Coblença (Alemanya)

Coblença

Koblenz (de)
Localització
50° 21′ 35″ N, 7° 35′ 52″ E / 50.3597°N,7.5978°E / 50.3597; 7.5978
Estat	Alemanya
Estat federat	Renània-Palatinat
Capital de	districte de Mayen-Koblenz (1970–)
Conté la subdivisió	Bisholder (en) Koblenz-Altstadt (en) Koblenz-Arenberg (en) ../... 29+
Població humana
Població	115.268 (2022) (1.095,18 hab./km²)
Geografia
Superfície	105,25 km²
Banyat per	Rin i Mosel·la
Altitud	73 m
Limita amb	Westerwald Rhein-Lahn-Kreis (en) districte de Mayen-Koblenz
Dades històriques
Anterior	Confluentes (en)
Organització política
• Cap de govern	David Langner (2018–)
Membre de	Associació Internacional per a Instal·lacions Esportives i d'Oci Städtetag Rheinland-Pfalz Aliança per el medi ambient (1997–)
Identificador descriptiu
Codi postal	56001–56077
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0261 i 02606
Codi NUTS	DEB11
Clau de municipalitat alemanya	07111000
Altres
Agermanament amb	Rouen Maseru Chengdú Khàskovo Nevers (1963–) Haringey (1969–) Norwich (1978–) Maastricht (1981–) Novara (1991–) Austin (1992–) Pétah Tiqvà (2000–) Varaždin (2007–)
Lloc web	koblenz.de

Coblença^[1][2] (en alemany, Koblenz) és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Renània-Palatinat. Està situada a la riba esquerra del Rin, al punt on rep les aigües del Mosel·la.^[3]

El nom Koblenz probablement deriva del llatí Confluentes. Fou un dels posts militars establerts per Drus pels voltants de l'any 8 aC. La ciutat celebrà el 2000 aniversari l'any 1992.

El seu emplaçament estratègic fa que sigui el centre comercial del land, és un encreuament de ferrocarrils i compta amb un port fluvial amb un tràfic molt important. La seva indústria és derivada principalment de l'agricultura (vi, pells, aliments, paper); altres són les de maquinària, de pianos i del vidre. És també un centre turístic.^[3] És la tercera ciutat més gran de l'estat de Renània-Palatinat després de Magúncia i Ludwigshafen am Rhein i es troba a 92 km al sud-est de Colònia.

Fills il·lustres

• Peter Joseph Linpaintner (1791-1856) compositor i director d'orquestra.
• Karl Anschütz (1813-1870) compositor i director d'orquestra.
• Max von Laue (1879-1960), físic, Premi Nobel de Física de l'any 1914.

Referències