça creuada molt propera al cavall andalús i al cavall lusità.

Existeixen altres races encara no reconegudes oficialment o en situació dubtosa, que també s'engloben dins de les races de cavall ibèric:

• Cavall català: l'avantpassat de les races mallorquina i menorquina, i de capa negra. Actualment extingit. L'Associació del Cavall de Tir Català promou la seva recuperació a partir de les poques desenes d'animals que conserven les característiques pròpies d'aquesta raça.^[2][3]
• Cavall de tir lleuger català.
• Cavall maresmenc: varietat-raça semisalvatge del cavall andalús, més tosc però amb més caràcter que aquest.
• Trotador espanyol:^[2] raça desenvolupada a les Illes Balears a conseqüència de l'afició, molt localitzada a Espanya, a les curses de trotadors.
• Cavall de retuerta.

• Rapa das bestas.

• Associació Internacional del Cavall Andalús i Lusità.
• Cavall andalús.
• Cavall lusità.
• Anàlisi de l'ADN dels cavalls espanyols.