Escassetat d'aigua a l'Àfrica

Font d’aigua del poble de Mwamanongu, Tanzània. Al districte de Meatu, a la regió de Shinyanga, l’aigua sol privindre de forats oberts excavats a la sorra dels llits de rius secs i està contaminada.

Les principals causes de l’escassetat d’aigua a l’Àfrica són l'escassetat física i econòmica, el ràpid creixement demogràfic i el canvi climàtic. L'escassetat d’aigua és la manca de recursos d’aigua dolça per satisfer la demanda estàndard d’aigua.[1] Tot i que l'Àfrica subsahariana té un subministrament abundant d’aigua de pluja, és estacional i es distribueix de manera desigual, cosa que provoca inundacions i sequeres freqüents.[2] A més, el desenvolupament econòmic prevalent i els problemes de pobresa, sumats al ràpid creixement demogràfic i la migració rural-urbana, han convertit l'Àfrica subsahariana en la regió més pobra i menys desenvolupada del món.[2] Es preveu que l'escassetat d’aigua a l’Àfrica assolirà nivells perillosament alts el 2025. S'estima també que aproximadament dos terços de la població mundial pot patir escassetat d'aigua dolça el 2025.[1]

L'informe de 2012 de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació indica que l'escassetat creixent d'aigua és ara un dels principals reptes per al desenvolupament sostenible.[3] Això es deu al fet que un nombre creixent de conques fluvials han assolit condicions d’escassetat d’aigua gràcies a les demandes combinades de l’agricultura i altres sectors. Els efectes de l'escassetat d’aigua a l’Àfrica van des de la salut (que afecta especialment a les dones i els infants) fins a l'educació, la productivitat agrícola, el desenvolupament sostenible i el potencial de més conflictes hídrics.

Per abordar adequadament el tema de l'escassetat d’aigua a l’Àfrica, la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Àfrica subratlla la necessitat d’invertir en el desenvolupament dels recursos hídrics potencials d’Àfrica per reduir el patiment innecessari, garantir la seguretat alimentària i protegir els guanys econòmics mitjançant la gestió eficaç de les sequeres i les inundacions, i desertització.[4] Alguns dels esforços suggerits i en curs per aconseguir-ho inclouen l’èmfasi en les implementacions i millores infraestructurals de pous, sistemes de captació d’aigües pluvials i dipòsits d’emmagatzematge d’aigua neta.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Water Scarcity | Threats | WWF» (en anglès). World Wildlife Fund. [Consulta: 29 novembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «International Decade for Action: Water for Life 2005-2015». [Consulta: 1r abril 2013].
  3. ↑ FAO (2012). Coping with water scarcity - An action framework for agriculture and food security, FAO Rome.
  4. ↑ «Management Options to Enhance Survival and Growth». Arxivat de l'original el 2020-05-07. [Consulta: 18 març 2012].