Elionor de Viseu

Infotaula de personaElionor de Viseu

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 maig 1458 Modifica el valor a Wikidata
Beja (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1525 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Madre de Deus Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Portugal
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort de Portugal Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Avís Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan II de Portugal (1471 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons de Portugal Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran de Portugal i d'Aragó Modifica el valor a Wikidata  i Beatriu de Portugal Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel de Viseu, Manuel I de Portugal, Joan I de Viseu i Dídac I de Viseu Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Elionor de Viseu (Beja, 2 de maig de 1458 - Lisboa, 17 de novembre de 1525) fou infanta de Portugal i reina consort de Portugal (1481-1495).

Orígens

Va néixer el 2 de maig de 1458, filla de l'infant Ferran, duc de Viseu, i de la infanta Beatriu d'Aveiro.[1] Era neta del rei Eduard I de Portugal,[2] i d'Elionor d'Aragó i germana del futur rei Manuel I de Portugal.

Matrimoni

Es casà el gener de 1471 a Setúbal amb el futur rei Joan II de Portugal, cosí seu. D'aquesta unió nasqueren:

Joan II tingué un fill bastard de la seva relació amb una dama de companyia de la reina consort, Jordi de Lencastre. El rei va intentar legitimar aquest fill, i és que el seu primogènit estava casat amb l'hereva dels Reis Catòlics i això suposava una possible annexió de la corona portuguesa a la corona hispànica. La reina Elionor s'hi oposà amb totes les seves forces provocant que a la mort del rei, el germà d'Elionor fos nomenat hereu al tron en ser el familiar mascle legítim més proper al rei, i va ascendir al tron el 1495 amb el nom de Manuel I de Portugal.[3]

Darrers anys

A la mort de Joan II el 1495, el va succeir Manuel I, germà d'Elionor. Ella va passar a ser coneguda com la «vella reina» i va continuar tenint importància a la cort, de fet va ser regent més d'una vegada. Més tard es va retirar al Palau de Xabregas, perquè Joan III no li va permetre retirar-se al convent d'Odivelas.[4]

Va donar suport en la fundació de l'Hospital de Todos os Santos de Lisboa, que va ser considerat el millor centre hospitalari del moment i que va ser l'origen de l'hospital termal de Caldas da Rainha, que porta el nom en el seu honor. També va ordenar la construcció del convent de Madre de Deus.[4]

Mort

Va morir a Xabregas el 17 de novembre de 1525.[4] A la seva mort fou enterrada al Monestir de la Mare de Déu a Enxabregas.

Referències

  1. Villa-Real y Valdivia, 1899, p. 26-27.
  2. Villa-Real y Valdivia, 1899, p. 26.
  3. Livermore, H. V.. A New History of Portugal (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1976, p. 131-132. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Leonor de Avis, fundadora da Misericórdias» (en portuguès). Grandes Portugueses. RTP Ensina. [Consulta: 5 febrer 2023].

Bibliografia

  • Villa-Real y Valdivia, Francisco de Paula. Tres princesas lusitanas. Bosquejos históricos (en castellà). Granada: Tip. lit. de la Vda. é Hijos de P. V. Sabatel, 1899. 
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Mafalda de Savoia  · Dolça de Barcelona  · Urraca de Castella  · Mencía López de Haro  · Matilde II de Boulogne  · Elisabet d'Aragó  · Beatriu de Castella  · Agnès de Castro  · Elionor Telles de Menezes  · Felipa de Lancaster  · Elionor d'Aragó  · Isabel de Coïmbra  · Joana de Castella  · Elionor de Viseu  · Isabel d'Aragó  · Maria d'Aragó  · Elionor d'Àustria  · Caterina d'Àustria  · Anna d'Àustria  · Margarida d'Àustria  · Isabel de França  · Lluïsa de Guzmán  · Maria Francesca de Savoia  · Maria Sofia del Palatinat-Neuburg  · Maria Anna d'Àustria  · Maria Anna Victòria de Borbó  · Pere III de Portugal  · Carlota Joaquima de Borbó  · Maria Leopoldina d'Àustria  · Ferran II de Portugal  · Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen  · Maria Pia de Savoia  · Amèlia d'Orleans
Escut reial de Portugal
Registres d'autoritat