Claudio Antón de Luzuriaga
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1810 Soto en Cameros (La Rioja) | ||||||||||||||||
Mort | 1874 (63/64 anys) Biarritz | ||||||||||||||||
Ministre de Gràcia i Justícia | |||||||||||||||||
20 de novembre de 1843 – 24 de novembre de 1843 | |||||||||||||||||
14 de juliol de 1856 – 7 d'agost de 1856 | |||||||||||||||||
Ministre d'Estat | |||||||||||||||||
29 de novembre de 1854 – 6 de juny de 1855 | |||||||||||||||||
President del Tribunal Suprem d'Espanya | |||||||||||||||||
1855 – 1856 | |||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Ocupació | magistrat, diplomàtic, polític | ||||||||||||||||
Ocupador | Tribunal Suprem d'Espanya | ||||||||||||||||
Partit | Partit Progressista | ||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||
Llista
|
Claudio Antón de Luzuriaga (Soto en Cameros, 30 d'octubre de 1792[1] Biarritz, 23 de juny de 1874) va ser un diplomàtic i polític espanyol.
Biografia
La seva mare era originària d'Agurain (Àlaba). Es va formar en l'internat de l'Escola Pia en Villacarriedo i inicialment va estudiar per capellà, però l'esclat de la Guerra del francès el va fer abandonar la carrera eclesiàstica. Va estudiar dret a Valladolid i Madrid i es graduà en 1818. El 1819 entra al Col·legi d'Advocats de Madrid i amb l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís en 1823 ha de fugir a Cadis. Després s'instal·là a Guipúscoa i en 1831 fou membre de la Junta de Comerç de Sant Sebastià. Va combatre del costat isabel·lí en la primera guerra carlina i el 1834 fou fiscal del civil de l'Audiència de Barcelona.
Fou elegit diputat a Corts des de 1839 per Guipúscoa en la labor del qual va desenvolupar una intensa defensa foralista.[2] Ministre d'Estat en 1854 sota el seu amic Baldomero Espartero, i de Justícia i Ultramar a l'any següent. President del Tribunal Suprem entre 1855 i 1856. Il·lustre codificador, va participar en el projecte de Codi Civil de 1851. Va ser també acadèmic de Ciències Morals i Polítiques.[3]
Referències
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Joaquín María López López | Ministre de Gràcia i Justícia novembre 1843 | Succeït per: Luis González Bravo |
Precedit per: Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez | Ministre d'Estat 1854-1855 | Succeït per: Juan Zavala de la Puente |
Premis i fites | ||
Precedit per: ' | Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 23 1857-1874 | Succeït per: Alejandro Groizard y Gómez de la Serna |