Ernst Jacobsthal

Plantilla:Infotaula personaErnst Jacobsthal
Biografia
Naixement16 octubre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1965 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Überlingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBurgtorfriedhof 53° 53′ 05″ N, 10° 42′ 17″ E / 53.88469°N,10.70469°E / 53.88469; 10.70469 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaAnwendungen einer Formel aus der Theorie der quadratischen Reste Modifica el valor a Wikidata (1906 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiFerdinand Georg Frobenius i Issai Schur Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Lliure de Berlín, professor visitant (1948–1957)
Institut Noruec de Tecnologia (1939–1955)
Universitat Tècnica de Berlín (1909–1934)
Friedrich-Wilhelms-Gymnasium (1909–1918) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Nombre de Jacobsthal
  • sumatori de Jacobsthal Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralFritz Dueball (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnnemarie Coste Modifica el valor a Wikidata
ParesMartin Jacobsthal i Ida Rosenstern
GermansPaul Jacobsthal Modifica el valor a Wikidata

Ernst Jacobsthal (Berlín, 16 d'octubre de 1882 - Überlingen, 6 de febrer de 1965) va ser un matemàtic alemany nacionalitzat noruec.

Vida i Obra

Ernst Jacobsthal era fill d'un metge i germà de l'arqueòleg Paul Jacobsthal. Va estudiar a la universitat de Berlín fins l'obtenció del doctorat el 1906 dirigit per Frobenius i Schur amb una tesi en la qual proporcionava la demostració de que els nombres primers de la forma 4 n + 1 {\displaystyle 4n+1} son iguals a la suma de dos nombres quadrats.[1] El 1909 va ser nomenat professor al Kaiser Wilhelm Realgymnasium, un institut d'ensenyament secundari de Berlín, però també va ser professor assistent d'Emil Lampe a la Universitat Tècnica de Berlín, on va obtenir l'habilitació docent el 1913. A partir de 1922 va ser professor titular en aquesta universitat.

El 1934, malgrat el suport del rector Rudolf Rothe,[2] va ser desposseït de tots els seus càrrecs per la seva ascendència jueva. Després d'uns anys donant classes a secundària, el 1939 va decidir emigrar cap Anglaterra on vivia e seu germà Paul, un reconegut arqueòleg. Va sortir per Noruega per estar un temps amb el seu amic d'estudis Max Dehn a Trondheim. Quan els alemanys van ocupar Noruega el 1940 encara hi era i ja no va poder sortir. Va començar a donar classes al Institut Noruec de Tecnologia en el que treballava Max Dehn.[3] El 1943, la situació pels jueus era tan insostenible que, amb el seu col·lega txec Pavel Kuhn i en unes condicions perilloses i deplorables, van travessar la frontera cap a la neutral Suècia,[4] on van haver de viure pràcticament de l'almoina.[5]

Després de la guerra va tornar a Noruega, va tornar a ser professor de l'Institut Noruec de Tecnologia a Trondheim i es va convertir en ciutadà noruec. Aquest temps a Trondheim va ser el mes fructífer de la seva carrera.[6] També va ser professor visitant habitual a la Universitat Lliure de Berlín des de la seva fundació el 1948. Per motius de salut es va haver de retirar el 1957 i es va traslladar de Noruega al llac de Constança el 1958 buscant un clima menys fred.[7]

A més de la teoria de nombres, Jacobsthal també va tractar l'àlgebra, la combinatòria i l'anàlisi matemàtica. La seqüència[8] i els nombres de Jacobsthal porten el seu nom en el seu honor.

Referències

  1. ↑ Koshy, 2019, p. 443.
  2. ↑ Brüning, 2004, p. 55.
  3. ↑ Koshy, 2019, p. 444.
  4. ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 127.
  5. ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 136 i 209.
  6. ↑ Waadeland, 2011, p. 122-123.
  7. ↑ Selberg, 1965, p. 1.
  8. ↑ Natividad, 2016, p. 115.

Bibliografia

  • Brüning, Jochen. «Mathematics and Facism: The Case of Berlin». A: Michele Emmer (ed.). Mathematics and Culture (en anglès). Springer, 2004, p. 49-66. ISBN 3-540-01770-4. 
  • Koshy, Thomas. Fibonacci and Lucas Numbers with Applications (en anglès). John Wiley & Sons, 2019. ISBN 978-1-1187-4208-2. 
  • Natividad, Lexter R. «Notes on Jacobsthal and Jacobsthal-like Sequences» (en anglès). International Journal of Mathematics Trends and Technology, Vol. 34, Num. 2, 2016, pàg. 115-117. ISSN: 2231-5373.[Enllaç no actiu]
  • Selberg, Sigmund «Ernst Jacobsthal» (en anglès (traduït: original en noruec)). Det Kongelige Norske Videnskabers Selskabs Forhandlinger, Vol. 38, Num. 16, 1965. ISSN: 0368-6302.
  • Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4. 
  • Waadeland, Håkon «Ernst Jacobsthal Über die Funktionalgleichung f(x+y) = f(x) + f(y) m.fl.» (en noruec). Det Kongelige Norske Videnskabers Selskabs Skrifter, Vol. 4, 2011, pàg. 121-128. ISSN: 0368-6310.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernst Jacobsthal» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
Registres d'autoritat
Bases d'informació