Emirat

Un emirat[1] —de l'àrab أمير, amīr, ‘aquell qui ordena’, ‘cap’, ‘governant’, alhora derivat del verb أمر, amara, ‘manar’— o, segons la forma àrab, una imara —àrab: إمارة, imāra; en plural إمارات, imārāt— és la qualitat, dignitat, ofici o competència territorial d'un emir, sigui aquest un sobirà independent, un príncep o un governador.[2][3]

Històricament han existit molts emirats, alguns plenament independents, altres formalment dependents del califat,[4] com l'emirat omeia de Qúrtuba o Còrdova. Actualment i de forma general, un emirat designa un territori polític que és governat per un monarca dinàstic àrab conegut com a emir. Ja que la majoria dels emirats han desaparegut, s'han integrat a altres Estats moderns més grans o han canviat el nom dels seus monarques (p. ex. a màlik, ‘rei’ o a sultà), actualment els únics emirats són l'Afganistan, Kuwait, Qatar i els que integren els Emirats Àrabs Units,[1] una federació que comprèn set emirats federats, cadascun administrat per un emir hereditari, que en conjunt formen un col·legi electoral per les eleccions del president i el primer ministre.

Tanmateix, en la llengua àrab, el terme també pot fer referència a qualsevol província d'un país que és administrat per un membre d'una classe governant, especialment si és un membre de la classe reial (usualment conegut com a xeic), com és el cas de les governacions de l'Aràbia Saudita.

Emirats actuals

Els emirats actuals amb autonomia política s'enumeren a continuació:

Antics emirats o emirats integrats

Aquests són els emirats que o bé han deixat d'existir, no són reconeguts i no tenen poder real, o bé s'han integrat en un altre estat i s'han conservat com a "estats tradicionals". Estan ordenats per ubicació i per ordre de la data del primer líder anomenat "emir".

Nord d'Àfrica

Àfrica subsahariana

  • Emirat de Fika Emirat de Fika, al nord-est de l'actual Nigèria (segle XV). Actualment és un estat tradicional.[5]
  • Emirat de Gwandu, al nord-oest de l'actual Nigèria (segle segle xv-2005). Aactualment anul·lat.
  • Emirat de Kebbi, al nord-oest de l'actual Nigèria (1516). Aactualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Harar, a l'est de l'actual Etiòpia (1647–1887)
  • Emirat de Gumel, al centre-nord de l'actual Nigèria (1749). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Yauri, al nord-oest de l'actual Nigèria (1799). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Gombe, al nord-est de l'actual Nigèria (1804). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Kano Emirat de Kano, al centre-nord de l'actual Nigèria (1805). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Bauchi Emirat de Bauchi, a l nord-est de l'actual Nigèria (1805). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Daura, al sud de l'actual Níger i centre-nord de l'actual Nigèria (1805). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Katagum, al centre-nord de l'actual Nigèria (1807). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Zaria Emirat de Zaria, al centre-nord de l'actual Nigèria (1808). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Potiskum, al nord-est de l'actual Nigèria (1809). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat d'Adamaua, a l'oest de l'actual Camerun i est de Nigèria (1809). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat d'Ilorin, al sud-oest de l'actual Nigèria (1817). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Muri, al centre-est de l'actual Nigèria (1817). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Kazaure, al centre-nord de l'actual Nigèria (1819). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Lapai, al centre de l'actual Nigèria (1825). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Say, al sud-oest de l'actual Níger (1825)
  • Emirat de Suleja, a l'actual centre de Nigèria (1828). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat d'Agaie, al centre-oest de l'actual Nigèria (1832). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Bida, al centre-oest de l'actual Nigèria (1856). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Kontagora Emirat de Kontagora, al centre-nord de l'actual Nigèria (1858). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Zabarma, al nord-est de l'actual Ghana (1860–1897)
  • Emirat de Borno, al nord-est de l'actual Nigèria (1900). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Dikwa, al nord-est de l'actual Nigèria (1901). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Biu, al nord-est de l'actual Nigèria (1920). Actualment és un estat tradicional.
  • Emirat de Borgu, al centre-oest de l'actual Nigèria, establert el 1954 a partir de l'unificació de l'Emirat de Bussa (1730–1954) i l'Emirat de Kaiama (1912–1954). Actualment és un estat tradicional.

Península aràbiga

  • Emirat de la Meca Emirat de la Meca, Aràbia occidental (967–1916)
  • Emirat d'Uyunid, Aràbia oriental (1076–1253)
  • Emirat de Jabrids, centre i est d'Aràbia (1417–1524)
  • Emirat d'Al-Uyaynah, Aràbia central (1446–1760)
  • Emirat de Bani Khalid Emirat de Bani Khalid, Aràbia oriental (1669–1796)
  • Emirat de Beihan Emirate de Beihan, al sud-est de l'actual Iemen (1680–1967)
  • Emirat de Diriyah Emirat de Diriyah, principalment a l'actual Aràbia Saudita i als Emirats Àrabs Units (1727–1818)
  • Emirat de Nejd Emirat de Nejd, Aràbia central i oriental (1818–1891)
  • Emirat de Dhala Emirat de Dhala, al sud de l'actual Iemen (principis del segle segle xix-1967)
  • Emirat de Dhala Emirat d'Hail, centre-nord d'Aràbia (1836–1921)
  • Emirat de Dhala Emirat de Nejd i Hasa, Aràbia central (1902–1921)
  • Emirat de Sabya Emirat de Sabya, al sud-oest de l'actual Aràbia Saudita (1906–1934)
  • Bahrain, sota el títol de màlik (1971–2002), actualment és un regne però amb el títol d'emir.
  • Emirats de l'Aràbia Saudita, cadascunda de les tretze governacions de l'actual regne de l'Aràbia Saudita governada per un emir.

Àsia central

  • Emirat de Habbari, a l'actul sud del Pakistan (854–1011)
  • Emirat de Multan, a l'actual centre-est del Pakistan (855 – 1010)
  • Emirat de Bukharà Emirat de Bukharà, a l'actual Uzbekistan (1785–1920) amb algunes parts al Tadjikistan, Turkmenistan, i Kazakhstan.
  • Emirat de Khotan, a l'actual sud-oest de la Xina (1933), es va fusionar a la Primera República del Turquestan Oriental.
  • Emirat de Kabul, a bona part de l'actual Afganistan (1823-1855)
  • Emirat de l'Afganistan Emirat de l'Afganistan, a l'actual Afganistan (1929)
  • Emirat Islàmic de l'Afganistan, a l'actual Afganistan (1996–2001)[6]
  • Emirat Islàmic de Kunar Emirat Islàmic de Kunar, al sud de l'actual Afganistan (1991)

Orient pròxim

Caucas

Península ibèrica

Mediterrània central i oriental

Referències

  1. 1,0 1,1 «Emirat». GEC. [Consulta: 9 maig 2023].
  2. «Emir | Middle East, Rulers, Caliphs | Britannica» (en anglès), 03-03-2024. [Consulta: 16 març 2024].
  3. «What Is An Emirate?» (en anglès americà), 01-08-2017. [Consulta: 16 març 2024].
  4. Adelowo, E. Dada. Perspectives in Religious Studies Volum 3 (en anglès). Hebn Publishers Plc, 2014, p. 224. 
  5. «Traditional States of Nigeria» (en anglès). Ben Cahoon. [Consulta: 23 març 2024].
  6. «Islamic State of Afghanistan». CIA -- The World Factbook. Arxivat de l'original el 19 octubre 2012. [Consulta: 24 març 2024].
  7. «Caucasus Emirates» (en anglès). ADL. [Consulta: 25 març 2024].
  8. «THE CAUCASUS EMIRATE: FROM ANTI-COLONIALIST ROOTS TO SALAFI-JIHAD». Combating Terrorist Center. Arxivat de l'original el 9 octubre 2017. [Consulta: 25 març 2024].
  9. «CATANZARO». IN ITALY TODAY.com. Arxivat de l'original el 23 setembre 2013. [Consulta: 25 març 2024].

Bibliografia addicional

  • Arnold, T. W.. E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913–1936. Leiden: BRILL, 1993, p. 881–885. ISBN 978-90-04-09790-2 [Consulta: 23 juliol 2010]. 
  • Crone, Patricia; Hinds, Martin. God's Caliph: Religious Authority in the First Centuries of Islam. Cambridge, England: Cambridge University Press, 1986. ISBN 978-0-521-32185-3. 
  • Donner, Fred McGraw. The Early Islamic Conquests. Princeton University Press, 1981. ISBN 978-0-691-05327-1. 
  • Fitzpatrick, Coeli; Walker, Adam Hani. Muhammad in History, Thought, and Culture: An Encyclopedia of the Prophet of God, 2014. ISBN 9781610691789. 
  •   Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  • Weeramantry, Judge Christopher G. Justice Without Frontiers: Furthering Human Rights. Brill Publishers, 1997. ISBN 90-411-0241-8. 
  • Wright, Lawrence. The Looming Tower: Al Qaeda and the Road to 9/11. London: Vintage, 2007. ISBN 978-1-4000-3084-2. 
  • Holt, Peter M. «Some Observations on the 'Abbāsid Caliphate of Cairo». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 1984, pàg. 501–507. DOI: 10.1017/s0041977x00113710.
  • Özoğlu, Hakan. From Caliphate to Secular State: Power Struggle in the Early Turkish Republic (en anglès). ABC-CLIO, 2011. ISBN 9780313379567. 
  • Wood, Graeme. The Way of the Strangers: Encounters with the Islamic State. New York: Random House, 2017, p. 128–9. ISBN 978-0-8129-8875-8 [Consulta: 22 març 2022]. 
  • The theory of government in Islam, by The Internet Islamic University
  • The History of Al-Khilafah Ar-Rashidah (The Rightly Guided Caliphates) School Textbook, By Dr. 'Abdullah al-Ahsan, `Abdullah Ahsan
  • The Crisis of the Early Caliphate By Richard Stephen Humphreys, Stephen (EDT) Humphreys from The History of al-Tabari
  • The Reunification of the Abbasid Caliphate By Clifford Edmund (TRN) Bosworth, from The History of al-Tabari
  • Return of the Caliphate to Baghdad By Franz Rosenthal from The History of al-Tabari
  • Pan-Islamism: Indian Muslims, the Ottomans and Britain (1877–1924) By Azmi Özcan
  • Baghdad during the Abbasid Caliphate from Contemporary Arabic and Persian Sources By Guy Le Strange
  • The Fall of the Caliphate of Cordoba: Berbers and Andalusis in conflict By Peter C. Scales
  • Khilafat and Caliphate, By Mubasher Ahmad
  • The abolition of the Caliphate, From The Economist 8 març 1924
  • The Clash of the Caliphates: Understanding the real war of ideas, by Tony Corn, Small Wars Journal, març 2011
  • Hüseyin Yılmaz. Caliphate Redefined: The Mystical Turn in Ottoman Political Thought. Princeton University Press, 2018. ISBN 978-1-4008-8804-7.
  • Cole, Juan R. I. «Rival Empires of Trade and Imami Shiism in Eastern Arabia, 1300–1800». International Journal of Middle East Studies, 19, 1987, pàg. 177–203. DOI: 10.1017/s0020743800031834. JSTOR: 163353.
  •   Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  • Larsen, Curtis. Life and Land Use on the Bahrain Islands: The Geoarcheology of an Ancient Society. University of Chicago Press, 1983. ISBN 978-0-226-46906-5. 
  • Mojtahed-Zadeh, Pirouz. Security and Territoriality in the Persian Gulf: A Maritime Political Geography. Routledge, 1999. ISBN 978-0-7007-1098-0. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Conceptes
principals
Tipus
Història
Conceptes
relacionats
Vegeu també: Anarquia  · Democràcia  · Política  · República
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer nivell
  • amana (أمانة municipi)
  • baladiyya (بلدية municipi)
  • emirat (إمارة emirat)
  • iqlim (إقليم província)
  • jiha (جهة regió)
  • míntaqa (منطقة regió)
  • muhàfadha (محافظة governació)
  • wilaya (ولاية província)
  • xabiyya (شعبية ‘popularat’)
Segon i tercer nivell
  • amala (عمالة prefectura)
  • baladiyya (بلدية districte)
  • dàïra (دائرة cercle)
  • imada (عمادة sector)
  • iqlim (إقليم província)
  • liwà (لواء estendard)
  • madina (المدينة‎ districte)
  • mahal·liyya (محلية districte)
  • màrkaz (مركز districte)
  • míntaqa (منطقة regió)
  • mudiriyya (مديرية direcció)
  • muhàfadha (محافظة governació)
  • muqàtaa (مقاطعة departament)
  • mutamadiyya (معتمدية "delegació")
  • nàhiya (ناحية subdistricte)
  • pachalik (باشوية‎ "pachalik")
  • qadà (قضاء districte)
  • qism (قسم‎ districte)
  • uzla (عزلة subdistricte)
  • wilaya (ولاية província)
Nivell local
  • amana (أمانة municipi)
  • baladiyya (بلدية municipi)
  • dàïra (دائرة cercle)
  • hara (حارة districte o barri)
  • hayy (حي veïnat o barri)
  • jamaa (جماعة municipi)
  • madina (المدينة‎ districte)
  • mahal·la (محلة districte o barri)
  • majlis mahal·lí (مجلس محلي consell local)
  • majlis iqlimí (مجلس اقليمي consell regional)
  • muqàtaa (مقاطعة departament)
  • qarya (قرية poble)
  • qiyada (قيادة districte)
  • xiyakha (شياخة "subdivisió de veïnat")
Divisions històriques
  • cora (كورة cora)
  • emirat (إمارة emirat)
  • jund (جند jund)
  • juz (جزء juz)
  • liwà (لواء estendard)
  • mikhlaf (مخلاف província)
  • wilaya (ولاية província)
Les traduccions donades són aquelles més usades.