Domingo Gundisalvo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1115 (Gregorià)  Segòvia |
| Mort | c. 1190 (Gregorià) (74/75 anys) Toledo |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Traduccions de l'àrab |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | lingüista, escriptor, traductor, filòsof |
| Membre de | |
| Professors | Guillem de Conches i Thierry de Chartres |
| Influències | |
Domingo Gundisalvo, també conegut com a Domingo Gonzalvo o, en llatí, Dominicus Gundisalinus (segle xii), va ser un filòsof i traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí. Va escriure tractats filosòfics aristotèlics.
Vida
Poc es coneix de la seva vida. Se sap que va ser ardiaca de les catedrals de Segòvia i Toledo.[1] La seva activitat com a traductor sembla haver començat vers el 1140-1150, però ha sigut plenament confirmada durant el període del bisbat de Juan de Toledo (1152-1156). També es té constància de la seva activitat a Toledo fins als anys 1178-1181.
Cal suposar que no sabia àrab, motiu pel qual les seves traduccions són fetes a quatre mans: un mossàrab o un jueu convers llegia el text (àrab o hebreu) i el recitava en llengua romànica (el castellà primitiu que es parlava a Toledo el segle xii) i Gundisalvo l'escrivia en llatí.[2] La identitat del traductor parella (o traductors parelles) de Gundisalvo continua sent controvertida,[3] ja que va signar les seves traduccions amb diferents noms de la seva parella: Magister Johannes, Johannes Hispanus i Avendauth. Hi ha estudiosos que identifiquen tots tres personatges amb Joan Hispalense,[4] el que no sembla gaire probable per la cronologia (Joan Hispalense va ser actiu a la primera meitat del segle xii, no a la segona). Altres estudiosos identifiquen tots tres personatges (diferents de Joan Hispalense) com el mateix: el jueu convers Abraham ibn Daud conegut com a Avendauth,[5] ja que aquest sabia àrab (a més d'hebreu); mentre que, finalment, altres consideren que Johannes Hispanus i Magister Johannes són un mateix mossàrab i Avendauth és un jueu convers que pot o no pot ser Abraham ibn Daud.[6]
De les seves traduccions se’n van fer moltes còpies disseminades per tot Europa. És considerat el re-introductor de l'aristotelisme, sobretot a través de les seves traduccions de les obres d'Avicenna.
Obres
Obra original
- De Divisione Philosophiae
- De Inmortalitate Animae
- De Processione Mundi
- De Unitate
Traduccions[7]
- Liber introductorius in artem logicae demonstrationes de pseudo-Al-Kindí
- De Intellectu d'Al-Kindí
- De Intellectu d'Al-Farabí
- De scientiis d'Al-Farabí
- De Ortu Scientiarum d'Al-Farabí
- De Anima d'Avicenna
- Logica d'Avicenna
- Fisica d'Avicenna
- Metafisica d'Avicenna
- Maqqasid al-falasifa - Liber Algazel d'Abu-Hàmid al-Ghazalí[8]
- Fons vitae de Ben Gabirol
Referències
Bibliografia
- Alvar, Carlos. Traducciones y traductores. Materiales para una historia de la traducción en Castilla durante la Edad Media. Centro de Estudios Cervantinos. Alcalà de Henarés, 2010. ISBN 978-84-96408-68-5. (castellà)
- Dronke, Peter, (ed.). A History of Twelfth Century Western Philosophy. Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-42907-2. Pàgines 386-404. (anglès)
- Lomba Fuentes, Joaquin. La raíz semítica de lo europeo. Ediciones AKAL. Madrid, 1997. ISBN 84-460-0787-8.
- Niclós, José Vicente. Tres culturas, tres religiones. Editorial San Esteban. Salamanca, 2001. ISBN 84-8260-074-5. (castellà)
- Riera Palmero, Juan. El influjo greco-àrabe en la medicina latina medieval. A García Guinea, Miguel Ángel (dir.). Vida Cotidiana en la España Medieval. Ediciones Polifemo. Madrid, 1998. ISBN 84-86547-46-6. Pàgines 55-83. (castellà)
- Rivera, Juan Francisco. Nuevos datos sobre los traductores Gundisalvo y Juan Hispano. Al-Andalus, Volum 31 Num. 1 (1966). ISSN 0304-4335. Pàgines 267-280. (castellà)
- Robinson, Maureen. The Heritage of Medieval Errors in the Latin Manuscripts of Johannes Hispalensis (John of Seville). Al-Qantara. Volum 28, Num. 1 (2007). ISSN 0211-3589. Pàgines 41 a 71. (anglès)
- Rucquoi, A. Gundisalvus ou Dominicus Gundisalvi? . Bulletin de Philosophie Médiévale. Volum 41 (1999). ISSN 0068-4023. Pàgines 85 a 106. (francès)
Enllaços externs
- Fidora, Alexander. Recepción de San Isidoro de Sevilla por Domingo Gundisalvo (ca. 1110-1181): Astronomía, Astrología y Medicina en la Edad Media. Mirabilia. Volum 1 (2001). Pàgines 136-149. ISSN 1676-5818.
- Warszawski, Jean Marc. Biografia a la Web musicologie.org. Consultada el 2 de novembre de 2012.
