Daimaru
| |||||
  | |||||
| Epònim | Gozan no Okuribi (en)  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | department store chain (en) negoci | ||||
| Indústria | comerç al detall | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1717, Fushimi-ku | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1r març 2010 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Propietat de | Daimaru Matsuzakaya Department Stores (en) | ||||
| Lloc web | daimaru.co.jp | ||||
Localització geogràfica  | |||||
Daimaru (大丸) és una cadena de grans magatzems del Japó localitzada principalment a la regió de Kansai. El negoci és operat pels Grans Magatzems Daimaru-Matsuzakaya, una empresa subsidiària de J. Front Retailing. En el passat, Daimaru fou una empresa independent amb seu al districte de Chūō, a la ciutat d'Osaka.[1]
Història
L'origen de Daimaru és remunta a la Dai-monjiya, una tenda d'articles generals fundada a Kyoto per Shimomura Hikoemon Masahiro el 1717.[2][3] El nom "Daimaru" fou utilitzat per primera volta a una botiga oberta a Nagoya amb el nom de Daimaruya el 1728.
La cadena fou oficialment fundada l'any 1907 i refundada el 1920, adoptant de manera definitiva el nom "Daimaru" l'any 1928. Durant anys a la dècada de 1960, Daimaru fou la cadena de grans magatzems més gran de tot el Japó. A finals de la dècada de 1970, la cadena fou la primera al Japó que obrí una sucursal a Tailàndia, sota el nom "Thai Daimaru". Les sucursals de Hong Kong van tancar el 1998,[4] seguides de les d'Austràlia el 2002 després de prop d'una dècada de minsos profits[5][6] i finalment Singapur el 2003.[7]
El 1960, Daimaru va fundar una subsidiària anomenada Peacock Sangyo. Actualment és coneguda com a Daimaru Peacock i opera 49 supermercats a l'àrea del gran Tòquio, 28 a la regió de Kansai i 8 a la regió de Chūbu. L'any 1998, Daimaru va establir una col·laboració amb el dissenyador d'alta costura francés Dominique Sirop per a crear Dominique Sirop for Daimaru, una marca de roba prêt-à-porter d'alta costura.
A data de l'any 2016, Daimaru té set sucursals pròpies (sense comptar les subsidiàries, que també utilitzen el nom de l'empresa) i emplea a prop de 3.000 persones.[2]
Establiments
Shinsaibashi, Osaka: Tenda principal oberta el 1726 com a Matsuya.- Umeda, Osaka: Inaugurat el 1983.
Shimogyō, Kyoto: Inaugurat el 1912.
Chūō, Kōbe: Antic Sogō. Inaugurat el 1927.- Suma, Kōbe: Inaugurat el 1980.
- Ashiya, Hyōgo: Inaugurat el 1980.
Chiyoda, Tòquio: A la torre nord de l'estació de Tòquio. Inaugurat el 2007.
Chūō, Sapporo: Vora l'estació de Sapporo. Inaugurat el 2003.
Shimonoseki, Yamaguchi: Inaugurat el 1977. Subsidiària fins al 2020.
Subsidiàries
Chūō, Fukuoka: Operant com a Hakata Daimaru. Inaugurat el 1952.
Kōchi, Kōchi: Operant com a Kōchi Daimaru. Inaugurat el 1947.- Shimanto, Kōchi: Operant com a Kōchi Daimaru Shimanto Plaza.
Tottori, Tottori: Operant com a Daimaru Tottori. Inaugurat el 1937.
Referències
- ↑ "会社概要." Daimaru. January 27, 1998. Retrieved on December 15, 2010. "本社ビル所在地 大阪市中央区南船場4丁目4番10号"
- ↑ 2,0 2,1 Stuart D.B. Picken. Historical Dictionary of Japanese Business. Rowman & Littlefield Publishers, 19 December 2016, p. 110–. ISBN 978-1-4422-5589-0.
- ↑ Japanese Yearbook on Business History. Japan Business History Institute, 1996, p. 114.
- ↑ Lui, Tai-Lok. Gordon, Mathews. [2001] (2001) Consuming Hong Kong. HK University Press. ISBN 962-209-546-1.
- ↑ Kate Tozer «Melbourne’s Daimaru closes down». Australian Broadcasting Commission, 21-06-2002 [Consulta: 12 març 2013].
- ↑ Lyall Johnson «Daimaru to go out with a bargain or two». Fairfax Media, June 20, 2002 [Consulta: 12 març 2013].
- ↑ Australian Business Intelligence. «Daimaru of Japan says it will close all stores overseas.». HighBeam Research, July 2, 2002. Arxivat de l'original el March 4, 2016. [Consulta: 12 març 2013].
