Demografia de la Unió Europea

La població total de la Unió Europea el 2020 és d'uns 440 milions de persones. Són considerats ciutadans de la Unió Europea els que tenen la nacionalitat d'un dels estats membres. El nombre d'habitants de la Unió pot augmentar considerablement en la dècada del 2020 al 2030, en part a causa de la immigració, però sobretot del procés d'ampliació que podria fer entrar dins la Unió l'estat de Turquia i alguns estats de la desapareguda República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Població de la Unió Europea

Estats actuals

Band.	País	Data d'entrada	Població	Superfície (km²)	Capital	Dip.	PIB per capita $
	Alemanya	25 març 1957[1]	82.314.906	357.050	Berlín	96	35.442
	Àustria	1 gener 1995	8.334.325	83.871	Viena	19	39.634
	Bèlgica	25 març 1957	10.392.226	30.528	Brussel·les	21	36.235
	Bulgària	1 gener 2007	7.322.858	110.910	Sofia	17	12.341
	Croàcia	1 juliol 2013	4.489.409	56.594	Zagreb	12	17.703
	Dinamarca	1 gener 1973[2]	5.457.415	43.094	Copenhaguen	14	37.266
	Eslovàquia	1 maig 2004	5.396.168	49.037	Bratislava	14	22.040
	Eslovènia	1 maig 2004	2.013.597	20.273	Ljubljana	8	29.472
	Espanya	1 gener 1986	47.190.493	504.645	Madrid	59	32.066
	Estònia	1 maig 2004	1.342.409	45.226	Tallinn	7	20.259
	Finlàndia	1 gener 1995	5.289.128	338.145	Hèlsinki	14	36.217
	França	25 març 1957	65.821.885	674.843	París	79	34.208
	Grècia	1 gener 1981	11.260.401	131.990	Atenes	21	30.535
	Hongria	1 maig 2004	10.066.158	93.030	Budapest	21	19.499
	Irlanda	1 gener 1973	4.239.848	70.273	Dublín	13	42.539
	Itàlia	25 març 1957	60.742.397	301.318	Roma	76	30.581
	Letònia	1 maig 2004	2.281.305	64.589	Riga	8	17.071
	Lituània	1 maig 2004	3.373.991	65.303	Vílnius	11	18.946
	Luxemburg	25 març 1957	476.200	2.586	Luxemburg	6	82.306
	Malta	1 maig 2004	404.962	316	La Valeta	6	23.760
	Països Baixos	25 març 1957	16.372.715	41.526	Amsterdam	29	40.431
	Polònia	1 maig 2006	38.116.486	312.683	Varsòvia	52	17.482
	Portugal	1 gener 1986	11.317.192	92.391	Lisboa	21	22.190
	República Txeca	1 maig 2004	10.306.709	78.866	Praga	21	25.395
	Romania	1 gener 2007	22.276.056	238.391	Bucarest	33	12.580
	Suècia	1 gener 1995	9.142.817	449.964	Estocolm	21	37.245
	Xipre	1 maig 2004	766.400	9.251	Nicòsia	6	29.830
	Unió Europea	25 març 1957	437.484.405	4.079.962	Brussel·les	705	29.751

Estats retirats

Band.	País	Data d'entrada	Data de sortida	Població	Superfície (km²)	Capital	Dip.	PIB per capita $
	Regne Unit	1 gener 1973	31 gener 2020	62.262.806	244.820	Londres	73/151	36.523

Família i naixements a la UE (2003)

País	Població en milions	Matrimonis / mil habitants	Divorcis / mil habitants	Edat mitjana del primer matrimoni	Taxa total de fertilitat¹	Edat mitjana de la maternitat	Naixements fora del matrimoni²
Alemanya	82,4	4,60	2,5	29,80	1,34	28,80	26,20
França3	66,0	4,60	2,1	30,20	1,89	29,50	44,30
Regne Unit4	61,5	--	--	--	1,71	28,70	43,10
Itàlia	60,0	4,50	--	--	1,29	30,30	10,80
Espanya⁵	47,1	4,90	1,0	--	1,37	--	23,20
Polònia	38,2	5,10	1,3	26,70	1,24	27,80	15,90
Països Baixos⁶	16,2	5,00	2,0	30,70	1,75	30,40	31,30
Grècia	11,3	5,10	1,0	--	1,27	--	4,30
Bèlgica	10,4	4,00	3,0	28,90	1,61	--	--
Portugal7	11,3	5,10	2,1	27,70	1,44	28,80	27,00
República Txeca	10,2	4,80	3,2	28,10	1,18	27,80	28,50
Hongria	10,1	4,50	2,5	28,20	1,30	27,80	32,30
Suècia	9,4	4,40	2,4	32,50	1,71	30,10	56,00
Àustria	8,1	4,60	2,3	29,90	1,39	28,60	35,30
Dinamarca8	5,4	6,50	2,9	31,90	1,76	29,90	44,90
Eslovàquia	5,4	4,80	2,0	27,30	1,17	27,00
Finlàndia	5,2	5,00	2,6	30,40	1,76	29,70	23,30
Irlanda	4,0	5,10	--	--	1,98	30,60	31,10
Lituània	3,5	4,90	3,1	26,30	1,25	26,90	29,50
Letònia	2,3	4,30	2,1	26,70	1,29	27,60	44,20
Eslovènia	2,0	3,40	1,1	30,10	1,22	28,80	40,20
Estònia	1,4	4,20	--	28,10	1,35	27,50	--
Xipre	0,7	--	--	--	1,16	29,10	3,5
Luxemburg	0,4	4,40	2,3	30,10	1,63	29,50	25,00
Malta	0,4	5,90	--	--	1,41	29,20	16,80
1 Taxa mitjana de nens nascuts vius de cada dona en edat fecunda. La taxa 2.1 nens per dona és considerada com la mínima per al renovament de la població. 2 Naixements en què l'estat civil de la mare és diferent del de 'casada'. 3 La població total de França és de 63.213.894 (2005) i sense comptar amb Mònaco ni Andorra que tenen un règim especial en relació a França i la UE. Aquestes xifres corresponen als departaments metropolitans. 4 No inclou altres territoris ni dependències, amb què la població total s'apropa als 60 milions. 5 Incloent-hi la regió de les Illes Canàries, així com Ceuta, Melilla, Alhucemas i el penyal Velez de la Gomera al nord del Marroc. No s'inclou Andorra, amb règim especial en relació a Espanya i la UE. 6 N'exclou territoris d'ultramar. 7 Inclou les regions africanes d'Açores i Madeira. 8 N'exclou les regions de Fèroe i Groenlàndia. Font: Eurostat

Llista de nuclis urbans per població

Aglomeracions urbanes

Les regions o aglomeracions urbanes estan formades per un territori amb una densitat alta de població però variable segons les zones i que no s'organitza necessàriament al voltant d'un nucli central. A la Unió Europea hi ha diverses àrees d'aquest tipus. Abans de la seva sortida, la demografia del Regne Unit, tendent a la fundació de ciutats disperses que amb llur creixement acaben unint-se, fan que, segons algunes estadístiques, Londres fos l'aglomeració més poblada. Tanmateix, si s'atén al creixement d'una ciutat per si sola, sense fusionar-se amb cap altra, París és la ciutat més gran de la Unió Europea i, actualment, també la més poblada.

Àrees metropolitanes

Una àrea metropolitana és una regió altament poblada que sovint té una ciutat central que dona nom a l'àrea i una sèrie de ciutats satèl·lits que poden funcionar com a ciutats dormitori, industrials, comercials i de serveis, tot organitzat d'un mode més o menys centralitzat. El concepte d'àrea metropolitana no és excloent amb el d'aglomeració, ja que una ciutat pot formar part de totes dues. Dels estats candidats i potencialment candidats (Sèrbia, Montenegro, Kosovo, Islàndia, Macedònia del Nord, Albània, Bòsnia i Hercegovina i Turquia), només Turquia té àrees urbanes d'entre les 20 més poblades de la Unió, concretament Istanbul, Ankara i Izmir.

	Àrees Urbanes de la Unió Europea
	Posició	Àrea	Estat	Població	Posició	Àrea	Estat	Població
	1	París	França	10 195 000	10	Katowice	Polònia	2 764 000
	2	Regió del Ruhr	Alemanya	7 290 000	11	Roma	Itàlia	2 715 000
	3	Madrid	Espanya	5 390 000	12	Varsòvia	Polònia	2 631 000
	4	Milà	Itàlia	4 345 000	13	Budapest	Hongria	2 503 000
	5	Barcelona	Espanya	4 200 000	14	Lisboa	Portugal	2 385 000
	6	Berlín	Alemanya	3 700 000	15	Frankfurt del Main	Alemanya	2 295 000
	7	Atenes	Grècia	3 130 000	16	Rotterdam-La Haia	Països Baixos	2 100 000
	8	Nàpols	Itàlia	3 020 000	17	Bucarest	Romania	2 000 000
	9	Katowice	Polònia	2 764 000	18	Hamburg	Alemanya	1 975 000
		Font:

Ciutats

	Ciutats més poblades de la Unió Europea
	Posició	Ciutat	Estat	Població	Posició	Ciutat	Estat	Població
	1	Berlín	Alemanya	3 439 100	11	Barcelona	Espanya	1 621 537
	2	Madrid	Espanya	3 255 944	12	Múnic	Alemanya	1 326 807
	3	Roma	Itàlia	2 743 796	13	Milà	Itàlia	1 307 495
	4	París	França	2 203 817	14	Praga	República Txeca	1 285 995
	5	Bucarest	Romania	2 082 000	15	Sofia	Bulgària	1 240 000
	6	Hamburg	Alemanya	1 769 117	16	Colònia	Alemanya	995 420
	7	Budapest	Hongria	1 712 210	17	Nàpols	Itàlia	963 661
	8	Varsòvia	Polònia	1 711 466	18	Torí	Itàlia	909 205
	9	Viena	Àustria	1 691 469	19	Marsella	França	852 395
	Font:

Natalitat, migració i esperança de vida

Diferències amb altres regions

El moviment demogràfic a la UE és molt diferent del de les altres regions del món. Àfrica experimenta una alta taxa de natalitat, però alhora un registre baix en l'estadística d'esperança de vida. Una situació semblant tot i que no tan dramàtica té lloc a l'Amèrica Llatina i a gran part d'Àsia.

L'Amèrica del Nord anglòfona és l'única regió desenvolupada que ha aconseguit mantenir un nivell apropiat en la taxa de natalitat i cal sumar-hi una creixent onada d'immigració. D'altra banda, el Japó experimenta des dels anys 1960 un progressiu descens de la natalitat, així com un increment en l'esperança de vida de la població.

L'esperança de vida actual i el baix índex de mortalitat infantil mostren que la baixa taxa de mortalitat es deu als notables avenços en els àmbits d'economia, salut i ensenyament.

Esperança de vida

En aquest context la població de la UE experimenta un procés marcadament desigual entre les regions. D'una banda països com Alemanya, on durant diversos anys la població envelleix exponencialment, a causa de la disminució del nombre de naixements i el constant augment en esperança de vida. D'una altra, França és l'únic gran estat (quant a nombre d'habitants) de tota la Unió que ha aconseguit mantenir una taxa de natalitat suficient. A aquesta base la situació francesa afegeix una alta mitjana immigratòria i una reduïda taxa d'emigració.

Creixement vegetatiu

Tot i que la població de la UE suposa la tercera potència demogràfica del món, després de la Xina i l'Índia, només va contribuir el 2003 en menys d'un 2% a l'augment de la població mundial, que va ser de 75 milions.

A la majoria dels països del sud d'Europa s'ha produït un canvi d'una situació d'alts índexs de creixement vegetatiu, comptabilitzant naixements i defuncions, a un dels índexs més baixos, encara que aquest fenomen va aparèixer dècades després que a altres països europeus més desenvolupats.

Abans de l'ampliació del 2004, la població de la Unió creixia a una taxa anual de 0,23% (2,3 per mil) a causa principalment de l'increment de la població immigrant el saldo addicional de la qual l'any 2000 fou de 735.000 persones, mentre que el creixement natural de la població el mateix any fou de 372.000 habitants.

Sobre la taxa de creixement natural de la població cal assenyalar que la taxa de natalitat de gairebé tots els països de la Unió no deixa de créixer, tret d'Alemanya, Itàlia, Grècia i Suècia. Les taxes més altes de natalitat es donen a Irlanda (14,8 nounats per mil habitants), França (12,9) i Països Baixos (12,5). A l'altre extrem es troba Alemanya (8,8) i Grècia (9,0).

Saldo migratori

La immigració és responsable de més de les tres quartes parts del creixement total del nombre d'habitants de la UE. Alemanya i Espanya són els principals responsables d'aquest creixement en termes absoluts amb prop de 230 mil immigrants nets cada any (sumats suposen el 44% del total). Tanmateix, en termes percentuals, els creixements més grans es troben a Luxemburg i Portugal (tots dos amb 6,7 immigrants per cada 1000 habitants), seguits d'Espanya (5,6) i Irlanda (5,1). Tot i que amb migració neta positiva, les taxes més baixes es troben a França, Bèlgica i els Països Baixos. La mitjana de la Unió Europea és de 3 immigrants per cada 1000 habitants.

Creixement demogràfic

Considerant tant el creixement vegetatiu com el saldo migratori, els països que més van créixer el 2002 van ser Irlanda (12 per mil) i Luxemburg (10,3) i els que menys, Alemanya (1,4) i Itàlia (2,3).

Comparació demogràfica

La Unió Europea es troba al tercer lloc en la classificació mundial de població (2010) amb 501.259.840 persones censades el 2008. És a dir, la UE supera en gairebé 200 milions d'habitants el següent de la llista, els Estats Units.

A més d'ocupar el tercer lloc en població mundial, a la Unió l'esperança de vida és una de les més altes del món: 78,1 anys de vida, i un índex de desenvolupament humà molt superior al de les potències emergents i també al dels Estats Units.

Respecte de les ciutats i àrees metropolitanes, cap d'elles no es troba entre les més poblades actualment, però tot i així, àrees com les de Londres o París tenen més de 10.000.000 d'habitants.

Pos.	País	Band.	Població (est. 2011)	Població (est. 2005)	Pos. 2011
1	Xina		1.358.280.000	1.313.661.696	1
2	Índia		1.222.235.000	1.080.264.388	2
3	Unió Europea		501.259.840	460.322.425	3
4	Estats Units		319.084.000	300.061.309	4
5	Indonèsia		233.662.000	228.896.000	5
6	Brasil		196.156.000	188.993.000	6

Referències