Cesáreo González Rodríguez

Infotaula de personaCesáreo González Rodríguez
Biografia
Naixement29 maig 1903 Modifica el valor a Wikidata
Vigo (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1968 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Pereiró Modifica el valor a Wikidata
  President del Real Club Celta de Vigo
1934 – 1934
← Indalecio Vázquez
Rodrigo de la Rasilla →
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, empresari Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1965)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0328097 TMDB.org: 1180127 Modifica el valor a Wikidata

Cesáreo González Rodríguez (Vigo, 29 de maig de 1903 - Madrid, 20 de març de 1968) va ser un empresari i productor de cinema espanyol, fundador i propietari de Suevia Films.

Biografia

Cesáreo González va néixer en Vigo el 29 de maig de 1903 en el si d'una família d'origen pagès del concello ourensà de Nogueira de Ramuín. En la seva joventut, va emigrar a Cuba i posteriorment a Mèxic. L'any 1931 torna a Vigo i decideix invertir el guanyat a l'estranger en una agència de publicitat i a la sala de festes de Vigo, Savoy. Posteriorment, es fa càrrec de la representació de Citroën a Galícia, i va obtenir importants resultats econòmics que el portarien a la presidència del Real Club Celta de Vigo durant la temporada 1934-1935.[1]

Suevia Films

El 1940, després de la Guerra Civil, decideix invertir en el negoci cinematogràfic, que va conèixer per casualitat durant el rodatge a Galícia de El famoso Carballeira, dirigida per Fernando Mignoni. Promou la producció de ¡¡Polizón a bordo!! (Florián Rey, 1941), pel·lícula inspirada en la seva pròpia aventura migratòria. Aquest mateix any registra la marca comercial Suevia Films, situant la seva seu a la Gran Vía de Madrid.

L'explotació internacional dels seus títols el preocupa especialment. Ho intenta a través d'històries capaces de suscitar la nostàlgia del públic gallec emigrant a l'Amèrica hispana (Mar abierto, Ramón Torrado, 1946), i, simultàniament, contractant a l'actriu britànica Madeleine Carroll per a protagonitzar la “superproducció històrica” Reina Santa (Rafael Gil, 1947). Finalment, aquesta pel·lícula d'alt pressupost va ser interpretada per Maruchi Fresno després que l'actriu britànica els deixés plantats, però el affaire creat seria utilitzat com a publicitat.[2]

En la dècada de 1950 es produeix l'eclosió definitiva de Cesáreo González. Decidit a consolidar un star-system propi, rendible dins i fora de les nostres fronteres, va fer de la signatura dels contractes un autèntic espectacle “mediàtic”. Així, per exemple, el que lligava en exclusiva a Lola Flores amb Suevia per dos anys i cinc pel·lícules, i pel que la “bailaora” va rebre cinc milions de pessetes, legalitzat a la fi de 1951 en el Museu de Begudes de Perico Chicote, va obtenir una publicitat extraordinària.

Defunció

Va morir a Madrid el 20 de març de 1968 després de tenir signat un important contracte per a quatre pel·lícules amb Luis García Berlanga, que ja no veuria, entre elles ¡Vivan los novios! (1970). Va ser enterrat al cementiri de Pereiró de Vigo.

Filmografia

Pel·lícules produïdes

  • Polizón a bordo (1941).
  • El abanderado (1943).
  • Bambú (1945).
  • Botón de Ancla (1947).
  • La nao Capitana (1947).
  • Mare Nostrum (1948).
  • La corona negra (1950).
  • Teatro Apolo (1950).
  • La Señora de Fátima (1951).
  • Violetas imperiales (1952).
  • Camelia (1954).
  • ¡Ay, pena, penita, pena! (1953).
  • La bella Otero (1954).
  • Historias de la radio (1955).
  • La Faraona (1955).
  • Limosna de amores (1955).
  • Fedra (1956).
  • Faustina (1956).
  • Calle Mayor (1957).
  • La Guerra empieza en Cuba (1957).
  • El ruiseñor de las cumbres (1958).
  • Ha llegado un ángel (1961).
  • El balcón de la luna (1962).
  • El caballo blanco (1962).
  • Los pianos mecánicos (1965).
  • Cristina Guzmán (1968).
  • ¡Vivan los novios! (1970).

Referències

  1. ↑ Ereaga, Txema. «Cesáreo González: Solidaridad por amor al Celta». www.fameceleste.com, 31-03-2013. [Consulta: 15 novembre 2018].
  2. ↑ Torres Carbajo, Fernando «Cesáreo González y su imperio del cine». www.vigoe.es, 27-06-2015 [Consulta: 14 gener 2019]. Arxivat 2019-01-15 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-01-15. [Consulta: 15 agost 2019].

Bibliografia

  • Durán, José Antonio; Cesáreo González, el empresario espectáculo: viaje al taller de cine, fútbol y varietés del general Franco, 2003, Deputación Provincial de Pontevedra, 300 páx. ISBN 978-84-931470-3-7.
  • Castro de Paz, José Luis e Cerdán, Josetxo; Suevia Films-Cesáreo González, treinta años de cine español, 2005, Xunta de Galicia, 336 páx., ISBN 978-84-453-4066-0.
  • Abajo de Pablos, Juan Julio e Morgua y Mastrés, Ana; Suevia Films, Cesáreo González, 2009, Fancy Ediciones, 314 páx. ISBN 978-84-9922-220-2.

Enllaços externs

  • Biografia al web del Ministeri de Cultura
Registres d'autoritat