Emil Abderhalden

Emil Abderhalden

Biografia
Naixement	9 març 1877 Oberuzwil (Suïssa)
Mort	5 agost 1950 (73 anys) Zúric (Suïssa)
Sepultura	Cementiri de Fluntern
Diputat del Parlament de Prússia
Dades personals
Formació	Universitat de Basilea
Director de tesi	Gustav von Bunge
Activitat
Camp de treball	Bioquímica
Lloc de treball	Berlín
Ocupació	teòric racial, professor d'universitat, fisiòleg, bioquímic, polític, metge
Ocupador	Universitat de Zúric Universitat de Halle Universitat Humboldt de Berlín
Partit	Partit Demòcrata Alemany
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de les Arts i les Ciències Galileiana Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències Útils Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Obra
Obres destacables reacció d'Abderhalden
Fills	Rudolf Abderhalden
Premis (1914)  Medalla Cothenius

Emil Abderhalden (9 de març de 1877, Oberuzwil - 5 d'agost de 1950, Zúric, Suïssa) fou un fisiòleg i bioquímic suís.

Durant la Primera Guerra Mundial destacà per la seva ajuda en l'evacuació de nens desnodrits d'Alemanya cap a Suïssa. Fou professor de fisiologia a la Universitat de Halle, els seus estudis se centraren en els aminoàcids i en les proteïnes. És conegut per haver inventat el 1912 una prova (la reacció Abderhalden) per determinar l'embaràs per la presència de la proteïna "estranya" a la sang. La prova, tanmateix, demostrà ser poc fiable i fou substituïda el 1928 per la prova Zondek-Ascheim.

Abderhalden fou considerat a Alemanya com el fundador de la bioquímica i era la base de molts treballs que se'n feren posteriorment.

• La reacció d'Abderhalden.
• Tractat de fisiologia i química fisiològica.
• Fonaments de l'alimentació.
• Bioquímica de les vitamines.
• Manual dels mètodes bioquímics de treball. (En 107 volums)^[1]