Det röda tornet

Infotaula de pel·lículaDet röda tornet
Fitxa
DireccióMauritz Stiller Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Albin Lavén
Karin Molander
Carlo Wieth
Gustaf Callmén Modifica el valor a Wikidata
GuióMauritz Stiller i Charles Magnusson Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJulius Jaenzon Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSvenska Biografteatern Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1914 Modifica el valor a Wikidata
Durada43 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEstocolm Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0004553 Letterboxd: det-roda-tornet TMDB.org: 610689 Modifica el valor a Wikidata

Det röda tornet (la torre vermella) és una pel·lícula muda sueca dirigida per Mauritz Stiller, estrenada el 1914.

Sinopsi

El professor Barclay viatja amb el seu jove estudiant Dorian per perfeccionar la seva educació en el violí.[1] El concert del seu alumne és un gran èxit i Dorian va a celebrar-ho amb els amics a una fonda. S'enamora de la Marguerite, la filla de l'hostaler, que li regala el seu retrat. Però sembla que el professor Barclay també està enamorat de la Marguerite i per això tanca al seu alumne Dorian, que encara està sota els efectes de l'alcohol, en una habitació de la torre de la casa on viuen. Ell declara que Dorian està greument malalt. Tanmateix, Marguerite aconsegueix unir-se a Dorian a la torre. El professor s'enfila des de l'exterior a l'esfera del rellotge, però els amants escapen. És llavors quan les agulles del rellotge comencen a girar i Barclay es troba atrapat. Quan Dorian i Marguerite surten de la torre, troben el professor aixafat a terra, mort.[2]

Repartiment

  • Albin Lavén: Barclay, professor i virtuós de violí
  • Karin Molander: Marguerite
  • Gustaf Callmén: Holbein, banquer
  • Carlo Wieth: Dorian, el seu fill

Producció

La pel·lícula es va projectar per primera vegada el 2 de novembre de 1914 al Moulin Rouge i l'Auditori d'Estocolm, després el 12 de març de 1915 a Dinamarca (Det røde Taarn) i el 27 de setembre de 1915 al Gran Ducat de Finlàndia (Punaisen tornin salaisuus en finès; Röda tornets hemlighet en suec). També es va publicar a Hongria com a Vörös torony.[3] La pel·lícula també es va vendre a Rússia (tretze còpies), Noruega, Anglaterra, Alemanya (10 còpies), Àustria, a Espanya, a Itàlia, al Japó.[4]

El rodatge va tenir lloc el maig de 1914 a l'estudi del Svenska Biograft Theatre de Lidingö, amb ubicacions al restaurant Foresta de Lidingö i la torre Cedergrenska a Stocksund de Julius Jaenzon. La pel·lícula no es conserva, però s'han salvat fotografies del rodatge.

El guió es basa en el manuscrit dels periodistes danesos Marius Wulff i Helge Linck, titulat Det stjaalne genius, del qual van vendre els drets a Svenska Biografteatern.

Notes i referències

  1. (anglès) Fitxa IMDb
  2. (suec) Svenska Filmdatabas
  3. (anglès) Fiche IMDb
  4. Dels 47 exemplars venuts a l'estranger.
  • Vegeu aquesta plantilla
Filmografia de Mauritz Stiller
1912–1915
Mor och dotter · De svarta maskerna · Den tyranniske fästmannen · Barnet · Gränsfolken · Livets konflikter · Mannekängen · Den moderna suffragetten · När kärleken dödar · När larmklockan ljuder · Den okända · En pojke i livets strid · På livets ödesvägar · Vampyren · Bröderna · För sin kärleks skull · När svärmor regerar · Det röda tornet · Skottet · Stormfågeln · Dolken · Hans bröllopsnatt · Hans hustrus förflutna · Hämnaren · Lekkamraterna · Madame de Thèbes · Minlotsen · Mästertjuven · När konstnärer älska
1916–1919
Balettprimadonnan · Kampen om hans hjärta · Kärlek och journalistik · Lyckonålen · Vingarne · Alexander den Store · Thomas Graals bästa film · Thomas Graals bästa barn · Herr Arnes pengar · Sången om den eldröda blomman
1920–1924
Erotikon · Fiskebyn · Johan · De landsflyktige · Gunnar Hedes saga · Gösta Berlings saga
1925–1928
The Temptress · Hotel Imperial · Barbed Wire · The Woman on Trial · The Street of Sin
Guió