Economia de Suècia

Infotaula economia paísEconomia de Suècia
MonedaCorona sueca
Organitzacions comercialsOMC, Unió Europea, OCDE, OSCE
Estadístiques
PIB nominal538.040.458.217 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)498,1 miliards (2016)
Rànquing PIB39è (2016)
Taxa del PIB3,3% (2016)
PIB per càpita49 700 (2016)
PIB (PPP) per càpita51.404,785 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per sectoragricultura 1,7%, indústria 34,2%, serveis 64%
Inflació1% (2016)
Taxa de creixement real3,3 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Població sota el llindar de pobresa15% (2016)
Força laboral4.898.000 (2016)
Ocupació laboral per sectoragricultura 2%, indústria 12%, serveis 86% (2014)
Taxa d'atur6,9% (2016)
Socis comercials
Exportacions 147,3 miliards (2016)
Productes d'exportació màquines 35%, vehicles a motor, productes de paper, polpa i fusta, ferro i acer, productes químiques
Socis principals Noruega 10,3%, Alemanya 10,3%, Estats Units 7,7%, Regne Unit 7,2%, Dinamarca 6,8%, Finlàndia 6,7%, Països Baixos 5,2%, Bèlgica 4,4%, França 4,2% (2015)
Importacions 134,9 miliards (2016)
Productes d'importació màquines, petroli i productes del petroli, productes químiques, vehicles, ferro i acer; aliments, robes
Socis principals Alemanya 17,9%, Països Baixos 8,1%, Noruega 7,8%, Dinamarca 7,7%, República Popular de la Xina 6%, Regne Unit 5,5%, Finlàndia 4,6%, França 4,3%, Bèlgica 4,3% (2015)
Finances públiques
Deute extern939,9 miliards (2016)
Ingressos248,3 miliards (2016)
Despeses250,2 miliards (2016)
Reserves totals62.191.481.193 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
La Borsa d'Estocolm

L'economia de Suècia és la 35a major del món. Ajudada pel seu pacifisme i neutralitat durant tot el segle xx, el país va aconseguir un patró de vida envejable, sota un sistema mixt de capitalisme i beneficis socials.[1] Suècia té un modern sistema de distribució de renda, un excel·lent sistema de telecomunicacions intern i amb l'estranger, a més d'una mà d'obra ben instruïda.[1]

El setembre de 2003, la població va recusar l'adopció de l'euro, preocupada amb l'impacte sobre l'economia i sobirania del país. La fusta, la producció hidroelèctrica i l'extracció de mineral de ferro constitueixen les bases d'una economia pesadament orientada cap al comerç exterior. Les empreses privades són responsables per la gran majoria de la producció industrial, de la qual el sector d'enginyeria representa aproximadament el 50% de la producció i exportacions. L'agricultura representa poc més de l'1% del PIB i de l'ocupació.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2015-11-29. [Consulta: 8 juliol 2017].