Enrique de Orozco y de la Puente

Enrique de Orozco y de la Puente

Detall de retrat d'Orozco realitzat per Christian Franzen.
Nom original	(es) Enrique de Orozco
Biografia
Naixement	23 juliol 1844 Burgos (Espanya)
Mort	març 1919 (74 anys)
Sepultura	Sacramental de San Lorenzo y San José
Director general de la Guàrdia Civil 10 desembre 1915 – 23 juliol 1916 ← Agustín de Luque y Coca – Antonio Tovar y Marcoleta → Diputat al Congrés dels Diputats 14 abril 1886 – 5 gener 1893 ← Antoni Borrell i Folch – Josep Maria Planas i Casals → Circumscripció electoral: Arenys de Mar Diputat al Congrés dels Diputats 29 abril 1879 – 31 març 1884 ← Joaquim Cabirol i Pau – Antoni Borrell i Folch → Circumscripció electoral: Arenys de Mar Diputat al Congrés dels Diputats 19 desembre 1876 – 30 desembre 1878 ← José Pasqual de Bonanza y Soler de Cornellá – Manuel Duran i Bas → Circumscripció electoral: Berga Senador del Regne
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, soldat, militar
Partit	Partit Liberal Fusionista Partit Liberal Conservador

Enrique de Orozco y de la Puente (castellà: Enrique de Orozco) (Burgos, 23 de juliol de 1844 - març 1919) fou un militar i polític espanyol, diputat pel districte d'Arenys de Mar durant la restauració borbònica.

Biografia

Fill d'un tinent coronel de l'exèrcit, el 1857 ingressà a l'Acadèmia Militar i serví com a cadet als regiments de la Reina i d'Extremadura. El 1859-1860 participà en la guerra d'Àfrica, en la qual assolí el grau de capità. Després fou nomenat ajudant dels Capitans Generals de Castella la Vella, València i País Basc. El 1868 fou enviat a l'Exèrcit d'Andalusia i participà en la batalla d'Alcolea, i després als regiments de caçadors de Barcelona i Barbastre.

Durant el sexenni democràtic fou destinat al batalló de la reserva de Madrid i a la secció de guerra i marina del Consell d'Estat d'Espanya. Fou ascendit a comandant el 1874 i a tinent coronel el 1875. Durant la Tercera Guerra Carlina fou destinat a Catalunya, on fou ajudant d'Arsenio Martínez Campos. Establert a Catalunya des d'aleshores, fou elegit diputat pel districte de Berga, inicialment amb el Partit Conservador i després amb el Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1876 i pel d'Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1879, 1881, 1886 i 1891. A les eleccions de 1884 va rebre suport de la Comisión Electoral para la Candidatura Independiente y Proteccionista, però fou derrotat per Antoni Borrell i Folch. Més tard fou senador per la província d'Alacant el 1911-1914. Fou nomenat director general de la Guàrdia Civil entre el 10 de desembre de 1915 i el 23 de juliol de 1916.^[1] Arribà a ser secretari particular de Cánovas del Castillo.

El 1881 fou un dels diputats que reclamà la Diputació Catalana i el 1889 fou un dels que va intervenir al Congrés a favor del dret català. També era soci honorari del Centre Industrial de Catalunya.

Notes

Enllaços externs

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• Fitxa del Senat
• Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine., p. 556-557

Càrrecs públics
Precedit per: Agustín de Luque y Coca	Director General de la Guàrdia Civil 1915-1916	Succeït per: Antonio Tovar y Marcoleta