Curtiss P-40 Warhawk

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Curtiss P-40 Warhawk

Hawk 87A-3 (Kittyhawk Mk IA) Número de sèrie AK987, a un museu. Aquest exemplar pertanyia a un grup de caça (l'antiga "Tigres Voladors"). Es troba al Museu Nacional de la USAF
Tipus	Caça-bombarder
Fabricant	Curtiss-Wright Corporation Buffalo, Nova York
Estat	Estats Units d'Amèrica
Dissenyat per	Donovan Berlin
Basat en	Curtiss P-36 Hawk (en)
Primer vol	14 d'octubre de 1938
Dimensions	3,20 m () × 11,37 m () × 9,50 m  () default
Velocitat màxima	563 km/h a 15.000 peus (4.500 m)
Pes en buit	2.800 kg
Pes màxim	4.000 kg
Abast	1.850 km
Armament habitual	6 metralladores Browning de 12,7 mm, amb 281 dispars cada una i una bomba de 226 Kg i dos de 45 Kg.
En servei	- 1958: FAB (Brasil)
Ús	caça de superioritat aèria
Operador/s	Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
Altres usuaris	Royal Air Force, Royal Australian Air Force, Royal Canadian, i altres
Producció	1939–1944
Construïts	13,738
Cost unitari	US 44,892$ el 1944
Variants	Curtiss P-36, Curtiss XP-46

El Curtiss P-40 Warhawk va ser un avió americà de combat d'un sol motor, d'un sol seient, tot de metall que va volar per primera vegada el 1938.

L'avió

Va ser utilitzat per les forces aèries de 28 països, inclosos els de la majoria de les potències aliades durant la Segona Guerra Mundial, i va romandre en el servei de primera línia fins al final de la guerra. El novembre de 1944, quan va finalitzar la producció del P-40, havien estat construïts 13.738 aparells,^[1] tots a la planta principal de producció Curtiss-Wright Corporation a Buffalo, Nova York.

El disseny del P-40 era una modificació de l'anterior Curtiss P-36 Hawk,^[2] fet que va permetre reduir-ne el temps de desenvolupament i la seva ràpida entrada en producció i servei operatiu.

Warhawk és el nom que el Cos Aeri de l'Exèrcit dels Estats Units va donar-li a tots els models, essent el nom oficial en els Estats Units per a tots els P-40. La Commonwealth britànica i les forces soviètiques van usar el nom de Tomahawk pels models equivalents a la categoria P-40B i P-40C, i el nom Kittyhawk per als models equivalents a la categoria P-40D i totes les variants posteriors.

La manca d'un compressor de dues etapes en els P-40 els va fer inferiors als aparells Messerschmitt Bf 109 o als Focke-Wulf Fw 190 de la Luftwaffe i van ser utilitzats rarament en les operacions al nord-oest d'Europa. Entre 1941 i 1944, però, els P-40 van tenir un paper crític amb les forces aèries aliades en tres teatres principals de la guerra: nord d'Àfrica, el Sud-oest del Pacífic i la Xina. També van tenir un paper important en l'Orient Mitjà, Sud-est d'Àsia, Europa de l'Est, Alaska i Itàlia. El rendiment a gran alçada dels P-40 no va ser tan crític en aquests escenaris, on van servir com caces de superioritat aèria, escorta de bombarders i caces bombarders.

Els P-40 van entrar en combat per primera vegada amb els esquadrons britànics de la Força Aèria del Desert (DAF) a l'Orient Mitjà i les campanyes del nord d'Àfrica, el juny de 1941. L'esquadró 112 de la Royal Air Force va ser dels primers a operar Tomahawks, al nord d'Àfrica. També van ser els primers avions aliats a pintar-hi "boques de tauró", tot imitant dissenys semblants presents en caces Messerschmitt Bf 110 alemanys.^[3]

En els teatres on el rendiment d'alçada era menys important, els P-40 van demostrar ser combatents eficaços. Tot i que en la postguerra van guanyar la reputació de tenir un disseny mediocre, apte només per al suport aeri proper, els estudis més recents - incloent l'examen dels registres de cada un dels esquadrons aliats - indica que els P-40 van funcionar sorprenentment bé com un caça de superioritat aèria. Els P-40 oferien l'avantatge addicional del seu baix cost, que els va mantenir en producció com un lluitador d'atac a terra temps després d'haver quedat obsolet en la superioritat aèria.

Referències