Crin

Cua d'un cavall formada per una munió de crins. Es tracta d'un animal de pelatge falb-dun

Crin és el nom de cadascun dels pèls aspres i llargs que creixen al bescoll i a la cua d'alguns animals, especialment els cavalls.[1]

Etimologia

El terme crin (un pèl únic) prové del llatí crinis-crinis (cabellera, amb munió de pèls).[2][3][4] La designació llatina d'un únic pèl era seta.[5] En català tradicional crin, seda i cerra eren sinònims. Els diccionaris moderns defineixen els termes anteriors de forma diferent.

Aplicacions

Arcs penjats i un feix de crins a la dreta.
Dues manyoples d'aspecte semblant a unes manyoples de bany.

Arcs de violí i semblants

La majoria d'instruments musicals de cordes fregades es fan sonar mitjançant un arquet de fusta i un conjunt de cerres tensades muntades en l'arc esmentat. El fregament de les crins contra les cordes provoca la seva vibració i permet emetre sons musicals.

Sedassos

Els gals empraren crins de cavall per a fer tamissos i els hispans fibres de lli.[6][7][8] Els egipcis usaven papir.[9] L'ús de crins teixides per a fer arts de pesca i sedassos està ben documentat.[10][11]

Fil i teixits

Les crins són un fil natural que fou molt usat per a cosir tota mena d'elements. Les crins es poden teixir per a fer teles molt resistents, tradicionalment usades en tapisseries de mobles.[12][13]

Crinolina

La crinolina és un teixit amb ordit de cotó i trama de crin.[14]

Fil de pescar

Les crins s'empraren tradicionalment per a fer llinyes de pescar.[15][16]

Pinzells i raspalls

[17][18]

Guants de bany rugosos

En alguns guants i manyoples per a banys i massatges es desitja que tinguin una certa rugositat. Aquesta aspror permet fregar amb més eficàcia i provoca efectes exfoliants sobre la pell. Abans de les fibres sintètiques era típic fabricar-los amb crins o sisal.

També està documentat l'ús de manyoples de crin per a raspallar el pelatge dels cavalls delicats, que podrien patir amb l'ús de l'estríjol.[19]

Guants de boxa

Alguns guants de boxa estan farcits de crin. Proporcionen una pegada més dura però protegeixen menys les mans del boxador.

Higròmetre de tensió de cabell

Aquests aparells usen un cabell humà o una crin animal sota tensió. L'allargament del pèl segons la humitat es pot transmetre per un mecanisme de politja fins a una agulla indicadora o un altre indicador. Els tradicionals “monjos amb caputxa mòbil”, que es posa i es treu, segueixen aquest principi.[20][21]

Referències

  1. ↑ DCVB: Crin.
  2. ↑ Saturnino Gómez. Arte elemental de gramatica latina. imprenta de Ramon Verges, 1840, p. 5–. 
  3. ↑ R.P. Richardi Arsdekin ... Theologia tripartita universa: complectens perfectam bibliothecam viri ecclesiastici .... sumptibus Societatis, 1737, p. 1107–. 
  4. ↑ Myriam Rolland-Perrin. Blonde comme l'or: La chevelure féminine au Moyen Âge. Presses universitaires de Provence, 28 octubre 2014, p. 41–. ISBN 978-2-8218-3597-9. 
  5. ↑ Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. En la Imprenta de Joseph Torner, 1839, p. 765–. 
  6. ↑ Johann Beckmann. A History of Inventions, Discoveries, and Origins. H.G. Bohn, 1846, p. 161–. 
  7. ↑ Diario curioso, erudito, economico y comercial. Imp. de Manuel Gonzalez, 1786, p. 253–. 
  8. ↑ Johann Hering. De Molendinis, eorumque jure, quem ex jure publico ac privato. Typis Wechelianis apud Danielem & Davidem, 1625, p. 1–. 
  9. ↑ Rafael Rodriguez Mohedano; Pedro Rodriguez Moehedano Historia literaria de Espana, por R. y P. Rodriguez Mohedano. [With] Apologia del, 1772, p. 311–. 
  10. ↑ ANTONIO SAÑEZ REGUART. LD_DICCIONARIO HISTORICO DE LAS ARTES DE LA PESCA NACIONAL. Editorial MAXTOR, 10 setembre 2010, p. 1–. ISBN 978-84-9761-956-1. 
  11. ↑ Narciso Amorós y Vázquez de Figueroa. Triticultura, molineria y panaderia : industrias artológicas. Editorial MAXTOR, maig 2009, p. 51–. ISBN 978-84-9761-593-8. 
  12. ↑ Mor Palouze. Secretos novisimos de artes y oficios, 2. Imp de D. Manuel Sauri, 1841, p. 305–. 
  13. ↑ José Oriol Ronquillo. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, 2: que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. Imprenta de Agustín Gaspar, 1853, p. 559–. 
  14. ↑ DCVB: Crinolina.
  15. ↑ Izaak Walton; Charles Cotton The Compleat Angler. OUP Oxford, 13 febrer 2014, p. 318–. ISBN 978-0-19-164614-0. 
  16. ↑ Peter Lund Simmonds. The Commercial Dictionary of Trade Products, Manufacturing and Technical Terms .... G. Routledge and Sons, 1872, p. 186–. 
  17. ↑ José Oriol Ronquillo. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, 2: que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. Imprenta de Agustín Gaspar, 1853, p. 26–. 
  18. ↑ Antoni Pedrola i Font. Materials, procediments i tècniques pictòriques. Edicions Universitat Barcelona, 1982, p. 22–. ISBN 978-84-7528-027-1. 
  19. ↑ Emilio Pajés. La rueda de la fortuna: (Bosquejo de costumbres). Dávila, 1855, p. 62–. 
  20. ↑ C. Donald Ahrens; Robert Henson Essentials of Meteorology: An Invitation to the Atmosphere. Cengage Learning, 5 desembre 2016, p. 91–. ISBN 978-1-305-62845-8. 
  21. ↑ ARUN K. GHOSH. INTRODUCTION TO MEASUREMENTS AND INSTRUMENTATION. PHI Learning Pvt. Ltd., 16 octubre 2012, p. 524–. ISBN 978-81-203-4625-3. 
Registres d'autoritat
  • GND (1)