Cirurgia sense sang

Cirurgia sense sang

MeSH	D057668

La cirurgia sense sang és un mètode quirúrgic desenvolupat pel cirurgià ortopèdic Adolf Lorenz, conegut com «el cirurgià sense sang de Viena».^[1][2][3][4] L'ús contemporani del terme fa referència a tècniques i protocols mèdics tant invasius com no invasius que, a tot estirar, només fan servir la sang del propi pacient. Per tant, el terme «sense sang» fa referència exclusivament a la sang d'altres persones.^[5]

L'interès per la cirurgia sense sang va sorgir fa dècades per diverses raons. Els testimonis de Jehovà, per exemple, rebutgen les transfusions de sang per motius religiosos; altres poden estar preocupats per les malalties transmeses per la sang o simplement perquè confien més en els beneficis de no fer servir sang d'altra gent.

Història

Durant la dècada de 1960, el cirurgià cardíac nord-americà Denton Cooley va realitzar amb èxit nombroses cirurgies sense sang a cor obert als pacients testimonis de Jehovà. Quinze anys després, ell i el seu associat van publicar un informe de més de 500 cirurgies cardíaques en aquesta població, documentant que la cirurgia cardíaca es podia realitzar amb seguretat sense transfusió de sang.^[6]

Ron Lapin (1941–1995) va ser un cirurgià nord-americà que es va interessar per la cirurgia sense sang a mitjans dels anys setanta. Se'l coneixia com un "cirurgià sense sang" a causa de la seva voluntat de realitzar cirurgies en pacients testimonis de Jehovà severament anèmics sense fer servir transfusions de sang .

Patricia A. Ford (nascuda el 1955) va ser la primera cirurgiana que va realitzar un trasplantament de medul·la òssia sense sang.^[7]

El 1998, el professor James Isbister, un hematòleg d'Austràlia, va proposar per primera vegada un canvi de paradigma sobre l'enfocament del pacient. El 2005, va escriure un article a la revista, 'Actualitzacions en la conservació de la sang i les alternatives a la transfusió'.^[8]

Actualment, els principals hospitals del món tenen departaments especialitzats en cirurgia sense sang. Pel que fa als Països Catalans, Catalunya en té diversos centres.^[9][10]

Beneficis

Alguns beneficis de la cirurgia sense sang són la disminució del risc d'infecció hospitalària i d'altres complicacions greus.^{[cal citació]} A més, les decisions sobre les transfusions no estan estandarditzades (de vegades, l'eficàcia de la transfusió no té cap evidència científica i se n'abusa).^{[11][cal citació]} També, la cirurgia sense sang està associada a un millor pronòstic postoperatori i a un índex més baix de recurrència en càncer d'esòfag, una menor sèpsia postoperatòria i més supervivència en càncer de còlon.^{[12][cal citació]} Per últim, la recuperació del pacient és més ràpida i menys traumàtica.^{[13][cal citació]}

Els baixos riscos per a la salut semblen ser el factor més important que contribueix a l'èxit de la cirurgia sense sang, especialment a la llum dels estudis recents que suggereixen que les transfusions de sang poden augmentar el risc de complicacions i reduir les taxes de supervivència.^[14][15]

Referències