Decaborà
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 110,093054 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | B₁₀H₁₄ |
SMILES canònic | Model 2D [H]1[BH]234[BH]156[BH]278[BH]39([H]4)[BH]712[BH]853[BH]645[BH]311[BH]922[BH]14([H]5)[H]2 i Model 2D [BH3]1[BH]23[BH]45[BH]26[BH]37[BH]18[BH]79[BH]64[BH]89[BH3]5 |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 0,94 g/cm³ (a 20 °C) |
Punt de fusió | 99 °C |
Punt d'ebullició | 213 °C (a 760 Torr) |
Pressió de vapor | 0,2 mmHg (a 20 °C) |
Perill | |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 0,3 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
Límit d'exposició a curt termini | 0,9 mg/m³ (cap valor) |
Punt d'inflamabilitat | 176 °F |
IDLH | 15 mg/m³ |
Altres | |
sòlid inflamable |
El decaborà o decaborà(14) és un compost químic constituït per àtoms de bor i d'hidrogen, un hidrur de bor o borà amb fórmula química . És un sòlid blanc cristal·lí inflamable. Se sintetitzà per primera vegada per piròlisi del diborà . Té la característica olor d'humitat dels borans; i, com els altres, és tòxic per al sistema nerviós central. S'ha utilitzat per a la implantació de bor en semiconductors, com a catalitzador de polimerització i com a additiu de combustible de coets.
Estructura
A la molècula de decaborà(14) els àtoms de bor formen dues piràmides pentagonals amb una aresta de les bases en comú. Cada àtom de bor està enllaçat a un hidrogen terminal, hi ha dos enllaços i quatre enllaços de tres centres amb pont d'hidrogen .[1]
Propietats
Propietats físiques
El decaborà(14) és sòlid a temperatura ambient, el seu punt de fusió és 98,8 °C i el d'ebullició 213 °C. A 25 °C la seva densitat és de 0,94 g/cm³. A 20 °C té una pressió de vapor de 0,15 mmHg. El seu punt d'inflamabilitat és 80 °C. És soluble en benzè, hexà i toluè, i lleugerament soluble en aigua freda. Amb aigua calenta s'hidrolitza.[2]
Propietats químiques
Amb l'oxigen el decaborà(14) reacciona donant òxid de bor i aigua:
És molt estable i la seva reacció amb aigua és molt lenta. Amb els hidròxids es comporta com un àcid de Brønsted:[1]
Amb l'amoníac es comporta com un àcid de Lewis:[1]
Aplicacions
El decaborà, com altres borans, foren estudiats durant la dècada de 1950 com a propulsors. A causa del cost i altres factors, aquesta aplicació no aconseguí tenir èxit. Tanmateix, des d'aleshores, el decaborà ha continuat sent d'interès per a la investigació i algunes aplicacions comercials, sovint com a font d'incorporació de bor a o sobre un altre material, com ara dopant d'implantació iònica per a la producció de semiconductors electrònics de tipus p; font de bor monoatòmic per a la deposició química de vapor de pel·lícules primes; ús en la síntesi de nanotubs de nitrur de bor ; precursor de ceràmica/borurs; material de partida per a la síntesi d'altres cúmuls de bor com , inclosos els compostos utilitzats en la investigació experimental del tractament del càncer de teràpia de captura de neutrons de bor (BNCT); i com a font de protons o hidrogen per a aplicacions avançades d'emmagatzematge i generació d'energia.[2]