Eleginus gracilis

Eleginus gracilis

Exemplars juvenils
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Ordre	Gadiformes
Família	Gadidae
Gènere	Eleginus
Espècie	Eleginus gracilis Tilesius, 1810
Nomenclatura
Sinònims	Eleginus navaga gracilis (Tilesius, 1810) Gadus gracilis (Tilesius, 1810) Gadus wachna (Pallas, 1814)[1]

Eleginus gracilis és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids.^[2]

• Pot arribar a fer 55 cm de llargària màxima i 1.300 g de pes.
• És bru grisenc al dors, de vegades amb un matís argentat violat i sovint clapat amb taques més fosques. La part superior dels flancs és més pàl·lida i la inferior i el ventre varien entre groguenc o blanc argentat. Aletes fosques, tot i que les dorsals i la caudal tenen les vores blanques.
• 44-59 radis tous a l'aleta dorsal i 39-47 a l'anal.
• 57-64 vèrtebres.
• 3 aletes dorsals (la primera és la més curta de totes tres, mentre que la segona i la tercera tenen forma piramidal i són, si fa no fa, de la mateixa grandària) i 2 d'anals, les quals són piramidals i amb la mateixa mida.
• Aleta caudal reduïda i truncada o lleugerament emarginada.
• Aletes pelvianes reduïdes i situades per sota del cap.
• Mandíbula inferior més curta que la superior.
• L'espai entre la segona aleta dorsal i la tercera és igual o més gran que el diàmetre de l'ull.
• La línia lateral acaba en la segona aleta dorsal.^{[3][4][5][6][7]}

Fresa 5-7 vegades al llarg de la seua vida o, fins i tot, 9-10 per a aquells exemplars que arriben a viure entre 10 i 14 anys. La fecunditat varia segons la regió geogràfica, ja que minva d'est a oest a l'Àrtic europeu i de sud a nord a les aigües del Pacífic occidental. La reproducció té lloc durant el mesos de gener i febrer a les zones costaneres de badies amb substrats de sorra i grava i amb forts corrents mareals. La femella diposita entre 5.000 i 680.000 ous, els quals són demersals. Les larves són pelàgiques i assoleixen la maduresa sexual al cap de 2-3 anys. Després de l'eclosió de l'ou, les larves s'associen amb meduses durant dos o tres mesos, probablement per a aconseguir una major protecció de llurs depredadors.^{[8][9][7][10]}

Els joves es nodreixen de peixos i de petits crustacis bentònics.^[8][11]

És depredat per Platichthys stellatus^[12] i Megalocottus platycephalus (a Rússia).^[13]

És un peix d'aigua marina, dolça^[14] i salabrosa; demersal, amfídrom i de clima polar (75°N-30°N, 124°E-123°W), el qual viu entre 0-300 m de fondària a les aigües costaneres. Entra als rius i pot recórrer grans distàncies aigües amunt, encara que, en general, roman dins de l'àrea d'influència de les marees. Els exemplars adults fan migracions estacionals: a la costa durant l'hivern per a reproduir-se i al mar durant l'estiu per a alimentar-se.^{[3][15][8][8][16]}

Es troba al Pacífic nord: des de Corea del Nord fins a Sitka -Alaska-, el cap Lisburne -mar dels Txuktxis- i l'estret de Dease.^[3]

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 15 anys.^[17][3]

• Lyogenkaya, S.A., 1998. Peculiarities of linear growth of Saffron cod in the Far Eastern seas. Izvestiya TINRO 124:798-804.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• AQUATAB