Eduardo Martín Toval
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 març 1942  Màlaga (Espanya) |
| Mort | 15 gener 2019 (76 anys) Màlaga (Espanya) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 21 juny 1993 – 26 abril 1995 – Jordi Pedret i Grenzner → Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 14 novembre 1989 – 29 juny 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 8 juliol 1986 – 21 novembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 11 novembre 1982 – 15 juliol 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982 | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 17 novembre 1982 (renúncia) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 15 març 1979 – 26 març 1980 – Francisco Parras i Collado → Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 8 juliol 1977 – 23 març 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Barcelona |
| Ocupació | polític, advocat, professor d'universitat, funcionari |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Partit | Organització Revolucionària dels Treballadors (1969–1972) Partit Socialista Obrer Espanyol Partit dels Socialistes de Catalunya |
| Membre de | |
Eduardo Martín Toval (Màlaga, 5 de març de 1942 - Màlaga, 15 de gener de 2019)[1][2] fou Doctor en Dret, funcionari públic i polític socialista andalús. Traslladat a Catalunya, va tenir un paper destacat en l'elaboració de la Constitució del 1978 i com membre de la "Comissió dels vint" que redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979.
Trajectòria durant el franquisme
Vinculat a cercles cristians progressistes de la seva ciutat d'origen n'aprovà les oposicions d'Inspector de Treball el 1967, es traslladà a Barcelona com a tècnic de Ministeri de Treball. Exercí, també, com a professor de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona. A Catalunya inicialment fou militant de l'ORT del 1970 al 1972, després amb Juan Alamillo Cuesta, Xavier Guitart i Domènech, Núria Pellejero, etc., crearan una organització sociopolítica al voltant de la revista el Topo Obrero, posteriorment un sector majoritari el "Moviment per l'Autogestió i el Socialisme" MAS amb el qual s'incorporà al procés d'unificació socialista a través de Convergència Socialista de Catalunya, des de la qual participà en la creació del PSC-Congrés i que culminà amb la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1978.
L'etapa democràtica
Membre destacat del partit, a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per la província de Barcelona, i va intervenir molt activament en l'elaboració de la Constitució espanyola de 1978 i serà membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau (Masies de Roda) l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 obtingué un escó i fou el portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya.[3] Dins del partit va passà de defensar les posicions del sector "catalanista" a donar suport a les del sector "obrerista". Defensà també la LOAPA.[4] Fou novament diputat per Barcelona al congrés dels diputats a les 1982, 1986, 1989 i 1993, portaveu del grup parlamentari socialista des del 1985 i president del grup des del 1986 fins al 1993, on es va guanyar fama d'orador punyent.
El 1995 renuncià al seu escó parlamentari per tal d'optar a l'alcaldia de Màlaga, però fou derrotat per Celia Villalobos (PP). Membre del Consell Federal del PSOE, adscrit al sector guerrista, en les eleccions fou derrotat en les primàries del partit i perdé el càrrec de regidor.[5] Després de la victòria del PP a les eleccions generals espanyoles de 1996 va romandre apartat de la política. Des del 2004 éra conseller de treball i afers socials a l'ambaixada espanyola al Marroc.[6]
Referències
- ↑ «Fallece Eduardo Martín Toval, histórico dirigente del PSOE». La Razón.
- ↑ DIARIO, ESPAÑA. «LUTO EN EL PSOE: Muere Eduardo MartÃn Toval, uno de sus históricos dirigentes» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-01-19. [Consulta: 17 gener 2019].
- ↑ «Diputats al Parlament de Catalunya». Arxivat de l'original el 2008-09-29. [Consulta: 29 setembre 2008].
- ↑ Andreu Mayayo a l'article "Els parlamentaris (i la parlamentària) de la Comissió dels vint" pàgina 48 del monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives" Idees núm.4 1999
- ↑ Andreu Mayayo 1999, pàgina 48
- ↑ «ABC, 20-9-2007». Arxivat de l'original el 2007-10-23. [Consulta: 26 maig 2008].
Enllaços externs
- (castellà) Fitxa d'Eduardo Martín Toval al Congrés dels Diputats
- Entrevista a Eduardo Martín Toval a El Mundo, 1-5-1995
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Nou càrrec | Portaveu del Grup Socialista al Parlament de Catalunya 1980-1982 | Succeït per: Lluís Armet i Coma |
| Precedit per: Javier Sáenz de Cosculluela | Portaveu del Grup Socialista al Congrés dels Diputats 1985-1993 | Succeït per: Carlos Solchaga Catalán |
