Crist Rei

Diferents representacions de Crist Rei.

Cristologia
Crist Fill de Déu • Déu Fill Verb • Encarnació Preexistència de Crist Persona de Crist Unió hipostàtica Amor de Crist Imitació de Crist Cos místic de Crist Coneixement de Crist Intercessió de Crist Perfecció de Crist Títols de Crist Tres funcions de Crist

Crist Rei (en llatí: Christus Rex) és una denominació i títol per a Jesucrist en referència a la idea de Regne de Déu on Jesucrist és descrit assegut al costat dret de Déu (en oposició al títol secular de Rei dels Jueus, on Jesús apareix a la creu).^[1] Aquest títol és principalment utilitzat pels fidels de l'Església Catòlica Romana, però també per altres confessions cristianes com ara l'anglicanisme, l'episcopalisme, el presbiterianisme, el luteranisme o el metodisme, les quals reconeixen aquest títol a Jesucrist.^[2]

L'any 1925, Pius XI va instaurar la Solemnitat de Crist Rei per tal d'honorar-lo i la qual té lloc el darrer diumenge de l'any litúrgic del ritu romà. El nom de Crist Rei és també sovint emprat per a anomenar diverses institucions i llocs com ara esglésies, col·legis, seminaris i hospitals. També existeixen municipis o monuments amb aquesta denominació.

Els termes de "Crist" i "Rei" no apareixen junts o relacionats als evangelis, no obstant això, el nom de "Crist" ja és de per se un títol reial ("el [Rei] ungit"). Al text grec, Crist és presentat explícitament com a Rei (βασιλεύς, Basileús) en diverses ocasions, com ara a Mt 2:2 ("On és el rei dels jueus que acaba de néixer?"). A Jn 18:32, Ponci Pilat fa referència al fet que "Crist" és un títol reial en preguntar-li "Eres tú el Rei dels Jueus?" (βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων, Basileùs ton Ioudaíon). De manera semblant, a Jn 1:49, un seguidor anomenat Nathanael s'adreçà a Jesucrist com a "Rei d'Israel" (ὁ βασιλεὺς τοῦ Ἰσραήλ, Ho Basileùs ton Hisraél).

A l'Evangeli de Sant Lluc, l'arcàngel Gabriel anuncià a Maria, mare de Déu: "Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.".^[3]

Més enllà dels evangelis, la Primera carta a Timoteu, 6:14-15, utilitza explícitament l'expressió "Rei dels reis i Senyor dels senyors" (Βασιλεὺς βασιλέων καὶ κύριος κυρίων, Basileùs Basiléon kai kúrios kuríon), adaptant així a Jesucrist la cita present al Pentateuc que diu "El Senyor, el vostre Déu, és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors.".^[4] A l'Apocalipsi s'afirma que l'Agnus Dei és el "Rei de reis i Senyor de senyors".^[3]

Referències