Danduk Kuular
Nom original | (tyv) Куулар Дондук | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||
Naixement | 1888 Shemi (Rússia) (en) | ||||||||||||
Mort | 1932 (43/44 anys) | ||||||||||||
Causa de mort | mort no natural pena de mort | ||||||||||||
Primer ministre de Tannu Tuva | |||||||||||||
1924 – 1929 | |||||||||||||
← Nou càrrec Saltxak Toka → | |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Religió | Budisme tibetà | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | polític, estadista | ||||||||||||
Partit | Partit Revolucionari del Poble Tuvinià | ||||||||||||
Cronologia | |||||||||||||
gener 1929 | cop d'estat a Tuvà de 1929 | ||||||||||||
Llista
|
Kuular Donduk (tuvinià: Куулар Дондук) (1888-1932) fou un polític de Tannú Tuva. Antic monjo lamaïsta,[1] Donduk proclamà el 1921 la independència de Tannú Tuva. Més tard es convertí en membre del Partit Republicà Revolucionari de Tuva, i el 1924 es convertí en cap d'estat. Va establir llaços amb la República Popular de Mongòlia, a causa del fet que Tuva era un estat molt recent. Aquesta política independent respecte a la Unió Soviètica molestà Stalin. D'altra banda, Donduk intentà que els lames col·laboressin amb el seu govern. En 1926 el budisme fou proclamada com a religió de l'estat. En novembre de 1926 assolí el càrrec de Ministre-President i el nom de la República Popular de Tannú Tuva fou canviat a República Popular Tuviniana.[2]
El creixement de la independència de Tuva augmentà la irritació del Kremlin, qui en 1929, donà un cop d'estat comunista a la 'Universitat de treballadors de l'Extrem Orient' dirigit per Saltxak Toka, graduat a Moscou. Donduk va perdre el càrrec i fou substituït per un govern més pro-rus. Toka esdevingué el 1932 secretari general del Partit Popular Revolucionari de Tuva (TPRP). Poc després Donduk fou executat.[3]
Referències
- ↑ Jonathan D. Smele: Historical Dictionary of the Russian Civil Wars, 1916–1926, 2015, Lanham (Maryland) 2015, p. 1197.
- ↑ Frank Stocker: Als Vampire die Mark eroberten: Eine faszinierende Reise durch die rätselhafte Welt der Banknoten in 80 kurzen Geschichten, (online) 2015, p. 69.
- ↑ Indjin Bayart: An Russland, das kein Russland ist, Hamburg 2014, p. 114.